Societat del benestar

Fa molts anys que la producció mundial està creixent gràcies a les noves tecnologies. Però, malauradament, això té una greu conseqüència; molts treballadors perden la seva feina al ser substituïts per les màquines i queden parats a l’atur. Aquest fet té una altra conseqüència directa que afecta a l’economia mundial; els antics treballadors ara ja no tenen diners per a consumir i el sistema comença a fallar. Penso que aquest és un dels molts detonants que han fet esclatar aquesta crisi econòmica.

Fa anys, van enganyar als nostre pares assegurant que a partir del segle XXI (“200” (2001)) les màquines farien gairebé tota la feina dels homes, reduint les hores de treball i deixant així temps de lleure i per a l’estudi i la formació i enriquiment personals, creant una societat del benestar. La realitat és molt diferent de com l’havien explicat. A més de no ser real tot el que els van explicar, ara es plantegen de donar un pas enrere i augmentar el nombre d’hores de treball.

Hi ha una teoria que potser realment milloraria la qualitat de vida. Es basa en, en lloc d’augmentar la jornada laboral, reduir-la a la meitat i seguint cobrant el mateix sou. D’aquesta manera, els milers de “sense-feina” que hi ha al món podrien ocupar un lloc de treball fent l’altra meitat de jornada i cobrant el mateix sou. Penseu que és impossible?, que les empreses no podrien pagar als seus treballadors? Doncs seria possible ja que, segons aquesta teoria, tots els antics parats ara cobrarien un sou que gastarien contribuint al consum. En conseqüència els guanys de les empreses augmentarien, igual que la demanda. Per tant, la producció també hauria d’augmentar creant així nous llocs de treball. D’aquesta manera no existirien els parats i la gent podria dedicar-se a altres coses més humanament enriquidores portant-nos a una societat del benestar.

Tot això només és una teoria, s’hauria de veure com funcionaria a la pràctica.

Joana Pelegrin

One thought on “Societat del benestar

  1. Josep M. Altés Riera Post author

    Joana,
    Fas una molt interessant reflexió entorn de la difícil convivència entre l’avenç tecnològic i el treball. Ja al començament de la revolució industrial hi hagueren violentes revoltes on els obrers provaven de destruir aquest enemic: la màquina. Planteges, d’altra banda una proposta de creació de llocs de treball força suggerent. Amb independència de la viabilitat de l’alternativa que presentes, penso que s’hi pot assenyalar un problema. Es basa en el supòsit que el consum (com més, millor) és la clau de la riquesa, la clau de volta que permet crear molts llocs de treball i riquesa per a tots. No sé si el planeta està per suportar més consum. Em sembla que cal remar en la direcció oposada, a tu no t’ho sembla? És molt complex tot això.
    El redactat està molt bé i m’ha agradat molt.
    Segueix escrivint, que els teus lectors et necessitem!
    Josep Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *