El Bàsquet

Des de que sóc petit sempre m’ha agradat molt fer esport. Sempre, quan acabava el cole anava al poliesportiu de Can Banús a jugar amb els meus amics a futbol, a mi no m’agradava del tot. Però sempre veia gent jugant a bàsquet i jo hi volia jugar. Jo i dos amics meus ens vam apuntar i des d’aquell moment em vaig “enamorar” d’aquest esport.

Quan érem petits no jugàvem molts partits, i a mi això no em va agradar, però a mida que ens vam fer més grans jugàvem partits cada dissabte i fèiem molts tornejos. Un dia em van cridar per anar a fer unes proves per la selecció del Maresme de Bàsquet. Jo i un amic meu ens van seleccionar per jugar amb altres nens del Maresme per jugar amb els més bons de cada comarca. Fèiem molts tornejos i ens ho passàvem de conya. Però només eren dos anys amb la selecció i els mes bons els van agafar per jugar amb la selecció de Catalunya. Per llàstima no ens van agafar ni al meu amic ni a mi, això em va entristir una mica.

Mica en mica que he anat creixent hem tingut molts entrenadors i amics que s’han anat del nostre equip, però després jugues contra ells en altres equips i quan s’acaba el partit m’agrada parlar amb ells i saber com els hi van les coses.

Quim

One thought on “El Bàsquet

  1. Josep M. Altés Riera Post author

    Quim,
    Descrius força bé la teva passió pel bàsquet. L’escrit s’entén i està ben ordenat, encara que hi ha alguns embolics. Per exemple:
    – “Jo i un amic meu ens van seleccionar” (el subjectes no tenen verb i el verb no te subjecte) Vols dir que “ens van seleccionar a mi i un amic meu”, o que “Jo i un amic meu varem ser seleccionats”
    – “Per llàstima no ens van agafar” vols dir que “No ens van agafar i va ser una llàstima…”. Tal com ho expresses algú pot interpretar que “fèieu tanta pena (llàstima) que no us van agafar”.
    Quim, no deixis d’escriure, d’acord?
    Josep Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *