Ser el germà gran és una injustícia

 Jo de la família soc el germà gran. La Clàudia, la meva germana, en ser més petita que jo, té uns petits avantatges.

Un d’ells ès quan els meus pares marxen i ens diuen que a la nit s’ha de treure la gossa, el que hi ha d’anar sóc jo. Ella no pot anar-hi perquè encara és massa petita i no pot anar sola pel carrer de nit.

Una altre avantatge és que la Clàudia la porten a tot arreu, per això de que encara és petita, en canvi si jo he d’anar a algun lloc si tinc sort és possible que m’acompanyin. Us posaré un exemple, quan ella queda amb les amigues, el meu pare la porta amb cotxe; en canvi jo per anar al tennis que és a Cabrera he d’agafar el bus.

Per acabar us explicaré el que em fa més ràbia. Com que la meva germana és un curs més petit que jo, el següent any haurà de fer servir els mateixos llibres que jo i si n’hi perdo algun l’he de pagar. I la Clàudia en canvi, si en perd ja és igual perquè no li deixarem a ningú més.

Àlex

One thought on “Ser el germà gran és una injustícia

  1. Josep M. Altés Riera Post author

    Àlex,
    Un escrit divertit. M’ho he passat força bé llegint-lo. Clar, directe i molt ben estructurat. M’ha agradat.
    No deixis d’escriure, d’acord?
    Josep Maria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *