Hi ha maneres diferents de veure a una persona. Fa poc temps vam fer un taller d’autoestima amb tota la classe. A mi em va agradar molt, trobo que et fa reflexionar sobre les coses que veus, que penses, i que passen al teu voltant i probablement no t’havies parat a pensar mai.
A mi, encara que fos només per un instant m’agradaria veure’m i valorar-me des de fora, com si fos una altra persona. He estat reflexionant sobre aquest tema i ja fa bastant de temps que em faig les mateixes preguntes, sense obtenir cap mena de resposta: Com em deuen veure els altres? I què passaria si ens veiéssim a nosaltres mateixos des d’un altre punt de vista? Ens tindríem enveja, ràbia… vaja que no ens agradaria la nostra manera de ser? o tot el contrari ?
Clara
Clara, m’ha agradat veure el teu escrit. Important la teva reflexió entorn de la necessitat de veure’ns “des de fora”, com si nosaltres fóssim unes altres persones.
He “refet” una mica l’escrit, perquè estava format per quatre o cinc paràgrafs-frase i això el feia molt telegràfic. També hi he posat un interrogant al títol. Si no et sembla bé m’ho dius i el tornem a canviar. Al cap i a la fi, l’autora ets tu!
No deixis d’escriure. Tens molt a dir.
Josep Maria
Clara, aquest escrit va com anell al dit a un tema que tu i jo sabem.. . (tu ja m’has entes suposu)
sii 🙂 es veritat !! haha