El dimoni de Badalona
Extret de: http://ca.wikipedia.org/wiki/El_dimoni_de_Badalona
|
|
|
Dimoni de Badalona 2006
El dimoni de Badalona és la festa tradicional més important de Badalona, i és l’acte central de la Festa Major de la ciutat que se celebra les primeres setmanes del mes de maig i que és coneguda com les Festes de Maig. El 10 de maig a partir de les deu de la nit té lloc a la Rambla de Badalona, davant del mar, la Cremada del Dimoni, que és la culminació d’un seguit d’actes que conformen la Nit de Sant Anastasi. La Generalitat va declarar la Cremada festa d’interès turístic el 1991.
Taula de continguts |
Orígens i història
Els primers anys
El 1940 Badalona vivia la depressió social heretada de la Guerra Civil, tot just acabada feia un any. El primer intent important per revitalitzar la cultura badalonina el faran els administradors de la Confraria de Sant Anastasi, induïts per l’historiador Josep Maria Cuyàs i Tolosa i amb el suport del Gremi de Corders. Tots plegats decideixen inventar-se una nova tradició. Cuyàs els proporciona l’excusa històrica: troba a l’obra el Calaix de Sastre del Baró de Maldà, una mena de diari que reflecteix la vida quotidiana catalana i badalonina de finals del segle XVIII, un fragment que explica que el 8 de maig de 1785, festa del Roser, uns pescadors van cremar a la platja de Badalona, davant d’un públic nombrós, el que ell anomena, sense donar-ne detalls, un figurón. Possiblement, un mascaró de proa d’una embarcació que hauria quedat inservible. Malgrat que tot fa pensar que aquell va ser un fet casual, en van tenir prou per justificar els orígens històrics de l’invent. Francesc de Paula Giró i Prat, Jaume Ribó Arenas i Damià Vergés Vallmajor, tots tres administradors de la Confraria de Sant Anastasi, s’encarreguen del disseny i construcció del primer dimoni, que construeixen al soterrani de la casa de Sadurní Castellsagué i Ventura al carrer de Francesc Layret.
La primera Cremada es fa el dissabte dia 11 de 1940 a partir de les vuit del vespre com a acte de cloenda de la Passada que es fa en honor del patró de Badalona. El dimoni es crema al carrer del Temple, a l’encreuament del carrer de Roca i Pi i l’esplanada de les excavacions arqueològiques. La festa s’acaba, com avui dia, amb un espectacle pirotècnic.
L’èxit de l’acte el manté viu els anys següents, malgrat que no sempre es fa el mateix dia ni a la mateixa hora. Fins al 1954 es farà a l’esplanada de les excavacions, excepte el 1943 i el 1945 que es fa per primer cop a la platja, lloc que serà l’emplaçament definitiu a partir de 1955.
Dels primers dimonis se’n saben poques coses. Només hi ha imatges dels de 1940 i 1946 i no serà fins al 1949 que hi haurà reproduccions fidels dels originals, fetes per Domènec Giró.
Un tàndem molt fructífer
El 1949 Miquel Xirgu Subirà assumeix el disseny del dimoni, i a partir de 1955 el rellevarà el seu fill Miquel Xirgu Rico, que iniciarà una llarguíssima relació artística amb Domènec Giró Duran que en serà el constructor durant dècades i que ja havia col·laborat amb el primer dels Xirgu des del 1949.
A poc a poc, Xirgu introdueix en el disseny de la figura elements relacionats amb l’actualitat d’aquell any. En força ocasions, la denúncia dels conflictes que alimenten la guerra al món seran protagonistes dels seus dibuixos, però tampoc desaprofitarà l’ocasió de plasmar la revolució hippie o l’arribada de l’home a la Lluna entre molts altres temes. Aquesta línia es continuarà després de la seva desaparició els anys noranta del segle XX.
Malgrat la disposició dels dos badalonins a treballar per la seva ciutat hauran d’enfrontar-se en diverses ocasions a l’Ajuntament, que amb la seva vocació intervencionista deixa fora de joc en certes ocasions Miquel Xirgu. Un dels punts més conflictius és la negociació del pressupost destinat a la construcció del Dimoni. El de 1959, el primer del qual hi ha constància documental, va costar 9.500 pessetes. És a partir de 1960 que la xifra s’incrementa fins a les 20.000 o 30.000 pessetes. Als anys vuitanta arriba ja a les 200.000 pessetes i a finals dels anys noranta ja supera els 12.000 euros.
Emili Bulto Riba substitueix Domènec Giró en la construcció del Dimoni el 1990 i l’escenògraf Tero Guzmán se’n fa càrrec definitivament a partir de 1994. Guzmán modernitza el sistema constructiu per aconseguir que la figura cremi més de pressa.
Dissenyadors i constructors
Francesc de Paula Giró (1897-1957). És la primera persona nascuda a Badalona després que la reina regent Maria Cristina atorga a la vila el títol de ciutat. Membre de la Confraria de Sant Anastasi va ser un dels primers impulsors de la tradició i es va encarregar de construir els primers dimonis, entre 1942 i 1948. El 1947 el consistori li va atorgar la Medalla de Plata de Badalona.
Jaume Ribó Arenas (1913-1997). Administrador també de la Confraria de Sant Anastasi va ser un dels pares del Dimoni badaloní. Arquitecte tècnic de professió, va ser ell qui va donar la forma d’un dimoni a la figura que s’havia de cremar i el va dissenyar fins al 1948.
Sadurní Castellsagué i Ventura (1916). Administrador de la Confraria de Sant Anastasi des de 1931 fins a la dissolució del patronat. Amic de Josep Maria Cuyàs, és una de les primeres persones a qui l’historiador proposa de fer la Cremada.
Miquel Xirgu Subirà (1892-1954). Germà de l’actriu Margarida Xirgu, va treballar al seu costat en l’esbós de decorats i vestuari. Va intervenir a l’Exposició Universal de 1929 i posteriorment va estar vinculat a l’Institut del Teatre i a la Junta de Museus. Va dissenyar el dimoni entre 1949 i 1954.
Miquel Xirgu Rico (1927-1997). El 1955 dissenya el seu primer dimoni, després de la sobtada mort del seu pare. Aquí comença una llarga relació artística amb Domènec Giró que mantindrà, amb petites interrupcions, fins al 1989. Posteriorment, amb el constructor Tero Guzmán, va continuar dibuixant el Dimoni fins al mateix any de la seva mort, el 9 d’octubre de 1997.
Domènec Giró Duran (1925). Decorador de professió, el 1949 va rellevar el seu pare en la tasca de construir el Dimoni, feina que va continuar fins al 1989, quan va plegar per voluntat pròpia. És autor d’una preuada col·lecció de maquetes, l’única que existeix, que recull totes les figures que va construir. La col·lecció només és oberta al públic en motiu del Dia sense cotxes que convoca l’Associació de Veïns del Centre de Badalona.
Emili Bultó Riba (1930-2009). Pessebrista de Badalona, es va fer càrrec de la construcció entre 1190 i 1993. Va ser un dels impulsors de l’Exponente Industrial i Comercial que es feia a Badalona a les dècades dels seixanta i setanta.
Tero Guzmán (1942). Constructor i dissenyador d’escenografies es va fer càrrec del muntatge del Dimoni des de 1994 fins al 2005; també ha fet les carrosses per a les cavalcades de Reis.
Ramon de los Heros. Es fa càrrec de la construcció del Dimoni a partir de 2006, malgrat que col·labora amb Tero Guzmán en el muntatge d’anys anteriors.
Joan Mayné i Amat (1953). Antropòleg, museòleg i director del Museu Municipal de Badalona. El 1979 l’escullen, com a ceramista i dissenyador, per dibuixar el primer dimoni de la democràcia.
Àgata Gil (1980). Dedicada al món de les Belles Arts, va guanyar amb 19 anys i un disseny inspirat en el món teatral la primera edició del concurs Crema’l Tu! (1999), convertint-se en la primera dona dimoniaire.
Josep Niubó Rodríguez i Clàudia Niubó Bigas . Pare i filla guanyen l’edició de 2000 del concurs municipal.
Sebastià Brossa. Jove estudiant de disseny d’interiors de l’Escola Eina de Barcelona crea el dimoni de 2001.
Maria Pons i Matilde Lila. El 2002 creen la primera dimònia que es cremarà a Badalona des de 1942. Les dues estudiants d’escenografia de l’Institut del Teatre de Barcelona dediquen la seva creació a la nova moneda única, l’euro.
Anna Maria Cubeiro. Nascuda i resident a Matadepera, estudia escenografia a l’Institut del Teatre. Crea el Dimoni de 2003, un diable pacifista.
Laia Sampere. Badalonina, estudiant de disseny gràfic a l’Escola d’Arts i Oficis Pau Gargallo i a l’Escola Massana, guanya l’edició del Crema’l Tu! de l’any 2004, amb un disseny inspirat en Salvador Dalí.
Paula Bosch Bartrina. És la guanyadora del concurs de 2005. El disseny ret homenatge al Quixot en l’Any del Llibre.
Ferran Hidalgo. Jove de 19 anys, estudiant d’empresarials i actor de la Dramàtica del Círcol Catòlic, guanya el 2006 una nova edició del concurs municipal amb un Mozart demoníac, que porta dibuixada a la roba els principals elements de la cultura popular tradicional badalonina.
Anècdotes
Els constructors dels primers dimonis es van espantar quan es van adonar que la cara del dimoni de 1942, i la dels posteriors, tenia una curiosa semblança amb el pare de Lluís Maristany, aleshores agent honorari de la policia i, a partir d’octubre de 1945, alcalde del municipi.
1944. Els encarregats municipals de la programació de les festes patronals decideixen substituir la Cremada per un festival musical que provoca la indignació popular i les crítiques de la premsa local i de la gent del món de la cultura.
1946. El Dimoni fa cinc metres d’altura. El doten d’un mecanisme per entrar i sortir de dins d’una olla, però a l’hora de la veritat, no va arribar a funcionar.
1951. La pluja, que ha estat present al llarg de la Història pràcticament tots els anys en les hores prèvies a la Cremada, desfà les mans del gegant plantat. Giró ha de refer el cap, que està a punt de caure. La censura obliga a tapar un pit nu d’una sirena.
1952. En previsió de la pluja al Dimoni li han construït un paraigües. Aquell any fa molt de sol.
1953. Mor Stalin i el dimoni porta braçalet negre.
1954. L’últim Dimoni que es crema a les excavacions.
1955. Primer Dimoni que enceta la tradició a la platja i inaugura la llarga relació artística de Xirgu Rico i Giró.
1960. El Dimoni guanya en espectacularitat. Fa deu metres d’altura.
1969. Els constructors prenen mal mentre munten un Dimoni vestit de hippie a la platja.
1970. El Dimoni té forma de rata pinyada. Xirgu l’ha dibuixat amb ales, però el fort vent impedeix muntar-les. Se salven del foc.
1973. L’Ajuntament franquista prescindeix dels serveis de Xirgu i Giró i per commemorar el XXI Centenari de Badalona encarrega a València una falla demoníaca, que provoca múltiples queixes. N’és un exemple l’article publicat a La Voz de Badalona que es titula El dimoni subnormal i en el qual s’augura que el lúcid senyor que ha tingut la idea de canviar el Dimoni anirà l’infern.
1975. El disseny és un dels que Xirgu havia esbossat el 1973. El construeixen a l’antic quarter de bombers de Dalt la Vila.
1976. L’Ajuntament franquista crea el 1er Concurso Infantil Dibujos del dimoni. El guanya Roser Coronel Melero, d’onze anys i estudiant del Colegio Nacional Cardenal Gomà. S’acabarà descobrint que l’ha copiat d’una capsa de pijames.
1977. Segona i darrera edició del concurs infantil. Rosa Maria Barba, d’onze anys, és la guanyadora. L’ha copiat d’una calcomania.
1978. Xirgu torna a dissenyar el Dimoni.
1979. Joan Mayné rep l’encàrrec de fer el primer Dimoni de la democràcia. Procura no trencar la línia estilística dels dibuixos de Xirgu.
1980. El disseny és dels alumnes de l’Escola d’Arts i Oficis Pau Gargallo.
1981. Joan Soler i Amigó, regidor de Cultura, torna a encarregar el disseny a Miquel Xirgu. Aquest, inspirat en el Guernica de Picasso, serà el seu dimoni preferit.
1982 fins a 1984. L’Ajuntament de Badalona torna a organitzar un concurs juvenil.
1985. Xirgu torna a fer parella amb Giró.
1989. Darrera figura, després de 40 anys, que construeix Domènec Giró. El substituirà Emili Bultó fins al 1994, que se’n farà càrrec Tero Guzmán.
1991. Es recuperen els gegants “valencians”, en ferrer de Gualbes i n’Elionor de Sant Climent, gegants que ballaren pels carrers de la ciutat al llarg dels anys setanta.
1996. L’Ajuntament de Badalona ret homenatge al mestre Xirgu i li encarrega el pregó de les Festes Maig. L’haurà de fer sota cobert per la pluja.
1997. Aquell mateix any Xirgu mor i s’acomiada amb un disseny que és un homenatge a Francesc de Paula Giró, primer ciutadà de Badalona.
1998. Badalona recorda Xirgu construint el Dimoni que s’hauria d’haver cremat a la platja el 1973. Vint-i-cinc dimonis fent un castell.
1999. Primera edició del concurs Crema’l Tu!. Per primer cop, una dona fa el disseny.
2002. Per primer cop, la figura que es crema és una dona.
2008. Un important temporal de llevant (amb vents i pluges fortes, que suposà la fi de la sequera) va obligar a fer la cremada del dimoni i tots els actes prvistos pel dia 10 de maig el dilluns 12 de maig, aprofitant que era un dia festiu.