Anouk B.

Com tots sabem, a causa de la crisi la Generalitat volen fer retallades a l’educació. A conseqüència d’això, els professors rebran un sou més baix, les condicions de les aules seran pitjors i el nombre d’alumnes per classe augmentarà per tal de poder tenir menys professors als que haver de donar el sou. A més a més, resulta que a cada poble o ciutat, a cada institut que hi hagi només hi pot haver un batxillerat. És clar, els alumnes i professors no hi estan gens d’acord. Per aquesta raó hi ha hagut vagues convocades a la plaça Catalunya. Tot això canviarà el futur del món, ja que l’educació ja no serà la mateixa. D’aquesta manera s’estalviaran diners, sí, però com ho farem si al futur no hi ha gent per a funcions altes perquè els pares d’aquestes persones no poden pagar els estudis? I fins i tot si ho podem pagar, com ens educaran de bona manera si els professors no són bons? Com ens arreglarem les vides si tothom està en atur? Espanya veu el què està passant a Catalunya, però el que no saben és que la premsa no ajuda gaire, ja que es nota que està escollint “costats”. A cada diari que té una notícia a la portada sobre les vagues, el titular sempre tracta sobre “els rebels” i “la violència que usen els joves”, però si li preguntes a un jove que ha anat a la plaça Catalunya et dirà que la policia el va començar a acorralar junt amb altra gent que no estava actuant gens violentament i que, al final quan ja no quedava espai, els van començar a pegar. Està clar que la premsa està “en contra” dels alumnes i professors. En la nostra opinió, la Generalitat no té una bona argumentació sobre aquest tema i haurien de prendre mesures ja, perquè si no tot anirà empitjorant i la seva credibilitat anirà baixant fins a un punt que fins i tot la premsa no els defensarà.

L’educació és un servei bàsic a qui tothom té dret. Serveix per a poder formar als nostres futurs treballadors, per a transmetre els coneixements essencials.

Doncs com que Espanya pateix la crisi econòmica, li falten diners i el govern decideix retallar en els seus serveis bàsics com són la sanitat i l’educació pública. Així que el pressupost de funcionament dels centres s’ha reduït un 20%.

Des de fora, pot semblar poc. Però a dins de cadascun d’aquests centres que ja només disposen de quatre cinquenes parts del pressupost, es fa notar la manca de diners. No tant sols s’acomiaden cossos de neteja i seguretat o es fa passar fred als alumnes en ple hivern perquè no es pot pagar la calefacció, no. Sinó que també retallen els sous als professors. I si això segueix així, molts professors acabaran al carrer. A les aules s’hi concentraran molts més alumnes amb molts menys professors disponibles i si té lloc aquesta massificació d’alumnes, és evident que en les classes no es pot ensenyar ni aprendre res (sense contar amb la possibilitat de que un professor pot estar absent durant un determinat temps i no poder contractar cap substitut).

Sense haver-hi prou amb l’educació primària, secundària i secundària no obligatòria, s’ataca a l’avançada. Les matrícules universitàries costen el doble. Quina conseqüència té això? Doncs que molta gent ja no es podrà permetre anar a la universitat, tot i tenir grans capacitats i que només es treuran la carrera gent amb diners que possiblement no tenen ni aptituds que s’apropin a la d’altres. Teories i enigmes que es podrien resoldre, avenços científics, tecnològics o mèdics que hauríem de fer, no es faran. Perquè la gent que és capaç de descobrir-los, no podrà., perquè de jove no haurà pogut pagar la seva matrícula universitària i ara està treballant de cambrer en un restaurant.

I no només ens faltarà tot el sector quaternari sinó qualsevol que necessiti una mínima qualificació. No tindrem bons professors, ni metges, ni escriptors, ni historiadors, ni detectius, ni arqueòlegs, ni arquitectes, ni enginyers, ni mecànics, i els polítics seguiran sent com són. En definitiva, si seguim així, tindrem un futur inculte.

Per què ho hem de pagar nosaltres? Doncs és clar, en els diners que cobra el nostre estimat president no hi retallarem res, ni del nostre estimat rei que s’ho passa bé jugant a matar elefants mentre nosaltres no tenim ni per calefacció a l’hivern. Els primers que haurien d’estalviar per el bé del país són ells mateixos. Perquè mentre que la classe treballadora s’empobreix cada cop més, la classe alta s’enriqueix al mateix ritme.

Quines alternatives tenim? Sent irrealistes, en tenim dues: matar a tots els governants o enviar els nostres fills a les escoles privades. Sent realistes, no ens en podem permetre cap. Això vol dir que els nostres pares han de començar pagant per no deixar de fer-ho nosaltres fins morir?

Tot el país ja està en moviment. Constantment es convoquen vagues i protestes que intenten alertar el nostre govern. Però aquest està ocupat, ja que està iniciant el procés d’autodestrucció d’Espanya.

Lina B.

Les Retallades en Educació

Aquest govern intenta resoldre el problema del dèficit i millorar l’economia mitjançant les famoses retallades, i algunes retallades són estrictament necessàries. Però, no s’apliquen com toca, l’educació és un be essencial per que el país tingui futur, no podem retallar gaire ja que provoca un pitjor ensenyament al no poder tenir els recursos necessaris, això implicarà una reducció del nombre de professors i un augment d’alumnes per classe i per tant no es podrà prestar la mateixa atenció que fins ara, el que implica una degradació de l’aprenentatge de cada alumne. Aquestes retallades s’haurien d’aplicar a altres serveis públics menys útils o amb un excés de fons destinats, com per exemple: en el senat, una reducció dels senadors, un per província; una altra idea seria que els presidents, diputats, consellers, senadors… només cobressin durant el seu mandat i no tinguessin un sou vitalici; els sous dels presidents de les comunitats autònomes cobressin menys que el president de l’estat (no vol dir que el president de l’estat augmenti el seu sou); retallar les subvencions a la casa reial; que les ajudes que a vegades es donen, s’estudiï i només es doni a qui realment ho necessita; que es controli el diner negre, i que els partits polítics i els sindicats no estiguin subvencionats per l’estat.

Xavier R.