El nostre projecte de ciència : Els Dinosaures

Què volem saber?

El projecte dels dinosaures va començar a partir d’una reflexió que vam fer tot el grup classe quan estàvem parlant de les balenes, animals que donen nom a la nostra classe. Dins de la conversa un dels nens va dir que les balenes eren els animals més grans del món, l’animal més gran que ha existit mai. En sentir-ho alguns van dir que això no era veritat, que els animals més grans eren el dinosaures. Davant d’aquesta petita confrontació, només ens quedava esbrinar-ho. A partir d’aquí van començar a sorgir més i més preguntes sobre el dinosaures , com per exemple : com tenien les dents, com naixien, què menjaven, per què ja no existeixen, hi havia mascles i femelles, quin era el més petit i el més gran … fruit de totes aquestes qüestions , i de moltes més,  vam decidir començar aquest fantàstic projecte.

Com ho hem fet?

Primer de tot vam fer un llistat de totes les coses que volíem saber sobre els dinosaures. Un cop realitzat cada nen/a va poder escollir una de les qüestions, aquella que més curiositat li despertés. Amb l’ajuda de les famílies els nens/es han pogut actuar com veritables estudiosos, o millor dit, com veritables investigadors.

A més a més vam poder anar a una exposició permanent del Cosmocaixa per començar a respondre algunes de les qüestions que ens plantejàvem. Què millor que l’observació directe per comprovar la magnitud d’aquests fantàstics animals.

Conclusions

Després de respondre una per una totes les preguntes, ens hem adonat que hem aprés moltíssim sobre aquests animals i per tant, hem pogut arribar a moltes conclusions com per exemple: Tot i que els dinosaures eren molt grans, la balena blava és l’animal més gran que ha existit mai. Els dinosaures es poden classificar segons com tenien els malucs( au – llangardaix), molts dels animals de l’actualitat són parents  dels dinosaures com per exemple el cocodril. Segons les seves dents podem saber si un dinosaure era carnívor o herbívor.
Tots els dinosaures naixien d’ous, aquests seran més grans o més petits segons les dimensions  del dinosaure… podríem continuar escrivint i escrivint, ja que ha estat un projecte molt interessant i que ha despertat la curiositat i la motivació de tots els nens/es, aspectes  fonamentals en qualsevol recerca.

Per acabar només comentar que el projecte va ser presentat i exposat al Congrés de Ciència del Garraf d’enguany ,en el qual els infants són els veritables protagonistes. I val a dir que va ser tot un èxit !!!

Els Pops i l’arbre dels sentiments

Un bon dia a la classe dels Pops vam explicar un conte molt especial: “La història de la tortugueta”. Tracta d’una tortuga que té molts problemes de relació amb les altres tortugues, fins que un dia es troba una tortuga sàvia i li dóna uns consells que posa a la pràctica. El seu truc ens va encantar i per això l’hem anat utilitzant al llarg d’aquest curs per a aprendre a controlar-nos quan ens enfadem o tenim algún problema. És molt fàcil! Quan estem enfadats, preocupats, tristos,…simplement ens hem de posar dins la closca i seguir els següents passos:

1. STOP                                    3. Com em sento?

2. Respiro fondo                    4. Quin problema tinc?

Al cap d’uns dies, un paquetet va arribar a l’escola. No sabíem pas de que es tractava. Així que amb molta i·lusió i cura vam obrir-lo. I la sorpresa encara va ser més quan a dins hi vam trobar la tortugueta del conte!! Però no venia pas sola. Amb ella ens va portar un regal per la classe: tres imatges que reflecteixen tres sentiments/emocions diferents (tristesa, alegria, ennuig…). I també una agulla d’estendre roba per a cadascú amb els nostres noms.

A partir d’aquí vam decidir penjar les imatges a l’arbre de la classe i obrir un nou racó anomenat “L’Arbre dels sentiments”.

Cada dia després del pati, posem música tranquileta per a relaxar-nos i treiem la tortugueta. Poc a poc, aquesta va passant per tots els nens i nenes, ens fa una carícia, un petó, una abraçada,… i ens pregunta com ens sentim i per què.
Cadascú expressa els seus sentiments i posa la seva pinsa a la imatge de l’arbre que vol, segons com es sent (content/a, trist/a, enfadat/a). És un moment molt especial on a més a més d’explicar les nostres emocions ens ajudem mútuament a sentir-nos millor.

Però les sorpreses van continuar quan més endavant va arribar un altre paquetet i una carta de la tortugueta. Es veu que li agradava tant el nostre moment de relaxació després del pati, que ens va regalar uns quants objectes per a fer-nos massatges!!!

Cada dia expliquem als nostres companys/es com ens sentim i per què. I si algun amic o amiga té un problema o no està content  l’ajudem tot parlant-hi, buscant una solució o simplement li donem una abraçada ben especial!!

Després posem la nostra pinsa a l’estat emocional corresponent, i així anem fent cadascú.

A més a més, en qualsevol moment del dia i esporàdicament els Pops poden anar a “l’Arbre dels sentiments” i canviar la seva pinsa d’imatge segons com es senten i si volen ho expliquen a la classe.

Al llarg del curs i amb el suport del conte i del nou racó, “L’Arbre dels sentiments”, els Pops  hem après a identificar, expressar i controlar les pròpies emocions i sentiments.

Què divertides són les colònies!

Els dies 18,19 i 20 d’Abril els nens i les nenes de P3, juntament amb la resta de parvulari varen anar a la casa de colònies “El Collell” situada a la comarca d’Osona, per realitzar les que serien, les seves primeres colònies.

S’ho van passar d’allò més bé descobrint com eren i vivien els indis i, per assemblar-se encara més a aquests curiosos i entranyables personatges van elaborar una divertida disfressa. Aquesta consistia en pintar una camisa, amb motius indis, i un barret de plomes amb un ampli ventall de colors.

Per viure més plenament l’aventura, van construir i decorar lliurement el “tipi”, la típica cabana on viuen els indis i tot això envoltats d’un paisatge de pins, alzines i roures. A més a més, per donar ritme a la situació, els nens i les nenes van aprendre una dansa pròpia de la tribu.

Després de tant fer l’indi i com que el temps no acompanyava, varem decidir anar a passar una estona de disbauxa a la súper discoteca de la casa.