La representació en el sistema dièdric és operativa, calen però projeccions simultànies per a la seva interpretació. Interpretació que, per altra banda, no és intuïtiva.  En canvi, el sistema axonomètric ens permet visualitzar directament la tridimensionalitat i es caracteritzen per mantenir el paral·lelisme i la correspondència.

Parlem de perspectives axonomètriques o axonometries. En funció del tipus de projecció, poden ser ortogonals (isomètrica, dimètrica o trimètrica) o obliqües (cavallera o militar), i per a la seva construcció cal tenir en compte:

1_la construcció de la terna X, Y, Z (determinarà el punt de vista)

2_els coeficients de reducció aplicables

3_la construcció de circumferències

1_Les ternes axonomètriques es classifiquen en funció dels tipus d’angles que les conformen. Poden ser els tres angles iguals (isomètrica), dos iguals (dimètrica) o els tres diferents (trimètrica). Quan la projecció és obliqua, una de les cares és frontal  i això fa que un dels angles sigui ortogonal (90º).

Per a poder treballar de manera àgil, habitualment, els angles que conformen les ternes es corresponen amb aquells que podem aconseguir directament de l’ús conjunt de l’escaire i el cartabó.

P. isomètrica

p. dimètrica

p. trimètrica

p. cavallera

p. militar

2_Aplicar coeficients de reducció pot ser necessari per reduir la deformació perceptiva que produiria la perspectiva si no l’apliquéssim:

Per exemple, en la perspectiva cavallera aplicarem la reducció només a l’eix Y i en la perspectiva militar, únicament a l’eix Z. Tot i que les reduccions poden calcular-se, habitualment, per simplificar, ho farem amb valors predeterminats 1:2, 2:3 ó 3:4.

3_En cas que hàgim de fer circumferències en una de les cares no frontals, les circumferències es representaran com el·lipses:

– – – – – – – – – – –

Finalment, dibuixar les ombres d’un objecte representat en  perspectiva, pot ajudar-nos a entendre’l millor.  Cal seguir treballant amb paral·lelisme i amb la projecció del focus de llum un cop triada la seva posició: