1. Comentari de fotografies

Cultura visual contemporània

FOTOGRAFIA PUBLICITARIA

Campanya Benetton

Aquesta activitat es presenta amb la finalitat d’analitzar les estratègies de la publicitat a traves de la campanya de Benetton i com les seves imatges representen aspectes de la societat actual.

El grup d’alumnat amb el qual treballarem és de 4t d’ESO (optativa). Formarem grups de 4/5 persones per distribuir les imatges que analitzarem en relació a les diferents pautes i questionaris.

Questionari inicial

Aquests questionari el respondran en grup previ a veure les imatges amb les quals treballarem. Després Establirem un debat posterior per comparti les diferents respostes dels grups.

1. Creus que la publicitat pot canviar els hàbits de consum?
2. Segons el teu paré, de les opcions que et donem, quin és el mitjà de comunicació amb majó impacte publicitari a les persones?

Ο TV Ο  Radio                 Ο  Cartell i/o posters        Ο  Diaris

Ο   Cinema          Ο  Revistes           Ο Iinternet

1. Creus que la publicitat pot canviar la teva visió (punt de vista) de la situació mundial en la que vius?
2. Consideres que la publicitat promou nous estils de vida?
3. Creus que la glovalització té cap efecte (negatiu o positiu) sobre la publicitat?
4. Creus que la publicitat representa la societat d’un pais? Una publicitat pot donar-te una idea de com es comporta la societat d’un pais?
5. Creus que la cultura d’un pais pot representar-se en un anunci publicitari?
6. Conèixes al menys una campanya publicitària de l’empresa Benetton?. Si la resposta és si, descriu breument com és la publicitat, quina imatge projecta.

 

Per grups, triar una de les imatges i analitzarem-les en relació a la seguent pauta:

Preguntes sobre les imatges

1. Qui són els personatges que veiem en les imatges i que estan fent?
2. Com viuen i pensen els personatges representats?
3. Que desitgen i com creus que veuen el seu futur?
4. Com són les relacions entre ells?
5. Quins recursos utilitza el publicista per mostrar i vendre el seu producte?

Preguntes sobre el context de les imatge

1. Que sabem del conflicte que representen cada una de les imatges?
2. Per què creus que Benetton ha triat aquests parell de personatges?
3. Com representa Benetton aquest conflicte?
4. Consideres que la publicitat de Benetton és una publicitat de “shock”?
5. Creus que les campanyes de Benetton tenen com a objectiu principal la venda i promoció dels seus productes o pretenen solament mostrar la realitat social i mundial en que vivim?

Després de respondre aquestes question, posarem en comú els resultats i establirem un debat.

A partir de tota la informació treballada es demanará’auna resposta gràfica, còmic, fotomuntatge, caricatura, fotografia…, que expliciti l’aprenentatge obtingut a través d’aquesta activitat.

A tall d’exemple podem mostrar aquestes imatges:

 

2. Reportatge fotogràfic

Tipologia i nivell de l’alumnat

Aquesta activitat està dissenyada per alumnes de 4t ESO (optativa).

Objectius del treball

En aquesta proposta d’unitat, juntament amb els objectius propis de l’àrea i que es desenvolupen en la programació, incidirem especialment en dos objectius d’etapa:

1. Observar, mirar, comprendre i interpretar de forma reflexiva i crítica l’entorn natural i cultural propi, demostrant sensibilitat vers la realitat patrimonial i les seves qualitats, estètiques i funcionals, així com contemplar d’altres realitats culturals, com a forma d’enriquiment cultural i de generar nous coneixements.

2. Apreciar els valors culturals i estètics identificant, interpretant i valorant els seus continguts, entenent-los com a part de la diversitat cultural, contribuint al respecte, conservació i millora.

Tot sovint observem que els nostres alumnes no són conscients del valor cultural i patrimonial en el qual de dilluns a divendres conviuen. De vegades, com ja podeu imaginar, el respecte i cura dels alumnes envers d’aquests entorn no és tot lo bo que tots desitjaríem. És per això que desenvolupar una activitat de descobriment i reconeixement de l’edifici pot contribuir a augmentar la cura que els alumnes tinguin d’aquest entorn i també afavorir els vincles afectius cap el mateix. Ambdues raons considero oportunes treballar en aquests moments

Descripció i procés de Treball

Fer un reportatge fotogràfic del nostre institut, mirant de buscar llocs inèdits, amagats, sorprenents, aquells recons que la mirada rutinària no ens deixant veure. Intentar mirar-lo com si fos el per primer cop que el veiem i destacar tot allò que provem interessant.

El treball es planteja en grup, preferentment de 3 o 4 persones. És necessari treballar amb càmera digital o bé la càmera del mòbil ja que d’aquesta manera tindrem immediatament les imatges disponibles per tal de treballar-les i modificar-les amb l’ordinador.

Els alumnes hauran de treballar els diferents punts de vista, tipus de plans, il·luminació, color, etc, tant a l’hora de fer la foto com desprès en el procés de manipulació, muntatges i presentació de les mateixes.

Amb les imatges seleccionades l’alumnat haurà de idear un mapa conceptual de l’institut que les agrupi a totes sota un títol. El títol o centre d’interès d’aquests mapa ha de ser subjectiu i no necessariament ha de contemplar tots els llocs dels que disposem. A tall d’exemple podem facilitar aquests:

Els recons que més m’agraden
L’institut invisible
Els llocs de pas
Etc…

Aquest mapa conceptual contindrà combinació d’imatges i text que s’elaborarà amb programa informàtic  per la seva posterior impressió.

Abans de sortir a fer el reportatge han de tenir clar el títol o motiu central del mapa conceptual, objectiu final del treball. També prèviament l’hauran cercar i consensuar amb els diferents membres del grup per tal d’organitzar-se i repartir la feina.

Durant el treball fotogràfic és molt important que posin els recursos fotogràfics (tipus de plans, enquadrament, etc) al servei de les seves intencions respecte al resultat que esperen obtenir. També a nivell més domèstic hauran de programar con és belluguen per l’institut en  horari lectiu sense destorbar a la resta de grups que estaran fen classe. També poden sol·licitar si així consideren necessari permís per fotografiar llocs en els que l’alumnat no té accés.

Amb tot el material recollit dissenyaran el resultat final que serà el mapa conceptual i faran una exposició oral del mateix davant dels seus companys de grup en la qual explicitaran verbalment tant els seus objectius, procés de treball i resultat final.

PROGRAMACIÓ

Competències bàsiques

Competència  Cultural

Ampliar el coneixement dels diferents codis artístics i en la utilització de les tècniques i els recursos que els són propis.

C Aprendre a aprendre

Prendre consciència de les capacitats pròpies.

C Interacció amb el món

Utilitzar procediments relacionats amb el mètode científic, com l’observació, l’experimentació i el descobriment i la reflexió i l’anàlisi posterior.

C Matemàtica

Aprofundir en el coneixement d’aspectes espacials de la realitat mitjançant la geometria i la representació objectiva de les formes.

C Lingüística

Usar el llenguatge oral i escrit per a l’anàlisi, i interpretació dels missatges visuals, audiovisuals i les obres de creació artística.

Objectius

1. Saber què és el disseny i quines són les especialitats més importants
2. Comprendre les relacions entre forma i funció.
3. Descriure i valorar el disseny dels objectes.
4. Aplicar pautes d’anàlisi i valoració dels objectes
5. Estimular la recerca d’idees diverses davant d’un problema de disseny.
6. Relacionar l’estructura de les formes amb les seves funcions.
7. Valorar la importància de les dimensions humanes en el disseny dels objectes
8. Conèixer la importància del color com a element del llenguatge visual i plàstic.
9. Conèixer les relacions que estableixen els colors entre si.
10. Valorar diferents aplicacions pràctiques del color en el disseny.
11. Considerar la varietat de caràcters de les lletres en la composició de paraules.
12. Comprendre els valors funcionals i expressius en el disseny d’un cartell.
14. Estudiar combinacions compositives d’imatge i text.
15. Conèixer pautes de maduració i d’anàlisi d’idees i aplicar-les a les pròpies realitzacions.

Continguts

Les necessitats socials i els objectes.

El funcionalisme.

Definició d’un problema de disseny.

La multiplicitat de respostes.

La pluja d’idees.

Relacions de les dimensions del cos humà amb espais i objectes.

El poder del color.

L’harmonització del color: gammes cromàtiques.

El color com a configurador d’ambients.

La interacció del color

La composició i l’expressivitat.

La maduració d’idees en el procés de disseny.

Criteris de valoració i decisió: la coherència formal, la simplificació de les formes, l’adaptació de la forma a la funció, les possibilitats dels materials.

Criteris d’avaluació

Realitzar una definició correcta de les condicions inicials.

Aconseguir una bona correspondència entre els elements representats i el text que serveix de referent.

Mostrar originalitat en la proposta plantejada.

Obtenir qualitat de factura en la il·lustració realitzada.

Mostrar capacitat inventiva i d’associació d’idees en les transformacions proposades.

Emprar una bona lògica en les argumentacions donades.

Mostrar creativitat i variació en la pluja
d’idees.

Elaborar apunts preparatoris.

Mostrar autonomia, mètode i grau d’elaboració en la resolució de la seqüència dels exercicis.

Utilitzar amb fluïdesa els diversos materials graficoplàstics i obtenir qualitat en els acabats aconseguits.

Mostrar originalitat i expressivitat en el disseny proposat.

Competència bàsica en educació audiovisual

IMPACTE HISTÒRICO-SOCIAL

• Ser conscients que els mitjans audiovisuals són transmissors d’ideologies i de valors.
• Valorar la llibertat d’expressió dels mitjans com a dret Basic en una societat democràtica

COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL

Agents de la producció i procés de producció

• Saber quin és el procés per a l’elaboració de qualsevol missatge audiovisual.
• Descobrir les implicacions culturals que hi ha darrera de la producció fotogràfica.

Categories dels mitjans

• Conèixer els diferents gèneres que utilitza la fotografia (publicitat, informatiu, reportatge, documental, etc).
• Analitzar la informació que ens arriba a través de diferents mitjans i veure’n les semblances i les diferències.
• Valorar els avantatges i/o desavantatges dels diferents suports d’informació.

Alfabetització en el llenguatge dels mitjans

• Saber comunicar-se mitjançant les imatges
• Conèixer les relacions que es poden establir entre les imatges i el text escrit.
• Realitzar activitats amb fotografies.
• Aprendre a seleccionar la informació necessària per representar-la amb els mitjans audiovisuals.
• Mostrar interès per conèixer quins són els elements que composen el llenguatge audiovisual.

Representació del mitjans

• Descobrir que els missatges audiovisuals no són mai la realitat, sinó una representació subjectiva d’aquesta.
• Practicar amb els enquadraments, planificacions i els punts de vista per representar una mateixa realitat amb significats diferents

ALFABETITZACIÓ TECNOLÒGICA

• Reconèixer els diferents tipus de missatges que es poden obtenir segons les diferents opcions tècniques que s’utilitzin
• Adquirir la terminologia adient
• Adquirir el domini del coneixement, ús i funció del la càmera digital i els programes informàtics de tractament de la imatge.
• Emprar el lèxic propi dels mitjans audiovisuals.
• Assolir autonomia amb les eines audiovisuals.

 

 

3. Representació de la identitat en la cultura visual contemporania

ALUMNAT:

3r ESO (comú)

ARTISTA:

Cindy Sherman:

AVALUACIÓ

• Ser conscients que els mitjans audiovisuals són transmissors d’ideologies i de valors.
• Descobrir les implicacions culturals que hi ha darrera de la producció fotogràfica.
• Aprendre a seleccionar la informació necessària per representar-la amb els mitjans audiovisuals.
• Mostrar interès per conèixer quins són els elements que composen el llenguatge audiovisual.
• Descobrir que els missatges audiovisuals no són mai la realitat, sinó una representació subjectiva d’aquesta.

• Assolir autonomia amb les eines audiovisuals.

 

 

 

 

 

 

L’autorretrat: Com els adolescents construeixen la seva identitat.

El tema a desenvolupar pot organitzar-se com una proposta curricular de l’àrea de Visual i Plàstica, però també és posible tractar el tema de la identitat com a tema transversal del curriculum que impliqui un enfocament interdisciplinar.

Orientació inicial

Cindy Sherman (1954) es una fotógrafa i cineasta estadounidense. És molt coneguda per els seus autorretrats on utilitza disfreses originals, per motivar la reflexió a l’entorn de famoses personalitats, rols en la sociedad i estereotips sexuals.

Des de els anys 70 del segle XX, diferents creatius han utilitzat la fotografia com una via d’investigació de l’època contemporania en el que refereix al culte a la imatge. Sherman ha utilitzat la manipulació artística , tant dels models fotogràfics com de les pròpies fotografies, per fomentar la reflexió entorn a la manera en que les dones són retratades i captades en l’actualitat.

Desenvolupament

• Busca informació sobre l’obra d’aquesta artista.

• Després analitza aquesta informació i pensa en tres aspectes de la teva personalitat que vulguis representar mitjançan tres autorretrats “a la manera Sherman”, de tal manera que utilitzis aquestes tres tècniques diferents, una per cada astecte:

  • Fotomuntatge. Tria una pintura de la història de l’art del periode que més t’agradi i posa la teva cara a un dels personatges de tal manera que quedi reflectit un que aquest aspectes que havies triat mostrar.

  • Fotografia. Aqui és mitjançant el maquillatge i posterior fotografia on hauras de mostrar el segon dels trets de la teva persona.

  • Fotografia escenificada. El repte en aquests cas és representar el tercer dels retrats però sense que aparegui la teva imatge.