Com apliquem les IM a l’aula?

Les intel·ligències múltiples no deurien representar un misteri dintre de l’aula. Quanta més informació en tinguin els alumnes, més conscients seran del seu aprenentatge. Alart (2006) proposa fer dibuixos a la pissarra segons els diferents gustos: “un pastís de les IM” o bé “una pizza de les IM”; dividides en vuit porcions. A continuació, ho expliquem fent servir un vocabulari adequat als alumnes i fent algunes preguntes per observar els potencials d’aprenentatge de cadascun.

foto1

Altra possibilitat, segons N. Alart, es “posar exemples d’allò que H. Gardner anomena “estats finals” de cada intel·ligència: persones que han desenvolupat una intel·ligència fins a assolir un elevat nivell de competència.” Proposa els següents exemples com a models d’inspiració:

foto2

En aquest vídeo podreu veure maneres d’aplicar les intel·ligències múltiples a l’aula i com els alumnes són conscients d’allò en què son experts.

Al CEIP Patronat Domenech de Barcelona fan servir les intel·ligències múltiples d’una manera molt completa i interessant. Aquí en teniu una mostra:

Foto 3Foto 4 Foto 5Foto 6Foto 7Foto 8Foto 9Foto 10

Referències:

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/_media/cursos/tic/d206/modul_1/imnalart.pdf   

http://www.bcn.cat/patronatdomenech/patro/curs%201112/ep6/raconsim/index.htm



INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Al segle 20, dues grans teories s’han proposat en un intent d’interpretar les diferències humanes i definir, així, els models educatius al voltant d’aquestes diferències. La teoria d’estil d’aprenentatge té les seves arrels en la comunitat psicoanalítica; teoria de les intel·ligències múltiples és el fruit de la ciència cognitiva i representa un intent per repensar la teoria de la intel·ligència mesurable.

Per entendre’ns, els estils d’aprenentatge emfatitzen les diferents maneres de pensar i sentir de cadascú. Hi ha persones amb més habilitat per resoldre problemes, d’altres que prefereixen crear, i d’altres que interactuen. La teoria de les intel·ligències múltiples, en canvi, és un esforç per entendre com les cultures i disciplines conformen el potencial humà. Encara que ambdues teories afirmen que les ideologies dominants de la intel·ligència inhibeixen la nostra comprensió de les diferències humanes, els estils d’aprenentatge tenen més a veure amb les diferències en el procés d’aprenentatge, mentre que les intel·ligències múltiples es centren en el contingut i els productes d’aprenentatge . Fins ara, tot i que se’ls relaciona, aquestes dues teories no tenen molt a veure l’una amb l’altra.

Howard Gardner proposa aquests 7 tipus d’intel·ligències:

1.  Intel·ligència lingüística: capacitat d’entendre i utilitzar el propi idioma (escriptors, professors, polítics…).

2. Intel·ligència lògico-matemàtica: capacitat d’entendre les relacions abstractes (matemàtics, filòsofs, científics).

3. Intel·ligència espacial: capacitat de percebre la col.locació dels cossos a l’espai i orientar-se (mariners, aviadors, pintors, escultors, arquitectes).

4. Intel·ligència cinètica: capacitat de percebre i reproduir el moviment (esportistes, ballarins, artesans).

5. Intel·ligència musical: capacitat de percebre i reproduir la música.

6. Intel·ligència intrapersonal: capacitat d’entendre’s a si mateix i controlar-se (psiquiatres, psicòlegs, consellers, escriptors i tothom).

7.  Intel·ligència interpersonal: capacitat de posar-se en el lloc de l’altre i saber-lo tractar (venedors, dirigents i tothom).

Multiple-Intelligences-infographic

Referències:

http://www.tecweb.org/styles/gardner.html                                                                                                                                                                                                                                                                 http://infed.org/mobi/howard-gardner-multiple-intelligences-and-education/