A la platja de Fenals en un dia magnífic

Aquest curs 2014-2015 tots els alumnes de segon d’ESO hem anat a fer un treball de descripció a la platja de Fenals. Va ser un treball conjunt de les àrees de Llengua catalana i Visual i plàstica.

Era un dia molt clar i assolellat, potser per això el conjunt de l’alumnat va estar d’allò més inspirat.

8 i 10 d’octubre de 2014

Els grups 2A3 i 2A1 hi van anar el dia 8 d'octubre.

Els grups 2A3 i 2A1 hi van anar el dia 8 d’octubre.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El tacte, l’olor i el color de la platja, per María José Escot

Des de aquí dalt puc veure diferents colors, blau del mar, verd de les plantes i arbres, marró de la sorra, del terra on estic asseguda. El cel d’un blau molt clar i a la separació del horitzó el cel és de color blanc. Les roques són d’un color marró clar, hem recorda al color d’un moble de color clar de fusta.

Les onades que sento són suaus, xoquen amb les roques i encara m’agrada més aquet so. El vent em toca a la cara, els meus cabells volen i el so del vent és molt fort.

La sorra és rugosa. Em fa mal quan m’assec. L’aigua, no l’he tocat però es nota que està fresqueta

Els pins tenen un tacte punxegut i fan un olor molt agradable.

M’encanta el so, l’olor i el tacte de la platja i de la muntanya i més encara quan i tinc les dues coses a la vegada. Més cap avall hi ha la platja amb un toc més d’estiu, però aquí dalt, a la muntanya, és un toc de més tardor.  Aquest lloc m’agrada molt.

Maria José Escot, 2A1

gat fenals

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Entre roques, per Clara Limeres

A la platja de Fenals, entre roques, regna la pau i la tranquil·litat. 

Foto: Albert Solé

Foto: Albert Solé

 

El cel és clar amb dos núvols que volen tapar el Sol que brilla amb força per il·luminar la costa.

Fa un vent fresc que relaxa si mires el mar blau xocant amb les roques més properes. A dalt de tot hi creix un arbre rebel que dóna un toc verd al bonic paisatge marítim.

La sorra és càlida i rugosa, i algunes petxines i cargols s’amaguen entre ella.

La melodia que formen les onades, l’olor de sal i el gust dolç dels núvols em transmeten llibertat i m’inspiren.

M’agrada venir a la platja perquè em sento jo mateixa.

Clara Limeres, 2A1

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Un lloc per somiar, per Natalia Garcia

L’àmplia platja de Fenals esta situada al peu d’un penya-segat.Des de dalt d’ell s’hi pot

Foto: Albert Solé

Foto: Albert Solé

observar un mar tranquil, a la vora de la platja l’aigua és neta i cristal·lina, de tant en tant amb una mica d’escuma que sembla sabó, per les petites onades que arriben a la costa, però a mesura que ens anem endinsant l’aigua ja comença tenir un blau més intens. El mar brilla molt resplendent, ja que hi ha un sol molt lluent, hi fa tanta calor que sembla més un dia d’estiu que de tardor. És un lloc que t’envolta en el so de les onades que trenquen en arribar a les grans roques, que et fa sentir l’olor de les aigües salades i on la brisa sembla que la cara et vulgui acariciar. Hi ha vaixells navegant i ocells que volen tranquil·lament en un cel despullat sense núvols, aquest paisatge transmet una sensació de felicitat i llibertat. Dalt del penya-segat en què que estic situada hi ha molts arbres alts i forts, on predomina el color verd en diverses tonalitats. L’ambient per sort no està contaminat, és per això que la naturalesa desprèn molta bellesa.

La platja de Fenals en aquesta època de l’any és un lloc tranquil per passejar i bonic somiar.

Natalia Garcia, 2A2

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La platja que més visito, per Xavi Barranco

El sol il•lumina el mar,

Foto: Reyes Carmona

Foto: Reyes Carmona

amb decisió,

el fa brillar,

amb molta precisió.

No només hi ha mar,

també hi ha vegetació.

Aquest lloc em va agradar,

des de que era un minyó.

Les roques són grosses,

les onades impacten amb força,

per això des d’aleshores,

m’agafa alguna esgarrifança.

Xavi Barranco, 2A2

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Un paisatge impressionant, per Albert Solé

El paisatge que tinc davant és impressionant, bonic i excepcional.

La cosa que més m’atrau d’aquest paisatge és el mar, transparent com el cristall i molt profund. El seu color blavós és molt bonic i el soroll que fa quan impacta contra les roques és molt pacífic i em relaxa molt.

L’immens mar està envoltat per un munt de roques, n’hi ha de petites, n’hi ha de gegants, però gairebé totes tenen una forma punxeguda, el que fa més bonic el paisatge, però n’hi ha una que em crida especialment l’atenció i és per lo gran i bonica que és. He elegit aquest paisatge per lo extraordinari que és.

Foto: Albert Solé

Foto: Albert Solé

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El paisatge de la platja de Fenals, d’Eloi Gibert

La platja de Fenals ofereix un paisatge sobre un penya-segat preciós. Al fons hi ha una muntanya verda dels pins, amb el castell de Sant Joan amagat. Al mig hi ha un mar cristal·lí que impacta amb la sorra i crea una espècie de conca; també hi ha un penya-segat al qual estic assegut i del qual es veuen totes les pinyes penjant.

Si mirem les muntanyes del fons, es veuen dues banderes a la part superior, uns pins verds amb una casa preciosa al mig i el mar a sota cristal·lí, de color blau verdós i en algunes parts fins i tot es veuen unes roques enfonsades. No hi falta el típic vaixell ni la sensació de vapor d’aigua salada per tot el cos. El mar impacta contra la sorra i es veuen els turistes gaudint; sembla que sigui estiu! En el penya-segat on estic se sent olor de pi.

Aquest paisatge és magnífic, no vull sortir d’aquí.

Eloi Gibert Pasquín. 2A1.  

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El mar presoner, de Miguel Sances

Sota un cel sense fi

hi ha un mar cristal·lí

ple d’animals i plantes

que esperen el seu destí.

Entre cinc roques

hi ha un mar

el qual entra

però es queda empresonat.

Amb el desig d’escapar

el mar no deixa de colpejar,

amb escuma a totes hores,

unes roques vermelloses.

Miguel Sances 2A1

Publicat dins de General | Deixa un comentari

La platja de Fenals, d’Elisabeth Arshakyan

A la platja més bonica,

hi feia un temps enganyós,

un vent que et refrescava

i a la vegada calorós.

El cel blavós estava destapat

amb un sol molt resplendent.

La sorra em feia pessigolles

com les petites ones.

Al fons es veien les roques,

que eren petites i rugoses.

Darrere d’aquestes hi havia

un petit bosc estampat en diferents tons,

el que predominava era el verd.

Feia olor de crema solar

combinada amb la sal del mar.

Al meu davant estava el mar

que feia un soroll que em tranquil·litzava.

En canvi, amb el dels vaixells tremolava.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Assegut al penya-segat


Estic assegut en un penya-segat amb el sol que m’està cremant la cara, el soroll del mar que em fa sentir el poder de la naturalesa. Fixem en l’horitzó del mar, em fa veure que som petits.
El cel és blau amb els núvols tapant-lo. La terra després de tants dies de pluja està humida i freda.
El gos que lladra, les gavines que canten i els nens que parlen, aquest es el medi que m’agrada.
Acaba de passar un vaixell que dibuixa amb blanc com les ones que s’estampen contra les roques deixant una marca d’escuma a l’aigua. Un avió que talla l’aire i ens fa saber que ha passat. Em fa entendre que tot sembla que estigui en una platja quasi deserta; està en una ciutat o un poble millor dit.
I tot i que n’hi ha molts de llocs així cada cop n’hi ha menys, i això no pot ser que aquests llocs magnífics se substitueixin per una gran ciutat contaminant.
PAVEL KOZHEYKIN, 2A2

Publicat dins de General | Deixa un comentari