A la poesia es fan servir totes les potencialitats de la paraula per tal d’ aconseguir sorprendre, suggerir i/o emocionar.
Mitjançant el llenguatge els poetes tracten d’ obtenir un efecte estètic i alhora aproximar al lector a les emocions que vols transmetre. Per aconseguir aquest efecte, els poetes fan servir les figures retòriques, d’ entre les quals destaquen la comparació, la personificació i la metàfora.
LA COMPARACIÓ
– Estableix semblances entre dos elements
– Sovint hi ha presents elements comparatius: com, sembla, així com,…
Ex. “…Però tinc un cor veloç
com una locomotora…” (Cançó del cargol)
LA METÀFORA
– Identifica un terme real amb un terme imaginari entre els que hi ha alguna semblança. Per exemple:
Terme real Terme imaginari
Dents Perles
Llavis Maduixa
Cabell Or
– Una metàfora és una comparació però sense nexe d’unió:
Vermell com un tomàquet: comparació
La seva cara era un tomàquet: metàfora
EX. “…Travesso l’ oceà dels núvols
i ja no sé si sóc del món…” (Cançó del vol de l’ alosa)
LA PERSONIFICACIÓ
Consisteix en atribuir qualitats humanes a éssers no racionals, objectes, fenòmens naturals…
EX. “…Vet aquí que la nit i el dia
no s’han pogut enamorar…” (Amor impossible)