El volum d’incidències és aproximadament 1 de cada 5 adolescents, experimentaran un quadre depressiu abans de l’edat de 18 anys. En la presentació dels símptomes, un percentatge molt baix rep l’atenció en forma primerenca.
Aquest fet assenyala a l’adolescència com un període crític, que ha de rebre especial atenció car es sap que el suïcidi és la tercera causa de mort de la població jove d’entre els 15 a 25 anys, i pot ser el resultat d’un episodi depressiu previ no reconegut, per tant, la manca d’un tractament antidepressiu oportú pot desencadenar conseqüències molt greus.
El trastorn depressiu és un problema de salut mental comú en la gent jove en el món. Els anàlisi diuen que en els nens menors de 13 anys és de 2.8%, i s’incrementa a 5.7% en adolescents i adults joves, les taxes de recaiguda són altes. Hi ha una gran varietat de conseqüències negatives a llarg termini associades amb el trastorn, per exemple, dificultats en la convivència i la socialització i increment en el risc per autolesions i suïcidi.
Per tant, la intervenció primerenca és l’estratègia més efectiva per a la prevenció de les conseqüències associades amb la malaltia.
