A la nostra part pràctica del treball de recerca vam fer una enquesta sobre la depressió i l’ansietat juvenil.
L’enquesta és anònima i consta de dos tipus de preguntes: obertes (on les persones poden escriure tot el que pensen) o tancades (on s’ha d’escollir una de les opcions que proporcionem a l’enquesta). Cada pregunta la vam fer a través de relacionar-les amb els nostres apartats teòrics per posar a prova si les nostres conclusions quadren amb el pensament dels adolescents. La va respondre bastant gent, en especial vuitanta-cinc adolescents. Aquesta enquesta la vam passar a molts contactes del nostre entorn, amb l’ajuda de la nostra tutora Isabel Fernández, com per exemple alumnes de ESO i Batxillerat de L’INS Can Planas, familiars, amics i als nostres professors.
A continuació hem fet una valoració extensa sobre la nostra enquesta per saber més informació sobre aquesta malaltia.
ENLLAÇ ENQUESTA DEPRESSIÓ I ANSIETAT JUVENIL:
https://forms.gle/qRC7xqszPdVpu4RUA
L’OBJECTIU DE L’ENQUESTA (POBLACIÓ I MOSTRA)
- Població
La població de la nostra enquesta és de joves de 12 a 18 anys o +18 anys, cal dir que no vam demanar que especifiquin sexe. Hem escollit aquest ampli rang de població perquè volem que el nostre estudi s’apropi el màxim possible als integrants d’una societat conscient i amb possibles coneixements sobre la depressió i ansietat.
- Mostra
La mostra és de 85 persones en total.
Hem dividit la població en:
– Persones de 12-15 anys.
– Persones de 16-18 anys.
– Persones majors de 18 anys.
Cal mencionar que la majoria de respostes corresponen a una població adolescent, sobretot entre els 16 i 18 anys, però amb suficients respostes de les altres franges d’edat per extreure unes conclusions fiables.
Les mostres segons edat són:
– Entre 12 i 15 anys: 30 persones
– Entre 16 i 18 anys: 47 persones
– Majors de 18 anys: 8 persones
L’HIPÒTESI DE L’ENQUESTA
Tenim clar que la part de la societat més afectada per la depressió i l’ansietat és la població de 16 i 18 anys sense tenir en compte el sexe de la persona.
CONCLUSIÓ DE LES PREGUNTES
- Pregunta 1: Has sentit alguna vegada parlar sobre la depressió?
En aquesta pregunta es pot observar que un 97,6%, és a dir, 83 persones de la població jove si que ha sentit parlar sobre la depressió mentre que un 2,4%, és a dir, 2 persones de la societat jove no està segur/a d’haver sentit parlar sobre la depressió.
- Pregunta 2: Creus que has patit depressió en algun moment?
Ara bé, a la pregunta dos que vam fer a l’enquesta preguntavem si creien que havien patit depressió en algun moment i les respostes que vam obtenir van ser que un 43,5%, 37 joves, no estaven segurs/es. Després un 34,1%, és a dir, 29 persones si creien d’haver patit depressió en algun moment de la seva vida i per últim però no menys important, 19 joves, en percentatge un 22,4%, estaven segurs/es de no haver patit mai una depressió.
- Pregunta 3: Vam donar una definició clara i concisa de depressió perquè ells/es facin una comparació amb el concepte que tenien de depressió i així obtinguessin una definició correcta.
- Pregunta 4: Has tingut algun d’aquests símptomes?
La quarta pregunta té bastants respostes per part de la gent. Vam preguntar si ells/elles tenien alguns dels símptomes que proposàvem com opcions. Per començar, la primera opció que donavem era si sentien tristesa o desesperança, i com a recompte vam obtenir un 77, és a dir un 90,6% de les persones joves senten tristesa o sentiment de desesperança. Per continuar, vam preguntar-los si sentien tant irritabilitat com problemes per dormir i vam obtenir en ambdues preguntes un recompte de 46. Seguidament, tenim bastants recomptes que ronden en una xifra de 60 fins a 69, preguntant-los si pateixen símptomes com ansietat o inquietud, sensació de culpabilitat, falta de concentració i pèrdua de l’atenció, facilitat per plorar o pel contari dificultat per mostrar sentiments o emocions, i també si sentien que tenien una baixa autoestima i que es feien molta autocrítica, llavors de totes aquestes preguntes la que més percentatge té és la pregunta de la baixa autoestima i l’autocrítica, és a dir, l’ultima de totes, obtenint un percentatge de 81,2%. Després, vam fer un parell de preguntes més com si ells o elles s’havien aïllat tant a nivell social com familiar i d’aquí vam obtenir que un 55,3% ho havia fet. Per continuar, vam preguntar també a les persones que responien si havien tingut pensaments negatius, per exemple suïcides, o si s’havien autolesionat i vam veure que un 37,6% si havien tingut aquests pensaments o aquestes accions, i al nostre semblant, creiem que és bastant la població jove del nostre entorn que han patit d’aquests pensaments tant preocupants. I per finalitzar, vam fer dues preguntes més, la primera era si patien d’estrés excessiu i un recompte de 54 persones van votar aquesta opció, i la segona pregunta era si abusaven de begudes alcoholiques o drogues, i va ser la xifra més baixa amb un 12,9%.
En aquesta pregunta, la número quatre, vam voler fer una petita valoració i vam extreure una petita conclusió, que és la següent: “Avui dia molts joves senten molta desesperança i veient les respotes, cal esmentar que la baixa autoestima, l’autocrítica, l’estrés excessiu i la sensació de culpabilitat, són en efecte, unes de les causes més freqüents que poden desenvolupar una depressió en els adolescents paulatinament”
- Pregunta 5: Què creus que causa la depressió en els adolescents?
En la cinquena pregunta vam proposar un parell d’opcions com a la quarta pregunta, però era una mica més senzilla. Moltes de les persones creuen que la causa principal de la depressió en la població jove és tenir problemes que impacten de manera negativa en l’autoestima, obtenint un recompte de 74 i en percentatge un 87,1%. Com vam dir abans, en aquesta pregunta confirmem que l’autoestima és una causa principal perque es desenvolupi una depressió. Seguidament, l’opció amb un percentage alt va ser si creien que un esdeveniment traumàtic durant l’infància era una altra causa de depressió jove, tenint un percentatge de 80%.
- Pregunta 6: D’aquestes opcions, quina creus que defineix millor l’ansietat?
A la pregunta número sis, els vam preguntar que pensen ells o elles que és l’ansietat depenent de les ocpions que els hi donavem. Veient els resultats podem extreure com a resposta guanyadora la que té el percentatge més alt, un 44,7%, un recompte de 38. La resposta és “totes les opcions anteriors” car de tot el llistat que els vam oferir van votar que totes les definicions donades formaven el concepte d’ansietat. Entre les opcions vam posar:
– L’ansietat és un sentiment de por i pànic que de vegades es presenta com a reacció a un estat d’estrès.
– Estat mental que es caracteritza per una gran inquietud, una intensa excitació i una extrema inseguretat.
– Angoixa que acompanya a algunes malalties, especialment a certes neurosis.
– Estat d’agitació, inquietud o angoixa de l’ànim.
- Pregunta 7: Vam donar una definició clara i concisa d’ansietat perquè ells comprovessin si el seu concepte d’ansietat era el veritable i així obtinguessin una definició correcta i no pas errònia.
- Pregunta 8: Penses que la depressió i l’ansietat van lligades?
Continuant, a la pregunta vuit vam fer una relació entre la depressió i l’ansietat. Volíem saber si les persones que responien l’enquesta pensaven igual que nosaltres, és a dir, si la depressió i l’ansietat van lligades. Veient els resultats confirmem que sí. Amb un 52,9% de votacions postives, un 20% de votacions negatives, és a dir, no creuen que ambues malalties van juntes i també trobem una posició neutral per part dels votants, amb un percentatge de 27,1%, és a dir, no saben si els dos trastorns van lligats.
- Pregunta 9: Si tinguessis depressió, demanaries ajuda professional (psicòleg/psiquiatra)?
Amb aquesta pregunta voliem averiguar que opinàven sobre demanar ajuda, com es sentirien i si serien capaços de fer-ho. El resultat ens mostra que més de la meitat de la nostra mostra, concretament un 63,5% (54 persones) sí demanarien ajuda, un altre 23,5% (20 persones) no està segur de si ho faría i finalment un 12,9% (11 persones) tenen clar que no demanaríen ajuda en cas de patir aquesta malaltia.
La desena pregunta està lligada a la anterior, vam atrevir-nos a preguntar a aquells que no demanaríen ajuda professional perquè no ho faríen. Entre la gran quantitat de respostes que vam rebre, hi ha un argument que prima sobre els altres, la por i la pressió d’haver d’intentar d’explicar allò que els passa a la seva família o amics i por a les seves reaccions. En menor quantitat però també força recurrent, diverses persones argumenten que creuen poder elles soles i de manera independent de la malaltia i que no necessitarien ajuda d’un desconegut. Finalment, una resposta que ens va cridar l’atenció en especific era respecte el preu de psicòleg, si bé és cert que avui dia tenim Sanitat Pública que compta amb psicolegs, aquelles persones que volen anar a centres mèdics independent troben que el preu és molt elevat i difícil de pagar.
- Pregunta 11: Creus que la societat té una bona visió sobre la depressió?
Volíem saber si a nivell social habia una bona visió d’aquesta malaltia i segons les respostes que vam rebre, més de la meitat de persones que van constestar l’enquesta concretament el 67,1% (57 persones) pensen que la societat no veu bé aquesta malaltia, un 28,2% (24 persones) no estan segures de quina visió global hi ha, i finalment un petit i optimista percentatge de 4,7% (4 persones) si que creuen que es una malaltia acceptada i ben vista.
A la dotzena pregunta vam voler saber perquè creien que no era una malaltia ben vista i vam trobar que el argument que més predominava deia que les malalties mentals són un tabú i no es parla d’elles el suficient donant així una imatge de ser una cosa rara o dolenta, que t’allunya de viure amb normalitat i ser una persona corrent. A més a través de les respostes hem vist que generalment la societat relaciona malaltia mental amb “estar boig”, i causant que es prejutgi a la gent que ha hagut de patir-la. Finalment, també hem llegit moltes respostes on es menciona la manca de empatía i la poca importància que se li dona a aquest tipus de malalties, motiu agreujant i pel qual moltes persones que la pateixen no acudeixen a un professional.
Pregunta 13: En cas que estiguis en un procés depressiu, sents recolzament o rebuig per part del teu entorn
Degut a que l’entorn és un factor primordial en la recuperació d’una malaltia així vam preguntar si, en cas de estar patint una depressió, sentien rebuig o recolzament de part de la seva família, amics… La resposta que més persones van escollir deia que no estàven segurs de si sentien recolzament o no amb un 50,6% de respostes, un altre 41,2% va afirmar que si que se sentia recolzat i escoltat i finalment un 8,2% va respondre que sentia rebuig per part del seu entorn respecte la seva situació.
A la catorzena pregunta vam demanar respostes de lliure opinió respecte perquè se sentien recolzats o rebutjats, peró entre les respostes més destacades trobem que a vegades l’entorn no s’adona de que estas patint i la persona afectada no sap comunicar-ho, o que l’entorn no sap com actuar en aquesta situació. D’altres testimonis relaten que si que s’han sentit recolzats amb amics que els conviden a sortir de casa i a distreure’s o families que els acompanyen a les visites mèdiques amb professionals.
Pregunta 15: Creus que el teu rendiment acadèmic ha estat afectat aquests últims cursos a causa de la pandèmia?
Degut a la situació tan complicada que estem vivint amb aquesta pandèmia de Co-Vid 19, trobàvem que seria un tema clau per preguntar, ja que tant el confinament com la manca d’afecte van ser forts causants de moltes malalties mentals. En les nostres respostes vam trobar que un 42,4% (36 persones) si que van notar que el seu rendiment es va veure una mica afectat a causa de les circumstàncies, un altre 22,4% al contrari, van trobar que el seu rendiment seguis igual que abans de la pandèmia. Finalment un 20% si que va trobar molta diferència negativa en el seu rendiment acadèmic i un 15,3% no va veure cap canvi.
A la setzena pregunta volíem saber perquè havien notat aquests canvis i d’entre les respostes més destacades exposarem aquestes: “Quan vaig sortir de la pandemia em venia mes de gust parlar i pasar-m’ho bé que posarme a estudiar, tot i que intento seguir el ritme del curs correctament.”, “pèrdua de constància a estudiar i hàbits”, “Perque no es el mateix aprendre presencialment que online. Ja que, almenys per mi, s’aprèn més rapid i millor quan estan els professors al costat teu”. Moltes persones coincideixen en que la pandèmia va afectar als estudis en major o menor quantitat, d’altres van aconseguir mantenir les seves notes i hàbits d’estudi per no ver-se afectats.
Pregunta 17: Pel contrari, creus que la pandèmia t’ajudat a tenir un millor rendiment acadèmic?
Per veure l’altra cara de la moneda vam fer la pregunta a la inversa, i vam veure que el mínim percentatge correspon a les persones que si que els ha ajudat la pandèmia a tenir un millor rendiment acadèmic amb un total del 3,5%, si que va haver més gent que va notar una mica de millora i corresponen el 22,4%, la major part de respostes corresponen a aquelles persones que no van veure’s afectades i tot va seguir igual amb un 42,4% i finalment aquelles que no veuen canvi amb un 31,8%.
L’ultima pregunta és en relació a l’anterior, vam voler preguntar perquè notaven o no aquests canvis. Analitzant les respostes hem arribat a la conclusió de que els joves estan (en la seva majoría) esgotats mentalment, i que el seu nivell de concentració si que s’ha vist afectat. D’altres troben que el sistema educatiu va tornar-se més fàcil amb la pandèmia car les classes online no supossàven les mateixes dificultats que les classes presencials.
Per acabar de finalitzar cada apartat, hem fet unes conclusions específiques i generals. En aquest enllaç les pots llegir: https://blocs.xtec.cat/depressioadolescencia/conclusions/