La capçalera del nostre blog és una obra del personatge que avui volem citar: Marius Cornelius Escher, més conegut per M.C. Escher. Artista holandés (Leewarden 1898-1972) conegut arreu del món pels seus mosaics, gravats en figures impossibles, fugues vers  l’infinit…

Qualsevol que conegui les Matemàtiques es queda fascinat contemplant el geni d’Escher. De fet, aquestes són paraules pronunciades per ell: Sovint em trobo més a prop dels matemàtics que dels meus col·legues els artistes. Tots els meus treballs són jocs. Jocs seriosos.

Aquí teniu una mostra de les seves creacions:

Metamorfosi (1939) _{descarregueu la imatge per veure’n els detalls}

La capçalera del bloc forma part de l’enorme litografia de 4 metres de llargaria Metamorfosi que juga amb la interacció entre formes de dues i tres dimensions. La imatge inclou transformacions des d’unes formes a altres. Cadascun dels motius han estat utilitzats abans per Escher en treballs previs –el tauler d’escacs, peixos, rèptils, el poble de la costa–. El poblat marítim està basat en la vista d’una població italiana. En la il·lustració, un dels edificis es pren també com una peça dels escacs i es fa una referència directa al Château d’Oex. La paraula “Metamorphose” (metamorfosi) apareix tant al principi com al final, així, l’estampa uneix el principi amb el fi.

Autor: MC Escher. Font: http://www.uv.es/~buso/escher/index_es.html

Pujant i Baixant (1960) Aquesta litografia deriva d’una figura impossible la qual va aparéixer en l’article de L. S. PENROSE i R. PENROSE Objectes impossibles: un tipus especial d’il·lusió òptica (British Journal of Psichology, febrer, 1958). Els frares d’una ordre repeteixen el ritual de marxar de forma perpètua per una escala al voltant del claustre del monestir. En paraules d’ESCHER: Ambdues direccions, encara que no sense significat, en són igualment d’inútils. Dos individus refractaris es neguen a participar-hi. Es creuen més llestos que la resta, però tard o d’hora admetran que el seu inconformisme és una errada.

Autor: MC Escher. Font: http://www.uv.es/~buso/escher/index_es.html

Reptils (1943). Un petit monstre neix a l’enrajolat hexagonal fins començar un breu cicle de vida tridimensional el qual abasta el seu cim al dodecaedre. Després, el rèptil torna al plànol inanimat. Amb una pota d’una constitució plàstica fora del quadern, lluïta amb ell mateix per a alliberar-se i llançar-se fora, cap a la vida. Puja cap amunt pel llom d’un llibre de Zoologia, avança costosament per una superfície incilinada i esvarosa fins abastar el seu cim. Aleshores, després d’un pantaix ràpid, cansat però satisfet, baixa per d’amunt d’un cendrer. M. C. ESCHER.

Per acabar, una petita distracció en forma de puzzle.

Autor: MC Escher. Font: http://www.uv.es/~buso/escher/index_es.html