Descarrega’t el Racó d’Internet de la Unitat 1: UNITAT 1

Ampliació de l’apartat Propietats del tex, Unitat 1, p. 13: Propietats del text

 

Notícies sobre l’estrena de Segon origen: Segre sobre 2n origenok.pdf

Crítica d’Andreu Loncà de la pel·lícula Segon origen: 

 

Un gran conte audiovisual: En companyia de llops

 

Us proposo la creació d’un anunci publicitari, en parelles o en grups de tres.

• Llegiu aquesta notícia. També podeu visionar aquest vídeo. O llegir algunes crítiques al projecte.
• Prepareu un text publicitari en el qual es demanin viatgers civils, no especialistes ni astronautes que vulguin fer el viatge.
  Recordeu les característiques que ha de tenir el text publicitari (imatge, eslògan, logo; en aquest cas, perfil del candidat o candidata, etc.).
• En treballar l’anunci, penseu on el publicaríeu: a la ràdio, a la televisió o en un mitjà de comunicació imprès (diari, revista) o bé si ha de tenir format de pòster per ser penjat.

 

Com podeu fer el reportatge? (Unitat 4)

Consulta els recursos sobre el reportatge a l’enllaç següent: Edu365.

Us proposem aquest tema:

S’ha de vetar l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys?

Trobareu informació sobre aquest tema al programa següent de: Catalunya Ràdio.

 

Diferències entre el reportatge i la crònica (Unitat 5)

Visiteu l’enllaç següent per saber com podem distingir un reportatge d’una crònica: enllaç d’ampliació

 

Els pronoms febles

Ampliació a l’enllaç següent: xtec.

 

Mapa de les llengües romàniques

 

 

 

La lírica trobadoresca (Unitat 6)

Visioneu i resumiu el vídeo següent: Els Matins. Els trobadors

 

Repàs de sintaxi

Uns altres apunts de sintaxi: pdf

Apunts de literatura

Podeu ampliar els apunts sobre les quatre grans cròniques (unitat 7) a l’enllaç següent: xtec.

 

 

 

Comentari sobre la pel·lícula Excalibur (ampliació de literatura)

Llegeix el comentari següent i, després de veure la pel·lícula, elabora el teu propi comentari i valoració personal sobre Excalibur.

Valors medievals a partir de la pel·lícula Excalibur

Presentació

Des del Quixot fins al Tirant lo Blanc, des dels relats de Tolkien fins a les històries de Star Wars i de Joc de trons, l’interès pels cavallers i les seues nissagues llegendàries i místiques no ha minvat.  La influència literària principal d’aquestes obres va ser la llegenda del rei Artur o Artús, un possible rei britànic del segle V, i de la seua espasa Excalibur.

La pel·lícula Excalibur, dirigida per John Boorman el 1981, va reunir tres tradicions: la germànica de Parzival, la francesa del cavaller Percival i la britànica sobre la mort del rei Artur. El director anglès va realitzar una adaptació lliure i amb un caràcter nacionalista de la matèria artúrica, del fonament de tots els relats de cavallers.

Déu i el rei versus les injustícies, la bruixeria, les tribus i les forces i elements de la natura. També s’hi aprecia el rerefons psicològic següent: de Carl Jung, l’inconscient i els arquetips; el tema de la pèrdua d’harmonia de l’univers i la tendència al caos, així com el sentit misteriós de la història.

La música, de gran rellevància argumental, és del compositor Trevor Jones, qui, a més, pren alguns passatges de l’obra Carmina Burana, de Carl Orff; i també d’obres wagnerianes com l’Anell dels Nibelungs, Tristany i Isolda, Parsifal i El capvespre dels déus (Marxa fúnebre de Sigfrid).

Finalment, la fotografia d’Alex Thomson va valer una nominació als Òscar.

Un relat fundacional de l’edat moderna

L’alta edat mitjana amaga una munió de misteris. Va ser l’època intermèdia entre el paganisme i el domini de la cristiandat i l’origen de la civilització occidental moderna. El racionalisme no existia ni els paradigmes científics. Per consegüent, la realitat era vista des d’una visió simbòlica, màgica i explicada des de l’alquímia i la superstició. D’aquesta manera, el llegendari esdevenia històric. No hi havia cap llei superior al poder de les armes. I la política era una qüestió exempta de diplomàcia i de democràcia; bàsicament, consistia en el domini piramidal de les masses a través de la força militar. No existien els estats o les nacions i l’única cultura oficial residia en el clergat i en alguns nobles. La bruixeria o la màgia era l’única cultura alternativa.

Davant d’aquest panorama caòtic, els pobles van sentir la necessitat de tenir uns líders que guiessin el seu destí. Aquesta responsabilitat va recaure en la figura del rei, el successor de l’antic emperador romà. Els poders antagònics, els oficials i els populars, van pugnar per controlar la voluntat reial a fi de dominar els afers mundans. L’objectiu, però, del rei havia de ser cercar la unitat i imposar un nou ordre més just que l’anterior règim imperial. D’una banda, així es podrien agermanar les tribus o els pobles rivals; tanmateix, d’una altra banda, es podia recaure en la uniformitat.

Simbolisme a Excalibur

Rei: concreció del poder terrenal (“una terra, un rei”) amb la finalitat de mantenir la pau i la unitat territorial. Promovia el vassallatge o el feudalisme. Residia en un castell i gaudia de banquets (el propi de la cultura grecoromana). El rei ha d’entendre que no es pot fer la guerra per sistema, sinó que s’ha de construir i s’ha d’estimar. Uther fracassa. Artur ho farà millor. Uther traeix tot allò pel que havia lluitat; per això no mereix la confiança de la resta d’homes, ja no pot ser rei ni seguir vivint. Artur entén i respecta els misteris de la vida (l’espasa, el drac, la màgia). És més prudent que Uther, però no és gens covard per això. El seu objectiu és cercar aliats, no pas enemics. Té un carisma més proper al del bon polític. Així s’acosta a l’ideal d’home d’estat. El nou rei exalta els seus súbdits i els tracta com a iguals, perquè els complementaris units ho són tot, mentre que separats, no són res. D’aquí la constitució de la taula rodona (el cercle que simbolitza la unitat), la primera seu parlamentària d’una democràcia i una diplomàcia incipients, amb seu al castell de Camelot. Aquest valor de la igualtat veu del missatge cristià i de l’àgora grega. L’error d’Artur és el relaxament, el que evita que escolti els consells o els avisos. Finalment, és traït pels més propers a ell. Però, també aprèn a perdonar, com a bon cristià. Abans, aprendrà una lliçó d’humilitat: sempre hi ha algú millor que un mateix. Fins i tot, el mag Merlí, amb tot el seu gran poder, no és capaç de capturar un peix esmunyedís. El duel entre Artur i Lancelot només es decanta a favor del rei perquè Artur recorre al poder invencible d’Excalibur. Com que el rei empra l’espasa de forma injusta, endut per la ira i la supèrbia pròpies del seu pare, Uther, també perd el poder de l’espasa i la corona reial perillarà. Només quan torna a ser prou humil com per admetre els seus errors, Artur recuperà el poder d’Excalibur i el de la seua corona.

Espasa: en forma de creu cristiana, símbol del poder diví sobre la Terra. Pel que fa a Excalibur, té la capacitat d’ajudar a restablir l’harmonia entre tots els éssers, pròpia del relat bíblic del Gènesi. Té un nom en senyal de reverència davant el seu poder i antiguitat. A més, pot triar qui servir, és a dir, decideix, de forma mística, qui ha de ser rei. No oblidem, però, que molt pocs són aptes per liderar. La seua finalitat última, doncs, no és fer la guerra, sinó establir la pau. Per això, sorgeix de l’aigua, font de vida.

Mag: representa el poder sobrenatural del món pagà. Actua com a àrbitre, conseller del rei i historiador (per prevenir que els errors del passat es repeteixin). Coneix les forces de la natura i pot fer encanteris per a restablir l’ordre o la pau. Però, de vegades, pot veure’s superat pel poder desfermat de les forces naturals o per certes inclinacions humanes, com l’orgull i la luxúria. El seu àmbit són els temples pagans, els menhirs i els dòlmens, des d’on s’invocaven les forces còsmiques. També se serveix dels somnis, del pont entre el conscient i l’inconscient, per aconseguir el seu objectiu principal: servir al rei i mantenir l’ordre del món. El fracàs d’Uther es deu, en part, a Merlí: és un fracàs com a mestre o conseller. Per això necessita un nou rei a qui educar, un home que no sigui tan superb, imprudent i passional com Uther. Llavors, adopta Artur des de nadó per poder educar-lo des d’un bon començament i evitar mals hàbits. Artur començarà la seua educació en la humilitat des de la condició d’escuder i s’haurà de guanyar els mèrits de ser cavaller i rei.

Dona: té un vessant positiu (la procreació, com la d’un hereu o príncep reial, per exemple, en el cas de Ginebre) i un vessant negatiu (l’aliança amb les forces del mal, representada per la bruixa Morgana, la germanastra d’Artur, i la de ser esca del pecat de la luxúria, com s’aprecia al Gènesi, al relat d’Adam i Eva). En definitiva, desperta els instints sexuals (animals) de l’home, el que pot fer perdre l’ordre de vista. L’Església intentaria evitar-ho amb la institució del matrimoni. La reina Ginebra, l’esposa d’Artur, encarna les dos naturaleses femenines apuntades. D’una banda, té qualitats de bruixa, trementinaira o remeiera, i també incita a la luxúria (com en el cas de Lancelot); però, té la funció de donar suport al rei Artur i acaba consagrant-se al culte religiós per expiar els seus pecats, després de participar de la institució matrimonial.

Dansa: ritual sexual i de fecunditat. És una demostració de bona salut física i una incitació a l’aparellament. La dansa d’Igraine, muller del duc de Cornwall, excita de forma desmesurada el desig del rei Uther, el qual troba l’excusa per tornar a guerrejar i deixar anar el seu orgull.

Drac: representa el poder de la natura. Merlí l’invoca perquè escampi el seu alè (la boira) i faciliti l’accés del rei Uther al castell de Cornwall a fi de posseir Igraine. Merlí hipnotitza tothom i els fa creure que Uther és el duc. Igraine es lliura a qui pensa que és el seu marit. Merlí accedeix a fer l’encanteri a canvi de rebre el “fruit de la luxúria”: Artur. La seua germanastra, Morgana, no cau en el parany de Merlí i s’adona que el seu pare ha mort al camp de batalla, mentre Uther usurpa el seu lloc al llit conjugal. Merlí fa que la màgia muti els esdeveniments: sembra el futur en el present. Tanmateix, aquesta manera de forçar el destí acabarà comportant conseqüències nefastes per a tots els implicats.

Bosc: l’àmbit de la màgia i de les forces de la natura, que creen o bé destrueixen. Lloc on s’erigeixen els temples pagans, de la saviesa (mussol) i de la corrupció (rèptils).

Clergue cristià: esdevé el nou àrbitre o conseller reial que prendrà el relleu al bruixot o xaman. Els clergues encara semblen bruixots per la vestimenta i per oficiar al bosc. Així, el cristianisme acabarà imposant-se a les religions antigues.

Cavaller: representat, en primera instància, per Lancelot, el qual té un aire trobadoresc, ja que estima la dama del seu senyor.  Lancelot, en tant que cavaller modèlic, patirà enveges i la soledat dels genis. Els envejosos (lausengiers) el perseguiran i li causaran problemes. La qualitat més important d’un cavaller és dir sempre la veritat, no pas la valentia o la força. Per això, Lancelot viurà turmentat perquè oculta el seu amor envers la reina Ginebra. Lancelot és un idelista, ja que rebutja el material. El seu tresor és ell mateix i el que pot arribar a ser. Per tot plegat és digne de rebre el perdó del rei per la seua traïció (al cap i a la fi és un home, no pas un déu) i, d’aquesta manera, els enemics poden tornar a ser aliats. El seu escuder, Percival, serà el seu digne successor i donarà suport al rei Artur fins a la mort. L’antítesi del bon cavaller ve representada per Mordred, el fill il·legítim d’Artur i Morgana, engendrat mitjançant un encanteri d’aquesta bruixa, germanastra del rei. Mordred vol el tron del seu pare, no pas el seu amor. Simbolitza l’home que creu ser un déu i que es regeix per l’ambició i l’egoisme. Ens recorda els mals propis dels que causen crisis econòmiques o morals.

Graal:  a part del Sant Sudari, el llençol mortuori de Jesucrist, l’altra gran relíquia important de Jesús de Natzaret és el Sant Graal (o Grial).  Es tracta del got o calze que va emprar a l’Últim Sopar. També, però, hauria servit de copa per recollir la seva sang un cop crucificat. A causa d’aquest origen, la llegenda atribueix al Graal la capacitat de concedir poders místics, fins i tot immortals, a aquell que el posseeixi. Artur deixa d’invocar els poders pagans per resoldre els conflictes i confia en la nova religió, el cristianisme, per tal de redimir-se i restablir l’ordre perdut.

Conclusió

La unió fa la força. Però aquesta força s’ha d’emprar per a establir la pau, no pas la guerra. Si s’imposa la injustícia, l’harmonia social i natural es trenca i el caos impera de nou, com en el principi dels temps. L’esperança d’un futur millor es perd quan l’ésser humà pretén ser més i més sense aturador, quan l’orgull impedeix rectificar o reconèixer els errors. Si es contravé el destí en favor dels interessos particulars, en lloc de vetllar pel bé comú. L’egoisme o la vanitat barren el pas a un món unit i en pau. Però el penediment i els virtuosos, especialment, els humils, encara que siguin una minoria, representen una oportunitat per al canvi i la millora que sempre romandrà com a possible, per molt malament que vagin les coses. Per tant, només la unitat entre els éssers humans posarà fi als conflictes que dificulten un progrés veritable i igualitari.

 

Exemple d’entrevista (La Manyana, 9 de juny de 2016)