Vuit homes i dones totalment sords expliquen a “Sense embuts”, en llengua de signes, com s’ho fan per estimar, treballar i viure en silenci mentre al seu voltant tothom crida.
La majoria de sords catalans no fan servir la llengua de signes: són oralistes. A Catalunya hi ha prop de vint mil persones sordes signants. Aquest any, dos alumnes sords signants han aconseguit arribar a la universitat. La llengua de signes catalana té uns vint-i-cinc mil usuaris, entre sords i oïdors.
L’Asun, la Cinta, en Raül, l’Encarna, en Fèlix, la Marta, l’Albert i en Josep Maria parlen de la família, els fills, la feina, la llengua de signes catalana, els amics i les aficions. Viuen en un món sense soroll, però són estrepitosos, irònics, directes i decidits. Saben que són minoria i reclamen el dret a ser reconeguts com a membres d’una nació diferent, d’una cultura amb una llengua i una manera pròpia de veure el món: la cultura sorda.
