És important conèixer i analitzar els diferents aspectes dins de cada un dels àmbits relacionats amb la Comunitat Sorda, sempre des de l’enfocament psicosocial i considerar-los com els tres pilars fonamentals unificats per la llengua de signes com a base de la Comunitat Sorda: HISTÒRIA, IDENTITAT i CULTURA. Cal remarcar, que la Comunitat Sorda forma part d’un grup minoritari a nivell cultural i lingüístic.
En el segle XX, a partir dels anys setanta, gràcies a les investigacions des de la vessant lingüística i la psicolingüística, apareix la perspectiva sociolingüística. Aquest enfocament es centra en les capacitats i potencialitats de les persones sordes per elles mateixes, sense comparar-les amb les oients.
Des d’aquesta perspectiva, l’educació i la Llengua de Signes són la base dels coneixements i aprenentatges adquirits. I dependrà en gran mesura d’elles, l’èxit en el futur de les seves vides.
El concepte de Cultura Sorda fa referència a les tradicions, idees visuals, comportaments, anècdotes, costums, valors, sentiments i actituds, que són propis de la Comunitat Sorda com a patrimoni lingüístic i cultural.
Al llarg de segles i fins els nostres dies, la societat ha anat evolucionat i de la mateixa forma ha evolucionat la Comunitat i la Cultura Sorda. Aquesta influència de les diferents etapes històriques en el col·lectiu sord, han provocat l’aparició del moviment associatiu, col·legis adreçats especialment a alumnes sords, aparició de famílies amb membres sords, sistemes educatius alternatius enfocats als alumnes sords i altres canvis en altres aspectes de tots els àmbits de la societat en general.
