Una muntanya ven alta
que de nit hi descansa el sol
i de dia la lluna hi dol
i que dalt es veu tot.
Tu que portes la estelada
i difícil que es pujar-hi
punxa-nos els braços
i les cames també.
Tu que ets tan bonica
i tan maravillosa
et pujaria mil vegades
però no puc.
He apres que tinc que portar pantalons llargs
Tu que ets tan rocosa
i tens tants camins
ets maravillosa, bonica i alta,
s’ et veu de tit arreu.