A partir de la lectura del poema de la Joana Raspall hem pogut treballar el sentiment d’empatia, possant-nos al lloc dels refugiats i imaginant com podrien canviar les nostres vides degut a condicionants externs.
Han partit d’experiències més properes a ells, utilitzant jocs de role-play i experimentant així les dificultats en la pròpia pell.
Valorar les coses qüotidianes que tenim al nostre abast el dia a dia i no som conscients de les incomoditats que ens provocaria el fet de no tenir-les. Valorar el fet de poder anar a l’escola, tenir la nostra casa, la família, atenció mèdica, coses bàsiques que sovint donem per fet.
Treball sobre l’ajuda als altres, cooperar, tenir “les mans ben obertes”.
Parlar d’emocions com la tristesa, la esperança, la por, la ràbia, l’alegria,el cansament… i dentificar en quins moments ens hem sentit així.
L’art ens permet parlar d’emocions a partir del llenguatge plàstic.