Benvolguts/des companys/es us donem la benvinguda a l’Assessorament TAC del CEIP Salvador Espriu (St. Feliu Llobregat), que pretén ser una Guia del Professor/a.
Objectius de l’assessorament
• Impulsar l’ús educatiu de les tecnologies de la informació i comunicació en el centre docent.
• Promoure canvis en el projecte curricular de centre.
• Incloure les TAC en la pràctica docent de les diverses àrees de coneixement.
• Utilitzar estratègies per desenvolupar la competència digital i comunicativa de l’alumnat.
• Optimitzar l’ús dels recursos TAC del centre.
• Promoure l’ús didàctic dels blocs.
• Promoure l’ús de les TAC a les aules.
El tema central de l’assessorament serà l’ús educatiu dels blocs, que permetrà donar recursos al professorat, per aprofitar a la seva pràctica diària.
Com ja sabeu, l’assessorament consta de sis sessions, que estaran distribuïdes en els apartats següents:
* Activitats: es presenten les activitats a treballar durant la sessió.
* Recursos: secció destinada a proporcionar al professorat tota una sèrie de materials que puguin ajudar-lo en la seva pràctica educativa.
* Perifèrics: a partir de la segona sessió, cada dia es presentarà un perifèric i es plantejarà una activitat per poder conèixer el seu funcionament.
* Enllaços: secció dedicada a oferir un tot ventall d’adreces web interessants, per utilitzar amb l’alumnat. Aquests enllaços estan classificats per àrees de coneixement. S’ha intentat oferir enllaços que no formessin part dels creats pels webs de la XTEC, Edu365 i JClic, que malgrat la seva reconeguda utilitat, són més coneguts per tothom.
* Deures: la certificació al professorat assistent serà de 25 h, corresponent a 18 h presencials, més 7 h de realització d’un projecte, consistent elaboració d’un bloc, amb la participació del alumnes. És per això, que a cada sessió s’indicaran les tasques a realitzar per facilitar la feina dels assistents.
* Sorpresa: doncs,… això SORPRESA !!!
Materials: Cada sessió va acompanyada de tot un seguit de tutorials, que ajuden a realitzar les activitats de les sessions o bé mostren com es realitzen algunes tasques informàtiques interessants.
Esperem que, en finalitzar, tothom hagi pogut assolir els objectius del curs i els alumnes puguin gaudir d´un conjunt de propostes de treball per a la introducció de les TAC en el currículum, sempre tenint en compte que no han d’estar al marge del conjunt d’activitats que els alumnes realitzen a classe. Hem d’integrar la seva utilització en les tasques docents habituals del Centre.
Us proposo, a continuació un vídeo, que pot donar peu a un petit debat sobre com aprenden els nostres alumnes:
Les TIC són una bona eina per poder treballar amb els nens i nenes a l’escola. Sobretot, per buscar informació sobre qualsevol tema d’estudi. Però, a Cicle Inicial que és on jo treballo, també és important utilitzar altres eines. El llapis i el paper continuen essent importants, les fotografies, les làmines, els llibres, l’observació directa i l’experimentació. S’ha d’aprofitar el més interessant de les dues maneres de treballar, les més tradicionals, d’una banda, i les noves tecnologies, de l’altra.
M. Antònia,
En primer lloc, agraeixo la teva participació en aquest espai d’aprenentatge i d’intercanvi d’experiències.
Sens dubte, la teva intervenció ens permetrà iniciar un petit debat sobre aquest tema, un cop iniciat el curs.
Fins aviat, Emilia 😛
Trobo molt interessant el contingut del vídeo, encara que em resultarà complicat fer-ho.
Marta
Hola a totes i al Jesús.
He mirat el vídeo i m’ha semblant molt interessant. Està clar que hem de canviar la nostra manera d’ensenyar als alumnes ja que estem ensenyant com hem après nosaltres i nosaltres no sóm iguals que les generacions actuals. Sí hem de canviar però on estan els recursos per a canviar la nostra forma d’ensenyar? Crec que això també ha de canviar i no està en les nostres mans.
José Antonio
Molt interessant el vídeo. Tot i que els nens/es i els adolescents d’avui, no han canviat tant de com érem nosaltres, perquè els agraden les mateixes coses i tenen uns interessos similars als nostres, és evident que sí que ha canviat, i molt, la manera com es comuniquen entre ells i l’accés a la gran quantitat d’informació que els ofereixen les noves tecnologies.
Penso que sí, que cal que els ensenyants anem canviant de mica en mica el xip i els oferim una alternativa d’aprenentatge diferent.
Cal que potenciem les habilitats que necessiten per a la vida (d’ara i del futur), amb les eines necessàries per a complir les seves expectatives. Com la informació ja saben on trobar-la, cal que els ensenyem com trobar-la, com gestionar-la i actualitzar-la. Per això, incloure les TAC en la nostra pràctica docent és una bona manera de fer-ho.
També he de dir que aquesta teoria me la sé força bé i puc entendre que ha de ser així, però la realitat és una altra i malgrat que ganes d’aprendre a ensenyar així en tinc, no m’és gens fàcil.
És cert que els temps canvien ràpidament i les eines i la informació que tenen els nostres alumnes també. Tots aquests canvis tenen aspectes positius i d’altres que no ho són tant, i més si no es saben utilitzar adequadament.
Està clar que els mestres ens hem d’anar adaptant a tots aquests canvis però són moltes les tecles que hem de tocar i sovint no disposem ni dels medis ni del temps necessari per això.
Ànims a tots els mestres i les mestres.
Elena
Per mi, els nens d’ara han canviat molt en relació als nens d’abans (jo sóc jove però també veig canvi amb la meva època) i per això no acabo d’estar d’acord amb una part del vídeo. Actualment amb la societat digital (i altres factors), s’han perdut moltes coses, i això ha fet que canviï molt la manera de ser dels nens i nenes.
Penso que no hem d’oblidar aspectes importants en el desenvolupament dels nens per molt antics que semblin: l’escriptura en paper, l’experimentació, els llibres de text, la lectura de llibres, la cerca d’informació en llibres,…són aspectes que els alumnes han de conèixer, passi el temps que passi.
Però com a estudiant que he estat, i mestre que sóc, crec les TIC són una bona eina per treballar amb els nens a l’escola i que els mestres hem d’aprofitar tots els recursos que ens ofereix aquesta societat digital, sense oblidar mai que hem de ser capaços d’anar barrejant les coses bones de l’ensenyament tradicional amb els recursos TIC.
Per finalitzar,les imatges que surten al principi del vídeo (Cuba) ens fan pensar en temps passats però hem de pensar que actualment al segle XXI, a molts llocs encara no tenen els recursos adequats per treballar les TIC (ni per treballar res) i nosaltres ens podem considerar uns privilegiats.
Em sembla molt interessant. Crec que els ensenyants ens hem d’anar adaptant als nous temps evitant que la societat vagi per un camí i l’escola, com ha passat en moltes ocasions, prengui una drecera poc adequada.
El vídeo està força bé, el món canvia dia a dia, l’escola és un dels millors escenaris per constatar-ho, però sovint les polítiques educatives són insuficients per afavorir aquest canvi, confien en els esforços del professorat per posar-se al dia i l’administració es dedica a crear una normativa allunyada de la realitat plena de burocràcia i estrès, que curs rera curs els professionals de l’ensenyament patim a les nostres escoles. Facilitar l’investigació en el camp de l’ensenyament mai ha estat una prioritat del Departament d’Educació!
Hola, a tots i totes :
El vídeo ens fa reflexionar sobre la nostra feina i la conveniència d’adaptar-nos contínuament a aquest món sempre canviant, on la metodologia ha de connectar amb els interessos dels nostres alumnes, que sovint estan més “posats al dia” en les noves tecnologies. Per a molts dels ensenyants – jo mateixa – ha estat una eina de treball que hem anant fent servir a mesura que l’hem anat necessitant com a complement d’altres recursos i materials didàctics.
Realment, crec que el futur de l’ensenyament passa per incorporar les noves tecnologies a l’aula, evidenment sense oblidar la motivació que pot aportar el/la mestre/mestra.
Nosaltres, com a mestres, hem d’adaptar-nos als canvis i incorporar les noves tecnologies a les aules. Són eines que fent un bon ús, faciliten l’aprenentatge i les comunicacions.
Això implica moltes coses i no ens ho posen gaire fàcil
– Conèixer-les i aplicar-les: requereix molt de temps.
– Recursos humans i materials. És difícil treballar les TIC amb grups de 25 i amb una sola aula.
– Caldrà també analitzar l’ús que l’alumnat fa d’elles. Moltes vegades l’excès d’informació, de possibilitats i recursos fa que es perdin en l’objectiu inicial.
Hola a totes i a tots.
El vídeo em sembla prou interessant i crec que fa una demanda de la que tots i totes en som molt conscients. Penso que tots volem partir dels interessos dels nens i de les nenes, i que ens esforcem a fer-ho, pero sense recursos…ens resulta més que complicat.
D’altra banda, opino que no hem de pensar en “substituir” sino en incorporar, però sempre amb la atenció i amb el temps que necessitem per fer-ho bé.
Eva.
És evident que les coses han canviat molt i que els mestres i les mestres hem de ser capaços de posar-nos al dia i incorporar les noves tecnologies a l’aula, però això tan evident no és tan fàcil en la realitat.
No hi ha recursos materials, no hi ha recursos humans, i manca la formació dels mestres. La realitat de l’escola és molt més complicada que ser conscients de la realitat i dels canvis.
El vídeo està bé. Estic d’acord en que el professorat hauríem de fer alguns canvis en la nostra manera d’ensenyar, per tal que els estudiants puguin satisfer les seves expectatives i estiguin més motivats ja que el nostre entorn també ha anat canviant.
És cert que hauríem de llençar-nos a utilitzar més les noves tecnologies, però això requereix tenir una formació continuada i temps de dedicació per organitzar-ho (molt més del que ja dediquem). Sovint és complicat dur-ho a terme amb tot el grup-classe per la quantitat d’alumnes que tenim, per la seva actitud poc respectuosa i dispersa i per la manca de reforços als grups-classe a l’hora de realitzar aquest tipus d’activitats.
El professorat ja hi posem voluntat. Però el Departament d’Ensenyament també hauria de canviar la seva política, adaptar-se a la realitat, ser més pràctics i recolzar més als mestres oferint més recursos humans, pedagògics i econòmics. Potser així tots estaríem més motivats i no tant estressats.
Tot i així, penso que no hem de deixar de costat els llibres, ni l’escriptura a mà. Les noves tecnologies han de ser una eina més però no un substitut.
Hola tots i totes!!!
Estic totalment d’acord amb els comentaris dels meus companys. Gairebé tots pensem en que hem d’adaptar-nos però com?.
No sabem, no tenim recursos materials ni humans, aules petites amb un gran nombre alumnes …
La tecnologia avança amb una velocitat diferent, més ràpida, de la velocitat amb la qual aquestes tecnologies són implementades al món educatiu.
Esther
El vídeo és força interessant . La reflexió sobre la necessitat d’incorporar les TAC, d’investigar, d’innovar i de no fer servir les mateixos recursos que fa 20 anys, la fent sovint com a professionals. El que sembla que no ho té tan clar és el Departament ( Govern, partits polítics i la societat ) que no ens fa arribar a les escoles….. ni els recursos materials, ni els diners, i ens retalla el nombre de professionals i moltes més queixes.
Com a professionals motivats anem incorporant en les nostres programacions les noves tecnologies.
El vídeo em sembla molt interessant. És veritat que els mestres ens hem d’adaptar a les noves tecnologies, però no és tan fàcil com sembla al vídeo.
Primer, hauríem de tenir els recursos necessaris, humans i materials, cosa que de moment no en tenim. La teoria està molt bé, perè després la pràctica no és tan fàcil. La realitat émolt diferent.
El vídeo m’ha agradat, però sempre miro amb recel el semirebuig del passat, probablement perquè sóc una nostàlgica empedernida…
Penso que està força bé estimular les noves tecnnologies, incentivar tot allò que és nou i innovador; però no cal oblidar la lletra escrita, el paper, la sensació maquíssima de rebre alguna cosa que ha estat feta a mà, signada de manera personal i si em poso a exagerar i a forçar la nota, fins i tot amb el perfum del paper i del qui l’ha escrit….amb un to romàntic que recordaria al segle XIX. Per ridícul que pugui semblar.
Ho sento. Sóc una entusiasta dels ordinadors, però sóc una incondicional de les coses de sempre.
Una barreja de tot això és el que considero perfecte.
No renego del que he viscut sempre. Amplio la jugada i afegeixo les noves tecnologies, però aferrant-me amb força al que sempre em va fer feliç en el passat. Una carta personal i una signatura autèntica. Un dibuix espontani i un gargot creatiu…
Des de l’escola ho podem fomentar tot. Per què no?
Guanya el qui suma. Jo sumo el passat a la modernitat…
Res més.
El vídeo és prou interessant, però la realitat a l’escola és molt diferent, no hi ha recursos suficients… tot i així, el cos de mestres sempre s’estan reciclant. Esperem que algun dia, les coses siguin més fàcils.
La teoria sempre és diferent de la pràctica.
Hola a tothom!
El vídeo és molt interessant i és necessari reflexionar-hi. És veritat que la societat evoluciona i que el jovent d’avui en dia veu les coses d’una altra manera i té uns recursos que abans no teníem. És important poder donar aquests recursos a l’escola i utilitzar-los per aprendre. Però aquí és on hi ha el problema, com ja heu dit anteriorment.
Hola a tothom!
Primer de tot, vull demanar disculpes per ser l’ última en fer un comentari. No tinc excuses.
He trobat el vídeo molt interessant i estic d’acord en el contingut de fons. Penso, com molts altres companys i companyes, que és evident que la societat canvia, els interessos i les motivacions dels infants i joves, la manera d’aprendre i enfrontar-se a les situacions quotidianes, les prioritats, les aspiracions… són bastants diferents de les nostres generacions i és en això on ens hem d’adaptar, des d’on ha de partir la nostra pràctica educativa.
Però no podem quedar-nos només en això, en saber donar resposta a les seves demandes. Actualment, seguint una simbologia amb les noves tecnologies, els nens i nenes i el jovent tenen moltes finestres obertes, tenen tota la informació al seu abast, tenen el món a les seves mans, als ordinadors, a les màquines… però els manquen hàbits, criteris, guies, i és aquest també el nostre paper. No només oferir recursos materials (que ja tenen a casa) sino els recursos necessàris per a utilitzar-los, treure profit de manera positiva i utilitzar-los com una eina més.
No podem obviar aquest present i aquest futur entorn les noves tecnologies però no podem tampoc donar l’esquena a les formes de comunicació i socialització tradicionals.
Penso que aquest canvi no es tracta només de rebre formació i/o reciclar-nos en l’ús de les TAC per a ensenyar i aprendre amb elles i adaptar-nos als nous temps (cosa necessària i important) sinó d’obrir el punt de vista, d’ampliar el focus en la manera d’ensenyar (i aprendre) i fer propostes educatives en general que entenguin els infants com són i ajudin a trobar les seves potencialitats, donant-los oportunitats i eines necessàries per al seu desenvolupament com a persones integres en aquesta societat canviant.