u5cac69zidcabtm20tca7g6022ca074f7gcan1cg19ca6ah7a2cao6mtlpcaxu9n0oca15byffcaqrr2nacaevi8u0ca4jtlm4cakpxsuvcab70adgcaxd3q62cav0j6g6.jpg0pcaycqt3ocacgqq6acaatpq4tca4a4u9ica5l5ccscazbnqf1ca73fuw0ca5ax911caaslbotcau9nazecajtj6vvcafcxr8icapkaz9xca96k3ijcawm12l8cag72hdu.jpgimages.jpgcvcaplctcxcaz9103bca29d0r7cay4lx70cavsqoo9cabhn2×8cayjdsgpca58aiircalycsgscahqamweca9ho1lbca4kk5spca4ndkc8calgbembcae228d9ca0hhq4y.jpg

REFLEXIÓ SOBRE
LA TASCA COM A DOCENTS EN RELACIÓ AL TEMA DE
LA IMATGE.

 

De fet aquest exercici em fa plantejar “l’analfabetisme audiovisual” de l’alumnat com un dèficit atribuïble a la manca de formació del professorat. Aquesta situació, constatable a l’aula, es dóna alhora que es comprova la creixent presència del document fotogràfic com a vehicle de cultura i d’investigació, present en tot llibres de text, en exposicions…. Mentre que el document fotogràfic és va fent més present en molts àmbits de l’expressió i la presentació.

Parlar de societat informatitzada en el present segle XXI s’ ha convertit en quelcom quotidià i ens demostra l’impacte que han tingut les tecnologies en el desenvolupament de les societats humanes apartir de l’ultima meitat del segle XX.                         

 Qui s’ho imaginava? Aquestes tecnologies han transformat les nostres possibilitats de comunicació i la nostra capacitat de recollir informació, processar-la, disseminar-la i accedir-hi. En el camp de l’educació han originat actituds oposades:

Vaig llegir aquest article del sr.  Tedesco:

 “ Tecnologías de información y comunicación en la escuela”

Que resumeix força el que jo penso:  

La utilización de las nuevas tecnologias como elemento que promueva procesos de aprendizaje destinados a desarrollar la inteligencia, creatividad y trabajo en quipo, la participación y su responsabilidad en el proceso no depende de las tecnologias sino de su utilización.

5qcawck0ficaakc619cai65xtacat11kjfcacnbv8scasy8p5dcapcbvalcaeosc4xcalm0thbcas42xb6cayd82a8cafiaqw9ca7598nnca59t7v1caukpj7ycaqzn7b6.jpg

Són utilizadas para reforzar y no para promover nuevos enfoques en el aprendizaje. En este sentido, el actor clave es el docente.La profesionalización de los docentes es la mejor garantia para dar un caràcter innovador de las nuevas tecnologias en el proceso de aprendizaje.”

Sincerament, penso que les tecnologies obren davant nostre un ventall molt ampli d’informació, de possibilitat de relacionar-nos amb els companys i de tot el món, cosa que ens permet un intercanvi científic immediat.

 

Hauríem d’obrir la nostra activitat docent cap aquest món, si nosaltres els proporcionem els recursos, on cercar la informació, ells/es hi accediran i es faran amb d’altres fonts d’informació.

Aquesta xarxa possibilita tot tipus de dades, imatges, sons i comunicació quasi instantània entre els usuaris. Com a “mínim” vull estar a l’alçada dels meus alumnes i ara ja no ho sé, per això estic aquí, ànim!…. 

                                                       

                

APRENDRE A APRENDRE

 

imag0307.JPGimag0287.JPG

ASPECTES IMPORTANTS  PER “APRENDRE A APRENDRE” :

 

  • Sensibilitzar els familiars sobre la necessitat de mantenir una línia de coherència entre els aprenentatges realitzats a l’escola i en la família, així com entre els diversos components de l’equip docent.
  • Planificar activitats extraescolars tenint en compte els diferents interessos dels alumnes.
  • Plantejar jocs cooperatius a l’aula.
  • Assegurar que es facin activitats d’ensenyament-aprenentatge relacionades amb la vida quotidiana dels alumnes.
  •  Facilitar l’aprenentatge mitjançant activitats que connectin amb els coneixements previs dels alumnes.·
  • Organitzar els continguts al voltant d’eixos que permetin abordar problemes, situacions i esdeveniments globalment però dins d’un context.·
  • Fomentar el treball en equip i el diàleg com a manera de resoldre conflictes, i ajudar els alumnes a verbalitzar el conflicte, identificar-ne les causes i a buscar-hi solucions col·lectivament.·
  • Introduir l’autoavaluació com una activitat quotidiana a l’aula, mostrant als alumnes com detectar i corregir els seus possibles errors per si mateixos en cada tasca.·
  • Utilitzar tipus d’agrupaments flexibles per als jocs i activitats que trenquin les dinàmiques de segregació que es puguin produir a l’aula.·
  • Establir una relació comunicativa que permeti fer reflexions en diferents contextos sobre el respecte i l’acceptació dels altres.·
  • Proporcionar indicacions detallades sobre com es poden fer les activitats que es proposen, sense conduir-les directament ni intervenir-hi excessivament.·
  • Crear espais de decisió individual i adopció de responsabilitats en activitats en solitari.·
  • Oferir als alumnes exemplificacions i models de conducta que trenquin els rols establerts i evitin la segregació dels alumnes desfavorits.

ELS TEMPS HAN CANVIAT

“Els temps han canviat, la ciència ha fet grans progressos i el nostre treball també…”
Maria Montessori – “La descoberta de l´infant”
Hola ! Sóc la Neus i com vosaltres cada dia dedico part de la meva vida a unes “personetes” que amb els anys, espero i desitjo siguin “grans persones”.
La construcció de coneixements, atenció a la diversitat, significativitat i funcionalitat dels aprenentatges. Grans tòpics que potser, massa sovint han estat l´eix central del discurs sobre ensenyar i aprendre poc proper a les aules.
La raó d´aquest bloc és la meva preocupació de la veritable innovació educativa, de les exigèngies diàries de la nostra tasca en base a la reflexió sobre l´ensenyament i l´aprenentatge.
Per tal d´ ”aprendre a aprendre” cal una intervenció per part nostra important, tenir en compte el grup classe, conjunt de persones amb les seves peculiaritats, valors, interessos… Educar en la diversitat i no serveix ja l´acumulació de conceptes, sovint buits de significat per els nostres alumnes.

Expliquem un conte.

LA POLSINA VIATJA PEL TEMPS

La Polsina ja fa molts anys que viu a un museu i hi té molts records. La societat ha canviat molt al llarg del temps i els nostres costums també. En aquesta visita la Polsina i els nens parlen de les seves famílies i dels canvis i l’evolució del transport, dels mitjans de comunicació, dels hàbits alimentaris… I finalment la Polsina troba el seu millor amic: en Forquilla.