Ètica

Altre lloc XTECBlocs
  • rss
  • Pàgina de benvinguda

3.1.2. Autoconeixement i identitat personal

Jordi | 7 de febrer de 2020

Davant la pregunta que tots ens podem fer a nosaltres mateixos ‘qui sóc jo?’, hi podem donar diverses respostes, algunes més properes a la realitat que d’altres:

Si responem dient quin és el nostre nom, edat o lloc de neixement, o donant dades similars, estarem donant una resposta molt reduida, que no indica de debò qui som.

Si responem dient coses externes amb les quals ens identifiquem, com un equip de futbol, una marca de vestir, un estil musical o una persona famosa, tampoc estarem definint-nos exactament, ja que les identificacions poden cambiar amb el temps: avui ens podem identificar amb això i demà amb allò altre.

Si responem dient allò que tenim, les possessions materials amb les quals ens identifiquem, tampoc estem donant una resposta veritable a la pregunta de qui som, ja que avui podem tenir unes determinades possessions i sentir-nos identificats amb elles, i demà podem perdre-les i deixar de tenir-les. El mateix passa amb el ‘status’ o posició de poder que ocupem en la societat: avui podem ser rics i poderosos i demà no. Identificar-nos amb el poder que tenim tampoc ens defineix exactament.

Si responem dient quina és la nostra aparença corporal o qualitats físiques, tampoc és ben bé correcte, ja que a mesura que ens fem grans van cambiant, i si ens hem identificat amb la bellesa o la força que tenim quan som joves, quan aquestes disminueixin o arribin a desaparèixer del tot amb la vellesa, aleshores també desapereixerà aquesta falsa identitat.

Així doncs, què responem? Potser per poder respondre bé a la pregunta de ‘qui sóc jo?’ s’hi ha d’afegir una altra pregunta: ‘qui vull ser?’. La nostra identitat és així el resultat de la suma d’elements que ens venen ja donats, com el nom o les característiques físiques, i d’elements que decidim nosaltres. El nostre futur està ple de pàgines en blanc per a escriure i, per tant, som lliures d’anar-nos construint a mesura que anem prenent decisions sobre la nostra vida.

Per saber el que volem ser, hem d’estar molt atents al nostre interior, i detectar aquelles situacions que ens fan vibrar, que ens emocionen, que ens fan tenir ganes de fer coses. Veurem així que ens atrauen més activitats d’un tipus que d’un altre, activitats tècniques o artístiques, intel·lectuals o pràctiques, o que ens sentim bé comunicant coses, o ensenyant, o ajudant i cuidant els demés, etc. Poc a poc anirem conformant així la nostre identitat, que té a veure amb allò que de veritat volem ser i fer a la vida, amb la nostra raó de ser.

Ara bé, allò que volem ser estarà també determinat en gran mesura pels valors que tinguem. Si valorem coses passatgeres, com la fama o el poder, voldrem ser famosos o poderosos per damunt de tot, i estarem sempre tement perdre aquesta fama o poder i viurem amb por. Per tant, hem d’esforçar-nos també per valorar criticament allò que volem, i veure si és fruit del simple desig o si és fruit del nostre anhel més profund que ens portarà a acomplir allò que realment som.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
3.1. Autoconeixement i acció moral, 3.1.2. Autoconeixement i identitat personal, CAP A UN MÓN MÉS JUST
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Articles recents

  • La regla d’or de l’Ètica

Comentaris recents

    Arxius

    • setembre 2021
    • desembre 2020
    • agost 2020
    • juliol 2020
    • febrer 2020
    • gener 2020
    • agost 2018

    Categories

    • CAP A UN MÓN MÉS JUST
      • UNITAT 1. CONSCIÈNCIA ÈTICA. UNA VIDA AMB VALORS
        • 1.1. Qüestió d'harmonia
        • 1.2. La muntanya ens retorna l'eco
        • 1.3. Definició d'Ètica. Valors universals i valors relatius
        • 1.4. La dignitat humana: l’esforç per a ser millor persona
        • 1.5. Ètica per conviure. La Justicia i la Virtut per damunt de tot.
      • UNITAT 2. EL FONAMENT MORAL DELS DRETS HUMANS
        • 2.1. L’egoisme com a força contrària als drets humans
          • 2.1.1. L'Origen de la Declaració Universal dels Drets Humans
          • 2.1.2. El Bé i el Mal presents en l’ésser humà
          • 2.1.3. El caràcter moralment neutre de les capacitats humanes
        • 2.2. Els drets humans com a base de l’acció ètica
        • 2.3. Com assegurar el compliment dels drets humans
          • 2.3.1. L'incompliment dels drets humans al món
          • 2.3.2. Institucions externes encarregades de preservar els drets humans
          • 2.3.3. L'ètica, la moral i la religió com a moderadors interns
            • 2.3.3.1. Diferència entre el Dret i la Moral: La intenció com a base de l'acció ètica
            • 2.3.3.2. El factor moderador de les creences
      • UNITAT 3. LA IMPORTÀNCIA DE LA DISCIPLINA I L’AUTOCONEIXEMENT
        • 3.1. Autoconeixement i acció moral
          • 3.1.1. L'imperatiu socràtic 'coneixe't a tu mateix'
          • 3.1.2. Autoconeixement i identitat personal
          • 3.1.3. Falsedat i mentida versus veritat i sinceritat
        • 3.2. Repensant el concepte de llibertat
          • 3.2.1. Llibertat de què i per a què? Diferència entre ‘llibertat’ ‘llibertinatge’.
          • 3.2.2. La llibertat externa com a requisit per a la moderació
        • 3.3. Restricció ètica i autodomini
          • 3.3.1. Sòcrates i l'ètica del contrast
          • 3.3.2. El control de la impulsivitat i dels sentits
          • 3.3.3. L'acció amb sentit: pensar en els demés
          • 3.3.4. Ulisses: Una pèrdua inicial per a un guany major
          • 3.3.5. La regla d'or de l'Ètica
      • UNITAT 4. CAP A UNA CULTURA DE LA PAU
        • 4.1. Definició i tipus de conflictes
          • 4.1.1. Diferència entre 'problema' i 'conflicte'
          • 4.1.2. Formes de violència: Física, verbal i estructural
        • 4.2. Solució i mediació
          • 4.2.1. El diàleg com a eina de pau: L’us conscient del llenguatge
            • 4.2.1.1. Relació llenguatge-pensament-emocions-salut
            • 4.2.1.2. El llenguatge assertiu
            • 4.2.1.3. La funció creativa del llenguatge
            • 4.2.1.4. Evitar les crítiques
          • 4.2.2. Superant els prejudicis
          • 4.2.3. La figura del mediador: el recurs del pacte i de les lleis
      • UNITAT 5. ÈTICA, POLÍTICA I MITJANS DE COMUNICACIÓ
        • 5.1. La política i el bé comú
          • 5.1.1. Definició de política
          • 5.1.2. La corrupció i el descrèdit de la classe política
          • 5.1.3. Formes de govern a la societat grega
        • 5.2. Cap a una economia justa i solidària
          • 5.2.1. El problema de la usura i del transvasament de la riquesa
          • 5.2.2. Comerç local i grans superficies: el desequilibri dels mercats
          • 5.2.3. Cap a una economia del bé comú
          • 5.2.4. Codis ètics professionals
        • 5.3. Ecològia: canvi de paradigma
        • 5.4. La responsabilitat dels mitjans
          • 5.4.1. Informació objectiva i neutralitat
          • 5.4.2. Continguts ètics
          • 5.4.3. Publicitat responsable
      • UNITAT 6. CIÈNCIA, TECNOLOGIA I ÈTICA
        • 6.1.  La dependència digital: avantatges i perills
        • 6.2. Bioètica
        • 6.3. Ciència i religió
        • 6.4. La crisis actual, reflexions i perspectives
    • General

    Meta

    • Entra
    • RSS dels articles
    • RSS dels comentaris
    • WordPress.org
    rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox