Ètica

Altre lloc XTECBlocs
  • rss
  • Pàgina de benvinguda

2.3.2. Les institucions encarregades de preservar els drets humans

Jordi | 6 d'agost de 2020

Els Drets humans tenen un fonament moral que els fa universals, però depenen de que cada estat els inclogui en el seu ordenament jurídic. Per exemple, un dret humà parla de la igualtat de tots els éssers humans; si hi ha algun païs que decideix, suposem per cas, que uns ciutadans són de ‘primera classe’ i altres ‘de segona’, doncs no inclourà normes o lleis que facin complir aquest dret humà.

Què son les nacions unides?

El document de La Declaració Universal dels Drets Humans es va crear com un seguit d’objectius que els governants mundials havien de seguir, ja que en principi es tractava d’un document d’obligat compliment per a tots els estats membres de la comunitat internacional. Per tal de vigilar-ne el compliment l’any 2006 es va crear en el sí de les Nacions Unides un organisme especial anomenat Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.

La Organització de les Nacions Unides (ONU), és una organització mundial, creada en el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d’igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans. Actualment formen part de l’organisme un total de 192 estats del món, és a dir, tots excepte el Vaticà i Kosovo.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
2.3. Com assegurar el compliment dels drets humans, 2.3.2. Institucions externes encarregades de preservar els drets humans, UNITAT 2. EL FONAMENT MORAL DELS DRETS HUMANS
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Articles recents

  • La regla d’or de l’Ètica

Comentaris recents

    Arxius

    • setembre 2021
    • desembre 2020
    • agost 2020
    • juliol 2020
    • febrer 2020
    • gener 2020
    • agost 2018

    Categories

    • CAP A UN MÓN MÉS JUST
      • UNITAT 1. CONSCIÈNCIA ÈTICA. UNA VIDA AMB VALORS
        • 1.1. Qüestió d'harmonia
        • 1.2. La muntanya ens retorna l'eco
        • 1.3. Definició d'Ètica. Valors universals i valors relatius
        • 1.4. La dignitat humana: l’esforç per a ser millor persona
        • 1.5. Ètica per conviure. La Justicia i la Virtut per damunt de tot.
      • UNITAT 2. EL FONAMENT MORAL DELS DRETS HUMANS
        • 2.1. L’egoisme com a força contrària als drets humans
          • 2.1.1. L'Origen de la Declaració Universal dels Drets Humans
          • 2.1.2. El Bé i el Mal presents en l’ésser humà
          • 2.1.3. El caràcter moralment neutre de les capacitats humanes
        • 2.2. Els drets humans com a base de l’acció ètica
        • 2.3. Com assegurar el compliment dels drets humans
          • 2.3.1. L'incompliment dels drets humans al món
          • 2.3.2. Institucions externes encarregades de preservar els drets humans
          • 2.3.3. L'ètica, la moral i la religió com a moderadors interns
            • 2.3.3.1. Diferència entre el Dret i la Moral: La intenció com a base de l'acció ètica
            • 2.3.3.2. El factor moderador de les creences
      • UNITAT 3. LA IMPORTÀNCIA DE LA DISCIPLINA I L’AUTOCONEIXEMENT
        • 3.1. Autoconeixement i acció moral
          • 3.1.1. L'imperatiu socràtic 'coneixe't a tu mateix'
          • 3.1.2. Autoconeixement i identitat personal
          • 3.1.3. Falsedat i mentida versus veritat i sinceritat
        • 3.2. Repensant el concepte de llibertat
          • 3.2.1. Llibertat de què i per a què? Diferència entre ‘llibertat’ ‘llibertinatge’.
          • 3.2.2. La llibertat externa com a requisit per a la moderació
        • 3.3. Restricció ètica i autodomini
          • 3.3.1. Sòcrates i l'ètica del contrast
          • 3.3.2. El control de la impulsivitat i dels sentits
          • 3.3.3. L'acció amb sentit: pensar en els demés
          • 3.3.4. Ulisses: Una pèrdua inicial per a un guany major
          • 3.3.5. La regla d'or de l'Ètica
      • UNITAT 4. CAP A UNA CULTURA DE LA PAU
        • 4.1. Definició i tipus de conflictes
          • 4.1.1. Diferència entre 'problema' i 'conflicte'
          • 4.1.2. Formes de violència: Física, verbal i estructural
        • 4.2. Solució i mediació
          • 4.2.1. El diàleg com a eina de pau: L’us conscient del llenguatge
            • 4.2.1.1. Relació llenguatge-pensament-emocions-salut
            • 4.2.1.2. El llenguatge assertiu
            • 4.2.1.3. La funció creativa del llenguatge
            • 4.2.1.4. Evitar les crítiques
          • 4.2.2. Superant els prejudicis
          • 4.2.3. La figura del mediador: el recurs del pacte i de les lleis
      • UNITAT 5. ÈTICA, POLÍTICA I MITJANS DE COMUNICACIÓ
        • 5.1. La política i el bé comú
          • 5.1.1. Definició de política
          • 5.1.2. La corrupció i el descrèdit de la classe política
          • 5.1.3. Formes de govern a la societat grega
        • 5.2. Cap a una economia justa i solidària
          • 5.2.1. El problema de la usura i del transvasament de la riquesa
          • 5.2.2. Comerç local i grans superficies: el desequilibri dels mercats
          • 5.2.3. Cap a una economia del bé comú
          • 5.2.4. Codis ètics professionals
        • 5.3. Ecològia: canvi de paradigma
        • 5.4. La responsabilitat dels mitjans
          • 5.4.1. Informació objectiva i neutralitat
          • 5.4.2. Continguts ètics
          • 5.4.3. Publicitat responsable
      • UNITAT 6. CIÈNCIA, TECNOLOGIA I ÈTICA
        • 6.1.  La dependència digital: avantatges i perills
        • 6.2. Bioètica
        • 6.3. Ciència i religió
        • 6.4. La crisis actual, reflexions i perspectives
    • General

    Meta

    • Entra
    • RSS dels articles
    • RSS dels comentaris
    • WordPress.org
    rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox