Ètica

El 10 de desembre de 1948, després de les dues guerres mundials i de tot el sofriment generat, l’Assamblea General de les Nacions Unides, reunida a París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans.

Recordem que, com vam veure en els cursos passats, es tracta d’un document de trenta articles en què se subratllen els drets humans considerats bàsics i que s’apliquen, sense excepció, a tots els éssers humans. Els Drets Humans es defineixen generalment com aquelles llibertats bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna. Aquests drets es posseeixen independentment de quina sigui la situació legal o jurídica del país o regió en el que habita i de factors com l’ètnia, la nacionalitat o qualsevol altre circumstància de l’individu en qüestió.

El document es va crear com un seguit d’objectius que els governants mundials havien de seguir, ja que es tracta d’un document d’obligat compliment per a tots els estats membres de la comunitat internacional.

El text de la declaració va ser traduït a multitud d’idiomes, i l’Assamblea va demanar a tots els països membres que publiquessin el text de la Declaració i disposessin que fos “distribuït, exposat, llegit i comentat a les escoles i altres establiments d’ensenyament, sense distinció fundada en la condició política dels països o dels territoris”. En conseqüència, la declaració ha esdevingut, segons descriu el Llibre Guinness de Rècords, el “Document més traduït” del món.