Ètica

Altre lloc XTECBlocs
  • rss
  • Pàgina de benvinguda

Evitar les crítiques

Jordi | 30 de desembre de 2020

Al documental sobre com es va rodar el Senyor dels anells hi trobem una divertida escena que parla sobre la tendència a criticar els demés quan no hi són presents. Del minut 14:30 al 16:

 

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4.2. Solució i mediació, 4.2.1. El diàleg com a eina de pau: L’us conscient del llenguatge, 4.2.1.4. Evitar les crítiques
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

4.2.1.3. La funció creativa del llenguatge

Jordi | 12 d'agost de 2020

Es diu també que la paraula crea. Això vol dir que és capaç de treure a la superficie capacitats de l’interior de la persona que no són conscients. Per exemple, si a un nen l’animes a anar amb bicicleta, ho aconseguirà. Però si li dius que no ho aconseguirà i que caurà, li costarà més o agafarà por per sempre. La paraula, per tant, té un poder transformador.

A la películ·la “Les grands esprits” (El buen maestro) es veu clarament aquest principi (desde el minut 40 al minut 49′:40″):

https://gloria.tv/post/MLBSmvovCmk94xQC81VXDMdDG

 

 

 

 

 

No fer grossos els problemes:

Un altre aspecte important a tenir en compte és el de no fer grans els problemas. Segons quina sigui la nostra actitud un problema pot esdevenir gros o quedar-se en una simple anècdota.

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4.2. Solució i mediació, 4.2.1. El diàleg com a eina de pau: L’us conscient del llenguatge, 4.2.1.3. La funció creativa del llenguatge
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

4.2.1.2. El llenguatge assertiu

Jordi | 12 d'agost de 2020

Segons com diem i demanem les coses obtindrem uns resultats o uns altres. Per exemple, en la següent imatge de la Odissea, Ulisses veiem que té dues opcions: acusar i mostrar-se agressiu, o bé dir el que sent i demanar les coses de bones maneres, és a dir, utilitzar un llenguatge Assertiu. Aquest consisteix en expressar el que realment un pensa i desitja d’una manera directa, honesta i de forma educada. Es tracta d’una manera de comunicar-se que crea bon ambient i obté millors resultats. Mireu l’escena d’Ulisses:

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4.2. Solució i mediació, 4.2.1. El diàleg com a eina de pau: L’us conscient del llenguatge, 4.2.1.2. El llenguatge assertiu
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

4.2.1.1. Relació llenguatge-pensament-emocions-salut

Jordi | 24 de gener de 2020

El llenguatge té el poder de modificar el pensament, per això és important cuidar-lo. Si parlem malament de nosaltres mateixos ens estem tancant portes, i si parlem malament dels demés estem contribuint a reforçar les seves males qualitats. El llenguatge ens predisposa a una determinada actitud, un tipus de pensament, positiu o negatiu depenent de com utilitzem el llenguatge.

Tenint un pensament positiu les emocions seran també positives. Està ben comprovat que la imaginació desperta reaccions físiques, quasi tan intenses com la mateixa situació real. Si ens imaginem coses agradables (la natura, el mar, etc.) ens relaxem, mentre que si ens imaginem situacions estressants ens estressem. El pensament, per tant, afecta a la salud. I per tenir un pensament positiu és necessari fer servir un llenguatge positiu, amb nosaltres i amb els demés.

Podríem resumir-ho dient que l’ésser humà té tres plans o nivells:

  1. La ment
  2. Les emocions
  3. El cos

Les religions i tradicions espirituals hi afegeixen el pla espiritual, és a dir, l’esperit, que és el pla més alt i que regeix els demés. Si l’esperit no existís,diuen, no podríem observar els nostres pensaments i emocions, és a dir, no en seriem conscients.

Esdevenir conscients és així un dels objectius principals de l’educació emocional, i les diferents tècniques espirituals, com la meditació, estan orientades a fer-nos cada cop més conscients i a tenir cada cop més responsabilitat sobre nosaltres mateixos.

En relació a la salut, avui en dia hi ha alguns metges que parlen ja del tercer gran paradigma mèdic. Així, el primer va ser el descobriment de la cirugia, el segon el de la penicilina (antibiòtics), i el tercer és aquest que es pot anomenar amb varis noms, i que té a veure també  amb la medicina preventiva i amb l’espiritualitat. Aquest nou paradigma accepta que molts trastorns són psicosomàtics (reacció del cos davant de pensaments negatius); aquesta medecina contempla una visió holística de l’ésser humà, és a dir, que no és només un cos, sinó també unes emocions, una ment i una part espiritual. I es basa en la medicina preventiva, és a dir, en cultivar una vida amb bons hàbits (dietètics, mental-emocionals i espirituals) per garantir i mantenir la salut.

 

Comentaris
Sense Comentaris »
Categories
4.2. Solució i mediació, 4.2.1. El diàleg com a eina de pau: L’us conscient del llenguatge, 4.2.1.1. Relació llenguatge-pensament-emocions-salut, CAP A UN MÓN MÉS JUST, UNITAT 4. CAP A UNA CULTURA DE LA PAU
Comentaris RSS Comentaris RSS
Retroenllaç Retroenllaç

Articles recents

  • La regla d’or de l’Ètica

Comentaris recents

    Arxius

    • setembre 2021
    • desembre 2020
    • agost 2020
    • juliol 2020
    • febrer 2020
    • gener 2020
    • agost 2018

    Categories

    • CAP A UN MÓN MÉS JUST
      • UNITAT 1. CONSCIÈNCIA ÈTICA. UNA VIDA AMB VALORS
        • 1.1. Qüestió d'harmonia
        • 1.2. La muntanya ens retorna l'eco
        • 1.3. Definició d'Ètica. Valors universals i valors relatius
        • 1.4. La dignitat humana: l’esforç per a ser millor persona
        • 1.5. Ètica per conviure. La Justicia i la Virtut per damunt de tot.
      • UNITAT 2. EL FONAMENT MORAL DELS DRETS HUMANS
        • 2.1. L’egoisme com a força contrària als drets humans
          • 2.1.1. L'Origen de la Declaració Universal dels Drets Humans
          • 2.1.2. El Bé i el Mal presents en l’ésser humà
          • 2.1.3. El caràcter moralment neutre de les capacitats humanes
        • 2.2. Els drets humans com a base de l’acció ètica
        • 2.3. Com assegurar el compliment dels drets humans
          • 2.3.1. L'incompliment dels drets humans al món
          • 2.3.2. Institucions externes encarregades de preservar els drets humans
          • 2.3.3. L'ètica, la moral i la religió com a moderadors interns
            • 2.3.3.1. Diferència entre el Dret i la Moral: La intenció com a base de l'acció ètica
            • 2.3.3.2. El factor moderador de les creences
      • UNITAT 3. LA IMPORTÀNCIA DE LA DISCIPLINA I L’AUTOCONEIXEMENT
        • 3.1. Autoconeixement i acció moral
          • 3.1.1. L'imperatiu socràtic 'coneixe't a tu mateix'
          • 3.1.2. Autoconeixement i identitat personal
          • 3.1.3. Falsedat i mentida versus veritat i sinceritat
        • 3.2. Repensant el concepte de llibertat
          • 3.2.1. Llibertat de què i per a què? Diferència entre ‘llibertat’ ‘llibertinatge’.
          • 3.2.2. La llibertat externa com a requisit per a la moderació
        • 3.3. Restricció ètica i autodomini
          • 3.3.1. Sòcrates i l'ètica del contrast
          • 3.3.2. El control de la impulsivitat i dels sentits
          • 3.3.3. L'acció amb sentit: pensar en els demés
          • 3.3.4. Ulisses: Una pèrdua inicial per a un guany major
          • 3.3.5. La regla d'or de l'Ètica
      • UNITAT 4. CAP A UNA CULTURA DE LA PAU
        • 4.1. Definició i tipus de conflictes
          • 4.1.1. Diferència entre 'problema' i 'conflicte'
          • 4.1.2. Formes de violència: Física, verbal i estructural
        • 4.2. Solució i mediació
          • 4.2.1. El diàleg com a eina de pau: L’us conscient del llenguatge
            • 4.2.1.1. Relació llenguatge-pensament-emocions-salut
            • 4.2.1.2. El llenguatge assertiu
            • 4.2.1.3. La funció creativa del llenguatge
            • 4.2.1.4. Evitar les crítiques
          • 4.2.2. Superant els prejudicis
          • 4.2.3. La figura del mediador: el recurs del pacte i de les lleis
      • UNITAT 5. ÈTICA, POLÍTICA I MITJANS DE COMUNICACIÓ
        • 5.1. La política i el bé comú
          • 5.1.1. Definició de política
          • 5.1.2. La corrupció i el descrèdit de la classe política
          • 5.1.3. Formes de govern a la societat grega
        • 5.2. Cap a una economia justa i solidària
          • 5.2.1. El problema de la usura i del transvasament de la riquesa
          • 5.2.2. Comerç local i grans superficies: el desequilibri dels mercats
          • 5.2.3. Cap a una economia del bé comú
          • 5.2.4. Codis ètics professionals
        • 5.3. Ecològia: canvi de paradigma
        • 5.4. La responsabilitat dels mitjans
          • 5.4.1. Informació objectiva i neutralitat
          • 5.4.2. Continguts ètics
          • 5.4.3. Publicitat responsable
      • UNITAT 6. CIÈNCIA, TECNOLOGIA I ÈTICA
        • 6.1.  La dependència digital: avantatges i perills
        • 6.2. Bioètica
        • 6.3. Ciència i religió
        • 6.4. La crisis actual, reflexions i perspectives
    • General

    Meta

    • Entra
    • RSS dels articles
    • RSS dels comentaris
    • WordPress.org
    rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox