4.2.1.3. La funció creativa del llenguatge
Jordi | 12 d'agost de 2020Es diu també que la paraula crea. Això vol dir que és capaç de treure a la superficie capacitats de l’interior de la persona que no són conscients. Per exemple, si a un nen l’animes a anar amb bicicleta, ho aconseguirà. Però si li dius que no ho aconseguirà i que caurà, li costarà més o agafarà por per sempre. La paraula, per tant, té un poder transformador.
A la películ·la “Les grands esprits” (El buen maestro) es veu clarament aquest principi (desde el minut 40 al minut 49′:40″):
https://gloria.tv/post/MLBSmvovCmk94xQC81VXDMdDG
No fer grossos els problemes:
Un altre aspecte important a tenir en compte és el de no fer grans els problemas. Segons quina sigui la nostra actitud un problema pot esdevenir gros o quedar-se en una simple anècdota.
4.2.1.2. El llenguatge assertiu
Jordi | 12 d'agost de 2020Segons com diem i demanem les coses obtindrem uns resultats o uns altres. Per exemple, en la següent imatge de la Odissea, Ulisses veiem que té dues opcions: acusar i mostrar-se agressiu, o bé dir el que sent i demanar les coses de bones maneres, és a dir, utilitzar un llenguatge Assertiu. Aquest consisteix en expressar el que realment un pensa i desitja d’una manera directa, honesta i de forma educada. Es tracta d’una manera de comunicar-se que crea bon ambient i obté millors resultats. Mireu l’escena d’Ulisses:
4.2.1.1. Relació llenguatge-pensament-emocions-salut
Jordi | 24 de gener de 2020El llenguatge té el poder de modificar el pensament, per això és important cuidar-lo. Si parlem malament de nosaltres mateixos ens estem tancant portes, i si parlem malament dels demés estem contribuint a reforçar les seves males qualitats. El llenguatge ens predisposa a una determinada actitud, un tipus de pensament, positiu o negatiu depenent de com utilitzem el llenguatge.
Tenint un pensament positiu les emocions seran també positives. Està ben comprovat que la imaginació desperta reaccions físiques, quasi tan intenses com la mateixa situació real. Si ens imaginem coses agradables (la natura, el mar, etc.) ens relaxem, mentre que si ens imaginem situacions estressants ens estressem. El pensament, per tant, afecta a la salud. I per tenir un pensament positiu és necessari fer servir un llenguatge positiu, amb nosaltres i amb els demés.
Podríem resumir-ho dient que l’ésser humà té tres plans o nivells:
- La ment
- Les emocions
- El cos
Les religions i tradicions espirituals hi afegeixen el pla espiritual, és a dir, l’esperit, que és el pla més alt i que regeix els demés. Si l’esperit no existís,diuen, no podríem observar els nostres pensaments i emocions, és a dir, no en seriem conscients.
Esdevenir conscients és així un dels objectius principals de l’educació emocional, i les diferents tècniques espirituals, com la meditació, estan orientades a fer-nos cada cop més conscients i a tenir cada cop més responsabilitat sobre nosaltres mateixos.
En relació a la salut, avui en dia hi ha alguns metges que parlen ja del tercer gran paradigma mèdic. Així, el primer va ser el descobriment de la cirugia, el segon el de la penicilina (antibiòtics), i el tercer és aquest que es pot anomenar amb varis noms, i que té a veure també amb la medicina preventiva i amb l’espiritualitat. Aquest nou paradigma accepta que molts trastorns són psicosomàtics (reacció del cos davant de pensaments negatius); aquesta medecina contempla una visió holística de l’ésser humà, és a dir, que no és només un cos, sinó també unes emocions, una ment i una part espiritual. I es basa en la medicina preventiva, és a dir, en cultivar una vida amb bons hàbits (dietètics, mental-emocionals i espirituals) per garantir i mantenir la salut.
Comentaris recents