Ètica

Al documental sobre com es va rodar el Senyor dels anells hi trobem una divertida escena que parla sobre la tendència a criticar els demés quan no hi són presents. Del minut 14:30 al 16:

Es diu també que la paraula crea. Això vol dir que és capaç de treure a la superficie capacitats de l’interior de la persona que no són conscients. Per exemple, si a un nen l’animes a anar amb bicicleta, ho aconseguirà. Però si li dius que no ho aconseguirà i que caurà, li costarà més o agafarà por per sempre. La paraula, per tant, té un poder transformador.

A la películ·la “Les grands esprits” (El buen maestro) es veu clarament aquest principi (desde el minut 40 al minut 49′:40″):

https://gloria.tv/post/MLBSmvovCmk94xQC81VXDMdDG

No fer grossos els problemes:

Un altre aspecte important a tenir en compte és el de no fer grans els problemas. Segons quina sigui la nostra actitud un problema pot esdevenir gros o quedar-se en una simple anècdota.

Segons com diem i demanem les coses obtindrem uns resultats o uns altres. Per exemple, en la següent imatge de la Odissea, Ulisses veiem que té dues opcions: acusar i mostrar-se agressiu, o bé dir el que sent i demanar les coses de bones maneres, és a dir, utilitzar un llenguatge Assertiu. Aquest consisteix en expressar el que realment un pensa i desitja d’una manera directa, honesta i de forma educada. Es tracta d’una manera de comunicar-se que crea bon ambient i obté millors resultats. Mireu l’escena d’Ulisses:

Les grans solucions que sempre s’han donat als conflictes són la Moral, l’Ètica i el Dret:

-La moral es el conjunt de normes que una cultura, una societat o una religió considera que cal complir per comportar-se bé i conviure d’una manera justa.

-L’ètica es la reflexió sobre les normes morals. A partir d’aquesta reflexió podem arribar a la formulació d’una ètica universal, vàlida per a totes les cultures. La Declaració dels Drets Humans es una formulació d’aquesta ètica universal.

-El dret es el conjunt de normes que un estat promulga i obliga que es compleixin.

Les lleis són necessàries perquè no tothom està disposat a ser just i ètic per pròpia voluntad, per això, els estats han de fer lleis que obliguen a complir. Hi ha també els tribunals de justicia per aplicar-les i encomanen a les forces de seguretat la tasca de fer-les respectar. Les lleis són així una de les creacions dels éssers humans per resoldre i evitar conflictes. Per exemple, estableixen normes de circulació que ordenen i regulen el trànsit.

Hi ha també institucions que ajuden a cercar la justícia:

-Mediadors i jutges: un exemple seria el carismàtic líder sud África Nelson Mandela.

-Institucions polítiques nacionals: el govern, les corts i els tribunals de justicia. Són els tres grans poders: executiu, legislatiu i judicial.

-Institucions internacionals: les Nacions Unides (ONU).

-Organitzacions no governamentals (ONG).

Sovint hi ha la necessitat de crear normes per resoldre conflictes. Quan les normes són acordades i pactades per ambdues parts ja no hi ha necessitat de lluitar.

Com diu la mateixa paraula, tenir un ‘pre-judici’ vol dir jutjar a algú abans de coneixe’l. La majoria de vegades els prejudicis surten de la ignorància, i són fomentats inclús en la manera de presentar les noticies en els mitjans de comunicació.

Tenir la informació correcta és així la única manera de preveure que es generin estereotips que poden ser font de conflictes.

Normalment, si ho pensem bé, veurem que estereotipar algú o un grup o col·lectiu, permet separar-se’n i mantenir un concepte fals de identitat. Si podem dir ‘ells’, referint-nos per exemple els immigrants, o als musulmans, etc.,  estem dient que ‘nosaltres’ som un grup amb característiques comunes i contraposat al grup ‘ells’. Però si ho mirem bé, veiem que això no és així. Si, per exemple, els immigrants són ‘ells’, aleshores tots som ‘ells’, ja que quasi tothom té algú dels pares o avis que en el seu moment foren immigrants.

Cal reflexionar bé sobre els diferents estereotips associats a cada col·lectiu i passar-los pel sedàs de la reflexió i de la informació correcta per tal de desactivar-los.

El llenguatge té el poder de modificar el pensament, per això és important cuidar-lo. Si parlem malament de nosaltres mateixos ens estem tancant portes, i si parlem malament dels demés estem contribuint a reforçar les seves males qualitats. El llenguatge ens predisposa a una determinada actitud, un tipus de pensament, positiu o negatiu depenent de com utilitzem el llenguatge.

Tenint un pensament positiu les emocions seran també positives. Està ben comprovat que la imaginació desperta reaccions físiques, quasi tan intenses com la mateixa situació real. Si ens imaginem coses agradables (la natura, el mar, etc.) ens relaxem, mentre que si ens imaginem situacions estressants ens estressem. El pensament, per tant, afecta a la salud. I per tenir un pensament positiu és necessari fer servir un llenguatge positiu, amb nosaltres i amb els demés.

Podríem resumir-ho dient que l’ésser humà té tres plans o nivells:

1. La ment
2. Les emocions
3. El cos

Les religions i tradicions espirituals hi afegeixen el pla espiritual, és a dir, l’esperit, que és el pla més alt i que regeix els demés. Si l’esperit no existís,diuen, no podríem observar els nostres pensaments i emocions, és a dir, no en seriem conscients.

Esdevenir conscients és així un dels objectius principals de l’educació emocional, i les diferents tècniques espirituals, com la meditació, estan orientades a fer-nos cada cop més conscients i a tenir cada cop més responsabilitat sobre nosaltres mateixos.

En relació a la salut, avui en dia hi ha alguns metges que parlen ja del tercer gran paradigma mèdic. Així, el primer va ser el descobriment de la cirugia, el segon el de la penicilina (antibiòtics), i el tercer és aquest que es pot anomenar amb varis noms, i que té a veure també  amb la medicina preventiva i amb l’espiritualitat. Aquest nou paradigma accepta que molts trastorns són psicosomàtics (reacció del cos davant de pensaments negatius); aquesta medecina contempla una visió holística de l’ésser humà, és a dir, que no és només un cos, sinó també unes emocions, una ment i una part espiritual. I es basa en la medicina preventiva, és a dir, en cultivar una vida amb bons hàbits (dietètics, mental-emocionals i espirituals) per garantir i mantenir la salut.