Ètica

VIOLÈNCIA FÍSICA

Quasi mai està justificada, només en casos extrems de defensa personal o de l’us legítim de la força (no abusiu) per part dels cossos de seguretat. La violència física no justificada es pot donar en múltiples àmbits, i sempre comporta una imposició i un abús de la força. Inclou la violència sexual i la de gènere, i d’altres tipus. La millor manera de fer-hi front és denunciant a les autoritats la persona abusadora.

VIOLÈNCIA VERBAL

És un tipus de violència psicològica, on no s’agredeix físicament però sí animicament. Té varies formes d’expressar-se, i sovint passa desapercebuda:

Les acusacions:

Acusar algú vol dir fer-lo culpable del sofriment que patim. La majoria de vegades, però, si hi parem atenció, veurem que les acusacions no estan justificades. A més, les acusacions normalment no acaben bé, perquè la persona acusada sovint es defensa posant-se a la defensiva o llançant una contra-acusació, i així comencen la majoria de discussions. Cal pensar-s’ho molt bé abans d’acusar algú. I sobretot, com veurem, cal cuidar la manera de dir les coses.

L’actitud de desvalorar l’altre:

Inferioritzar, humillar, criminalitzar, desvalorar, ignorar despectivament etc., totes aquestes són formes de violència verbal i psicològica. Consisteix en atacar verbalment a la persona, amb l’objectiu de posar-la en un pla inferior, on tant la seva persona com els seus arguments siguin menystinguts. S’ataca la persona enlloc dels seus arguments, amb l’objectiu de que aquests no siguin tinguts en compte.

Una de les manifestacions és l’acte de no saludar quan un és saludat, o d’abordar una persona amb demandes sense ni tant sols saludar-la previament. La salutació és un ritual universal, que protegeix contra el fet d’utilitzar l’altre com a simple mitjà. Primer es saluda a l’altre, es reconeix l’altre com un igual, i després ve la conversa.

A nivell arquetípic:

L’actitud desvalorant en el mite de la caverna:

Plató explica que els presoners de la caverna es burlarien i intentarien matar a qui intentés mostrar-los la irrealitat de les ombres i deslligar-los per tal d’iniciar l’ascensió al món real. Diu que un dels motius de no abandonar el món d’ombres per part dels habitants de la caverna és que, si admeten que l’advertidor té raó i que hi ha un món real més enllà de la foscor de la caverna, han de reconèixer també que la seva ciència ha estat només sobre ombres, i per tant perden tot el prestigi, poder i honors que tenien. L’orgull i la subjecció a les passions, porta als presoners a rebutjar qualsevol canvi que els impedeixi seguir gaudint d’uns privilegis que han guanyat a costa de destinar les seves capacitats a una ciència efímera. Renunciar a la vida anterior és un sacrifici que pocs estan disposats a fer. L’orgull i la por a perdre les coses materials es converteixen així en un fort obstacle en el camí cap a la saviesa.

L’actitud desvalorant en la història de les religions:

L’actitud de desvalorar l’altre la veiem en  l’arquetip del missatger negat, que trobem en tota la història de les religions.

Si llegim els grans textos sagrats, veiem que el rebuig als profetes ha estat una constant invariable durant tota la història profètica de la humanitat. Sempre que sorgia un profeta d’entre els membres d’una comunitat hi havia un grup de persones, normalment les més poderoses, que exercien una pressió per intentar desmentir i negar el missatge que els hi portava. Aquesta pressió es traduïa en burles i coaccions de tota mena, i fins i tot l’arribaven a matar. L’actitud reductiva i desvalorant s’expressava en frases del tipus “això no és sinó…”, “això no és més que…”, és a dir, frases destinades a treure valor a la persona.

VIOLÈNCIA ESTRUCTURAL

Consisteix en un tipus de violència on els aparells de govern i els governants hi estan implicats de forma evident o implícita. Hi ha unes estructures de poder i unes lleis injustes que justifiquen l’us abusiu de la força o condicions de vida precàries per part d’un segment de la població. Per exemple el règim de l’Aparheid de segregació racial a Sudàfrica fou un clar exemple de violència estructural. Hi ha qui diu que l’actual desequilibri financer al món, amb grans fortunes en mans de molt poques persones poderoses i una massa cada vegada més gran de gent pobra podria considerar-se també violència estructural.