Ètica

Al documental sobre com es va rodar el Senyor dels anells hi trobem una divertida escena que parla sobre la tendència a criticar els demés quan no hi són presents. Del minut 14:30 al 16:

Es diu també que la paraula crea. Això vol dir que és capaç de treure a la superficie capacitats de l’interior de la persona que no són conscients. Per exemple, si a un nen l’animes a anar amb bicicleta, ho aconseguirà. Però si li dius que no ho aconseguirà i que caurà, li costarà més o agafarà por per sempre. La paraula, per tant, té un poder transformador.

A la películ·la “Les grands esprits” (El buen maestro) es veu clarament aquest principi (desde el minut 40 al minut 49′:40″):

https://gloria.tv/post/MLBSmvovCmk94xQC81VXDMdDG

No fer grossos els problemes:

Un altre aspecte important a tenir en compte és el de no fer grans els problemas. Segons quina sigui la nostra actitud un problema pot esdevenir gros o quedar-se en una simple anècdota.

Segons com diem i demanem les coses obtindrem uns resultats o uns altres. Per exemple, en la següent imatge de la Odissea, Ulisses veiem que té dues opcions: acusar i mostrar-se agressiu, o bé dir el que sent i demanar les coses de bones maneres, és a dir, utilitzar un llenguatge Assertiu. Aquest consisteix en expressar el que realment un pensa i desitja d’una manera directa, honesta i de forma educada. Es tracta d’una manera de comunicar-se que crea bon ambient i obté millors resultats. Mireu l’escena d’Ulisses:

Les grans solucions que sempre s’han donat als conflictes són la Moral, l’Ètica i el Dret:

-La moral es el conjunt de normes que una cultura, una societat o una religió considera que cal complir per comportar-se bé i conviure d’una manera justa.

-L’ètica es la reflexió sobre les normes morals. A partir d’aquesta reflexió podem arribar a la formulació d’una ètica universal, vàlida per a totes les cultures. La Declaració dels Drets Humans es una formulació d’aquesta ètica universal.

-El dret es el conjunt de normes que un estat promulga i obliga que es compleixin.

Les lleis són necessàries perquè no tothom està disposat a ser just i ètic per pròpia voluntad, per això, els estats han de fer lleis que obliguen a complir. Hi ha també els tribunals de justicia per aplicar-les i encomanen a les forces de seguretat la tasca de fer-les respectar. Les lleis són així una de les creacions dels éssers humans per resoldre i evitar conflictes. Per exemple, estableixen normes de circulació que ordenen i regulen el trànsit.

Hi ha també institucions que ajuden a cercar la justícia:

-Mediadors i jutges: un exemple seria el carismàtic líder sud África Nelson Mandela.

-Institucions polítiques nacionals: el govern, les corts i els tribunals de justicia. Són els tres grans poders: executiu, legislatiu i judicial.

-Institucions internacionals: les Nacions Unides (ONU).

-Organitzacions no governamentals (ONG).

Sovint hi ha la necessitat de crear normes per resoldre conflictes. Quan les normes són acordades i pactades per ambdues parts ja no hi ha necessitat de lluitar.

Com diu la mateixa paraula, tenir un ‘pre-judici’ vol dir jutjar a algú abans de coneixe’l. La majoria de vegades els prejudicis surten de la ignorància, i són fomentats inclús en la manera de presentar les noticies en els mitjans de comunicació.

Tenir la informació correcta és així la única manera de preveure que es generin estereotips que poden ser font de conflictes.

Normalment, si ho pensem bé, veurem que estereotipar algú o un grup o col·lectiu, permet separar-se’n i mantenir un concepte fals de identitat. Si podem dir ‘ells’, referint-nos per exemple els immigrants, o als musulmans, etc.,  estem dient que ‘nosaltres’ som un grup amb característiques comunes i contraposat al grup ‘ells’. Però si ho mirem bé, veiem que això no és així. Si, per exemple, els immigrants són ‘ells’, aleshores tots som ‘ells’, ja que quasi tothom té algú dels pares o avis que en el seu moment foren immigrants.

Cal reflexionar bé sobre els diferents estereotips associats a cada col·lectiu i passar-los pel sedàs de la reflexió i de la informació correcta per tal de desactivar-los.

VIOLÈNCIA FÍSICA

Quasi mai està justificada, només en casos extrems de defensa personal o de l’us legítim de la força (no abusiu) per part dels cossos de seguretat. La violència física no justificada es pot donar en múltiples àmbits, i sempre comporta una imposició i un abús de la força. Inclou la violència sexual i la de gènere, i d’altres tipus. La millor manera de fer-hi front és denunciant a les autoritats la persona abusadora.

VIOLÈNCIA VERBAL

És un tipus de violència psicològica, on no s’agredeix físicament però sí animicament. Té varies formes d’expressar-se, i sovint passa desapercebuda:

Les acusacions:

Acusar algú vol dir fer-lo culpable del sofriment que patim. La majoria de vegades, però, si hi parem atenció, veurem que les acusacions no estan justificades. A més, les acusacions normalment no acaben bé, perquè la persona acusada sovint es defensa posant-se a la defensiva o llançant una contra-acusació, i així comencen la majoria de discussions. Cal pensar-s’ho molt bé abans d’acusar algú. I sobretot, com veurem, cal cuidar la manera de dir les coses.

L’actitud de desvalorar l’altre:

Inferioritzar, humillar, criminalitzar, desvalorar, ignorar despectivament etc., totes aquestes són formes de violència verbal i psicològica. Consisteix en atacar verbalment a la persona, amb l’objectiu de posar-la en un pla inferior, on tant la seva persona com els seus arguments siguin menystinguts. S’ataca la persona enlloc dels seus arguments, amb l’objectiu de que aquests no siguin tinguts en compte.

Una de les manifestacions és l’acte de no saludar quan un és saludat, o d’abordar una persona amb demandes sense ni tant sols saludar-la previament. La salutació és un ritual universal, que protegeix contra el fet d’utilitzar l’altre com a simple mitjà. Primer es saluda a l’altre, es reconeix l’altre com un igual, i després ve la conversa.

A nivell arquetípic:

L’actitud desvalorant en el mite de la caverna:

Plató explica que els presoners de la caverna es burlarien i intentarien matar a qui intentés mostrar-los la irrealitat de les ombres i deslligar-los per tal d’iniciar l’ascensió al món real. Diu que un dels motius de no abandonar el món d’ombres per part dels habitants de la caverna és que, si admeten que l’advertidor té raó i que hi ha un món real més enllà de la foscor de la caverna, han de reconèixer també que la seva ciència ha estat només sobre ombres, i per tant perden tot el prestigi, poder i honors que tenien. L’orgull i la subjecció a les passions, porta als presoners a rebutjar qualsevol canvi que els impedeixi seguir gaudint d’uns privilegis que han guanyat a costa de destinar les seves capacitats a una ciència efímera. Renunciar a la vida anterior és un sacrifici que pocs estan disposats a fer. L’orgull i la por a perdre les coses materials es converteixen així en un fort obstacle en el camí cap a la saviesa.

L’actitud desvalorant en la història de les religions:

L’actitud de desvalorar l’altre la veiem en  l’arquetip del missatger negat, que trobem en tota la història de les religions.

Si llegim els grans textos sagrats, veiem que el rebuig als profetes ha estat una constant invariable durant tota la història profètica de la humanitat. Sempre que sorgia un profeta d’entre els membres d’una comunitat hi havia un grup de persones, normalment les més poderoses, que exercien una pressió per intentar desmentir i negar el missatge que els hi portava. Aquesta pressió es traduïa en burles i coaccions de tota mena, i fins i tot l’arribaven a matar. L’actitud reductiva i desvalorant s’expressava en frases del tipus “això no és sinó…”, “això no és més que…”, és a dir, frases destinades a treure valor a la persona.

VIOLÈNCIA ESTRUCTURAL

Consisteix en un tipus de violència on els aparells de govern i els governants hi estan implicats de forma evident o implícita. Hi ha unes estructures de poder i unes lleis injustes que justifiquen l’us abusiu de la força o condicions de vida precàries per part d’un segment de la població. Per exemple el règim de l’Aparheid de segregació racial a Sudàfrica fou un clar exemple de violència estructural. Hi ha qui diu que l’actual desequilibri financer al món, amb grans fortunes en mans de molt poques persones poderoses i una massa cada vegada més gran de gent pobra podria considerar-se també violència estructural.

Hem de diferenciar entre “problema” i “conflicte”:

-Un problema és una dificultat o obstacle que ens impedeix assolir els nostres objectius o propòsits. Així, la intel·ligència serveix per buscar solucions als problemes. De fet, podriem dir que més que ‘problemes’ hi ha situacions que cal resoldre.

-Un conflicte és un desacord o una lluita entre persones o grups de persones amb interessos, desitjos o necessitats oposats. També podem parlar dels conflictes interiors, quan dins nostre hi ha dos impulsos o desitjos oposats, per exemple vull estudiar la carrera que m’agrada però n’hi ha una altra que no m’agrada tant però té més sortides laborals.

Si mirem a l’origen de molts conflictes hi trobem molt sovint els mals sentiments, com per exemple la ira. I per tant ens adonem de la necessitat de desenvolpar bons sentiments. En canvi, sentiments positius com l’empatia, la compassió, la tolerància o la paciència eviten molts posibles conflictes.

El llenguatge té el poder de modificar el pensament, per això és important cuidar-lo. Si parlem malament de nosaltres mateixos ens estem tancant portes, i si parlem malament dels demés estem contribuint a reforçar les seves males qualitats. El llenguatge ens predisposa a una determinada actitud, un tipus de pensament, positiu o negatiu depenent de com utilitzem el llenguatge.

Tenint un pensament positiu les emocions seran també positives. Està ben comprovat que la imaginació desperta reaccions físiques, quasi tan intenses com la mateixa situació real. Si ens imaginem coses agradables (la natura, el mar, etc.) ens relaxem, mentre que si ens imaginem situacions estressants ens estressem. El pensament, per tant, afecta a la salud. I per tenir un pensament positiu és necessari fer servir un llenguatge positiu, amb nosaltres i amb els demés.

Podríem resumir-ho dient que l’ésser humà té tres plans o nivells:

1. La ment
2. Les emocions
3. El cos

Les religions i tradicions espirituals hi afegeixen el pla espiritual, és a dir, l’esperit, que és el pla més alt i que regeix els demés. Si l’esperit no existís,diuen, no podríem observar els nostres pensaments i emocions, és a dir, no en seriem conscients.

Esdevenir conscients és així un dels objectius principals de l’educació emocional, i les diferents tècniques espirituals, com la meditació, estan orientades a fer-nos cada cop més conscients i a tenir cada cop més responsabilitat sobre nosaltres mateixos.

En relació a la salut, avui en dia hi ha alguns metges que parlen ja del tercer gran paradigma mèdic. Així, el primer va ser el descobriment de la cirugia, el segon el de la penicilina (antibiòtics), i el tercer és aquest que es pot anomenar amb varis noms, i que té a veure també  amb la medicina preventiva i amb l’espiritualitat. Aquest nou paradigma accepta que molts trastorns són psicosomàtics (reacció del cos davant de pensaments negatius); aquesta medecina contempla una visió holística de l’ésser humà, és a dir, que no és només un cos, sinó també unes emocions, una ment i una part espiritual. I es basa en la medicina preventiva, és a dir, en cultivar una vida amb bons hàbits (dietètics, mental-emocionals i espirituals) per garantir i mantenir la salut.