Ètica

El fenòmen físic de l’eco

Molts hem fet alguna vegada l’experiment d’anar a la muntanya i cridar ‘eco!’ A vegades, si les muntanyes del voltant són prou verticals, ens retornen el crit i ens arriba varies vegades la mateixa paraula: eco! eco! eco!

Els savis que han reflexionat sobre això diuen que és un símbol que ens ensenya quelcom molt important: que les accions que fem a la vida ens retornen d’alguna manera o altra.

Això ens pot semblar una mica estrany, però si hi pensem veiem que no ho és tant: no és veritat que quan una persona sempre està enfadada, els demés no se li apropen o ho fan menys i sovint es troba també amb gent enfadada? No és veritat també, en canvi, que quan algú és amable té menys enemics a fora i les coses li van millor?

Què hi diu l’art?

De fet, aquesta relació entre allò que fem i allò que ens trobem a la nostra vida és molt antiga, la trobem ja en l’art rupestre:

El vessant ritual i màgic de les pintures rupestres:

Les investigacions sobre l’art rupestre han permès entendre perquè els primers éssers humans pintaven escenes de la vida quotidiana a les parets de les coves on vivien. Si visitem alguna d’aquestes coves, per exemple les de Roca dels Moros (El Cogul), hi podrem veure escenes de caça, escenes que evoquen la fertilitat, etc. Els investigadors es preguntaven per la intenció d’aquestes pintures, i van concloure que no tenien una finalitat artística o d’entreteniment, sinó que, quan retrataven la vida quotidiana ho feien amb una intenció ritual i màgica: si pintaven una escena on els caçadors tiraven fletxes als bisons, en realitat estaven fent un ritual per a tenir bones caceres, i si pintaven dones amb els ventres inflats estaven fent un ritual per a que neixessin més nadons i la tribu fos més forta, etc. És a dir, pensaven que el que feien dins de la cova influiria en el que es trobarien a fora.

Què hi diu la Filosofia?

El següent text de Plató (filòsof grec) parla d’això:

“SÓCRATES: <<En efecto, voy por todas partes sin hacer otra cosa que intentar persuadiros, a jóvenes y a viejos, a no ocuparos ni de los cuerpos ni de los bienes antes que del alma ni con tanto afán, a fin de que ésta sea lo mejor posible, diciéndoos: <<No sale de las riquezas la virtud para los hombres, sino de la virtud, las riquezas y todos los otros bienes, tanto los privados como los públicos>>”.

 Plató, Apologia de Sòcrates, 30 a,b

Què hi diu la història de les religions?

L’Hinduisme, la primera religió revelada parla de la llei del Karma: allò que fas ho reps més tard o més aviat, en aquesta o en l’altra vida.

I en l’Islam, l’última, trobem la següent afirmació:

“Déu no canvia la condició d’una gent mentre aquests no es canviïn a  sí mateixos…”

Alcorà, 13:11