5.2.2. Comerç local i grans superficies: el desequilibri dels mercats
Jordi | 13 d'agost de 2020Avui dia veiem que molts ajuntaments accepten omplir de grans superfícies comercials tot el cinturó de pobles i ciutats així com l’interior dels mateixos. No poques veus critiquen aquesta política per ser curta de mires, ja que a la llarga, diuen aquestes veus crítiques, acabarà amb el teixit econòmic social format per petits comerços familiars de tota la vida.
L’argument principal és que les grans superficies desequilibren el mercat, i ho fan de la següent manera: un producte determinat el baixen de preu, el venen a preu de cost, i fent això aconsegueixen desviar la clientela, que per estalviar-se diners deixa de comprar-lo al comerç del barri i se’n va a la gran superficie. Quan aquesta pràctica s’estén, molts comerços no poden aguantar-ho i han de tancar. Aleshores les grans superficies tenen el monopoli d’aquell producte i el pujen de preu, venent-lo al mateix preu inclús que abans el venia la botiga de tota la vida. Aquesta pràctica ha estat denunciada per diverses veus, però aquesta denuncia és poc escoltada pels governs, i està portant a un desequilibri dels mercats.
El problema és que els propietaris d’aquestes grans superficies ni tant sols viuen a les ciutats o pobles on estan instal·lades, ni sovint al mateix païs. Els diners se’n van fora en lloc de quedar-se en el teixit social local.
Comentaris recents