Ètica

Formes de govern en la societat grega

A Atenes es succeïren diverses formes de govern:

Oligarquia aristocràtica:
Era un sistema en el qual el poder polític l’exercien uns quantes families aristòcrates que tenien poder i grans terres.

Tirania:
Era una forma de govern en la qual un aristòcrata, que havia aconseguit per la força o mitjans foscos arribar al poder, governava sol.

Democràcia:
La paraula Democràcia vol dir ‘govern del poble’. En aquest sistema el poder polític el tenia l’assemblea de ciutadans. És potser el model de govern més representatiu d’Atenes i la societat grega, i va influir enormement el el desenvolupament de la política occidental. Plató lloava la Democràcia, però no el va considerar el millor sistema polític, sobretot perquè el poble, les masses, estan sotmeses a la manipulació. Per sobre de la Democràcia Plató deia que hi havia un sistema de govern millor: el govern dels savis. 

Avui dia veiem que la classe política ha caigut en descrèdit, no només a Catalunya i l’estat espanyol sinó al món en general. Les causes són vàries, però entre les més destacables cal esmentar:

–La corrupció: l’us indegut del poder per satisfer interessos particulars i no en vistes al bé comú. Les seves formes més habituals són la prevaricació i el suborn. Pot afectar a funcionaris, autoritats i fins i tot jutges.

-L’augment de poder de les grans corporacions, que influeixen els estats i fins i tot dicten algunes de les seves polítiques. El diner passa a ocupar el primer pla i els drets socials i fins i tot humans a un segon pla.

-La demagògia: segons el filòsof Grec Aristòtil, la demagògia és una forma impura de govern democràtic que consisteix a exercir el poder aprofitant-se de les masses indisciplinades. Avui en dia es considera una estratègia política que consisteix a apel·lar a emocions (sentiments, amors, odis, pors, desitjos) per tal d’aconseguir el suport d’un grup, sovint mitjançant l’ús de la retòrica i la propaganda. També es pot considerar com un tipus pervers d’oratòria, que permet atreure cap als propis interessos les opinions dels altres utilitzant fal·làcies o arguments aparentment vàlids que després d’una anàlisi de les circumstàncies, poden resultar invàlids o simplistes.

De l‘art i la ciència d’organitzar la convivència social en diem política. La política pretén aconseguir el bé comú per mitjà de les lleis i les institucions.

Antigament podem pensar en les dificultats en què es devien trobar les primeres comunitats per organitzar-se. Sovint devien sorgir diferents tipus de conflictes, per exemple pels millors terrenys de caça, etc. A partir d’aquesta necessitat d’organitzar-se devia sorgir la política, que amb el temps s’aniria desenvolupant fins a convertir-se en una ciència.

Avuí en dia, les institucions que garantitzen la convivència social són, per exemple: el parlament, el sistema judicial, el sistema educatiu, les forces de seguretat, la sanitat pública, la seguretat social, etc.

La funció de les lleis i les institucions és ajudar a aconseguir el bé comú i posar límits als abusos i als comportaments injustos.

Les lleis són proposades pels polítics, que són els representants escollits democraticament pel poble, i votades al parlament. Després, les lleis que han estat aprovades són aplicades i posades en pràctica pels treballadors de les diverses institucions, els quals s’anomenen ‘funcionaris’ si són treballadors de les institucions públiques. Hi ha així funcionaris que són metges, professors, advocats, jutges, policies, etc.