Ètica

L’ésser humà des de sempre ha necessitat viure en comunitat. Però els avantatges que té viure en comunitat (seguretat, distribució de funcions, etc.) comporta també una sèrie de limitacions. Aquí és on entra l’ètica. Necessitem l’ètica per conviure amb els demés. La meva conducta no només té conseqüències sobre el meu futur, sinó que té també conseqüències en els altres, en la seva felicitat o el seu sofriment. La reflexió ètica ens ha d’ajudar així a fer compatible la meva felicitat amb la dels altres. Necessitem l’ètica per tenir uns criteris d’igualtat i justícia mínims que ens assegurin una bona convivència. Per això es parla de la ‘ètica de mínims‘, que és aquella que assegura la bona convivència, especialment en un món cada cop més global, on conflueixen en un mateix territori diverses llengües, costums, cultures i religions. L’anomenada ‘regla d’or‘ és un exemple de l’ètica de mínims: 

Al documental sobre com es va rodar el Senyor dels anells hi trobem una divertida escena que parla sobre la tendència a criticar els demés quan no hi són presents. Del minut 14:30 al 16:

Els anuncis publicitaris, si ens hi fixem, veurem que sempre fan servir estratègies per vendre els productes, i associen l’us del producte a un èxit personal o a un estat emocional positiu. Per exemple, quan els anuncis de tabac encara no estaven prohibits era costum veure un home segur de sí mateix fumant i envoltat de cotxes de luxe, de dones boniques, etc. El missatge era clar: si fumes aquest tabac tindràs tot això. La invasió, per tant, no està només en el producte en sí, en aquest cas el tabac, sinó també en els valors que ens volen imposar, en aquest cas que l’èxit depèn de tenir un cotxe de luxe i una parella despampanant, i si un no ho té, o bé és que no fuma el tabac adecuat o bé és que és un desgraciat. Els creadors d’anuncis publicitaris tenen així la responsabilitat de crear anuncis ètics i basats en els valors i els drets humans.

Darrerament s’han traspassat linies vermelles pel què fa al tema del joc online. Sabem que és un problema social enorme, que arruina a families senceres i aboca a molts joves a la dependència, ja que la tècnica ha fet possible que sigui molt fàcil apostar. El preocupant és que trobem que aquest tipus d’annuncis estan sent promocionats per alguns personatges famosos del món de l’esport i de la cultura, personatges, és clar, sense escrúpols, que miren només per ells mateixos i que ben poc els hi importa el dany que estan afavorint. Això s’allunya del comportament ètic que un famós hauria de tenir, i fins i tot va en contra dels drets humans.

Els mitjans audiovisuals envaeixen la nostra vida quotidiana d’una forma com no havia passat mai en la història de la humanitat. El mitjà més important, la televisió, pot ser una font d’informació i educació, però també de manipulació i passivitat.

Les cadenes, per tal d’aconseguir audiència, trien massa sovint els temes més emocionalment intensos: violència, ira, sang, sexe, fàstic, por. Per això és important tenir criteri alhora de veure la televisió, ja que tot aquest material d’alguna forma és com el menjar: entra dins nostre i ens nodreix o ens perjudica depenent de la seva qualitat. A més hi ha el tema de la sobreestimulació d’imatges, que hiperactiven el cervell, i això afecta especialment els nens que veuen masses hores la televisió. I finalment, també s’ha de tenir present el tema de la desconnexió emocional entre les imatges virtuals (de violència…) i l’emoció que en la vida real es despertaria en un cas similar, però amb la realitat virtual no es desperta.

Els mitjans de comunicació no s’escapen a la pressió dels mercats i de condicions alienes a ells mateixos. Sovint es veuen forçats a posicionar-se i allunyar-se de la neutralitat. Cal ser conscient que molt poques informacions són absolutament neutres, sinó que la majoria d’elles generen opinió, és a dir, un camp de consciència compartit per la societat, que pot afavorir el desenvolupament d’aquesta o anar-hi en contra.

La informació objectiva hauria de ser un deure dels mitjans, però cal entendre que això no és així i potser no podrà ser-ho mai. Per això és necessari adquirir l’hàbit de tenir diverses fonts d’informació i no quedar-se només amb una, sovint la oficial, que és la que ofereixen les grans cadenes de televisió. Sovint a les xarxes socials circula un altra tipus de informació que no apareix als mitjans, i és necessari també tenir-la en compte. Més que posicionar-se, es tracta de veure totes les perspectives possibles d’un mateix assumpte.

Noam Chomsky, un dels filòsofs comtemporanis més importants, ha criticat ampliament les estratègies de manipulació dels mitjans de comunicació:

La següent reflexió del filòsof Noam Chomsky és prou elocuent:

En el punt anterior hem vist que les capacitats humanes són neutres moralment parlant, és a dir, que poden ser utilitzades per a fins bons o dolents. Ara, veiem que, per a que s’utilitzin per a fins bons, les accions han d’estar subjectes als Drets humans, és a dir, s’han d’orientar en la direcció de la justicia i de tots els Drets fonamentals, posant l’ésser humà al centre, com a fi i mai com a simple mitjà.

Abans de repassar la llista dels Drets Humans, mirem què diu Kant (filòsof del s XVIII) sobre quin ha de ser el principi de la moralitat:

“Obra de tal manera que et relacionis amb la humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevol altra, sempre com un fi, i mai només com un mitjà”.

Kant, Fonamentació de la metafísica dels costums (capítol II)

Ara sí, repassem quins són els Drets Humans. En el següent enllaç hi ha tota la llista i videos curts explicatius:

http://www.juventudporlosderechoshumanos.es/what-are-human-rights.html

Actualment vivim una situació nova en la història de la humanitat. Antigament hi havia hagut situacions similars, però mai de l’abast global actual. Hi ha aspectes nous que cap de nosaltres havia viscut: no poder sortir de casda durant setmanes o mesos, haver de portar mascareta, la distància social etc.

Si indaguem per diferents fonts de informació hi veiem opinions diverses, desde les que accepten la versió oficial dels grans mitjans fins altres opinions alternatives que proposen altres lectures del que està passant. Podem veure també que les mesures sanitàries varien bastant d’un païs a l’altre.

Potser, el més important, és intentar veure el costat positiu de tot plegat, tot i que no és fàcil. Per exemple, és una evidència que s’ha reduït la contaminació del planeta, degut, entre altres motius, a que ha disminuït moltíssim el trànsit aeri: ara hi ha molts menys avions volant i contaminant. És cert també que molts pares i mares ara passen més hores amb els seus fills que abans, degut a la implementació del tele-treball desde casa, situació que en molts casos ha enfortit els vincles familiars, etc. És a dir, potser cal tenir una actitud més optimista, deixar la porta oberta a la possibilitat de que estigui emergint quelcom nou. Caldrà doncs estar alerta i tenir una mirada crítica al que succeeix, però sense perdre l’esperança.

La bona noticia és que actualment s’estan creant alternatives a aquest model econòmic mundial injust. Estan naixent nous grups d’economia local, justa i solidària. Es tracta d’un moviment social que es coneix amb el nom d’Economia Social i Solidària (ESS). Es caracteritza pel seu arrelament al territori i la solidaritat. Posa les persones al centre de l’activitat econòmica i social i utilitza el capital com a recurs, en contraposició a l’economia convencional que posa el capital al centre i utilitza les persones com a recursos humans. S’oposa a l’economia especulativa i promou una economia real i productiva. La ESS es desplega a través del cooperativisme, dels grups de consum o de les finances ètiques, entre d’altres.

La Banca Ètica

https://www.paramountnetwork.es/clips/fej2dk/el-jurado-pelicula-completa

La pel·lícula el Jurado (2003), parla per sí sola sobre aquest tema dels codis ètics professionals. Hi veiem un advocat que defensa el lobby de les armes i un advocat que defensa el cas d’un assassinat injust a causa del fàcil accés a les armes de foc que hi ha als Estats Units. Si el judici prospera sentarà un precedent i serà un cop molt dur pel negoci de les armes. Cal recordar que en aquest païs periodicament hi ha matances, sovint a mans de persones desequilibrades o fins i tot a mans de menors. La pel·lícula retrata com una gran part de la població vol acabar amb aquesta xacra, amb les matances que es produeixen a causa de la permissivitat en la venda d’armes. Però el principal obstacle són les grans corporacions i fabricants d’armes, que tenen un exèrcit d’advocats a disposició, els quals, segons veiem a la pel·lícula, no fan cas del seu codi ètic professional.

 Avui dia veiem que molts ajuntaments accepten omplir de grans superfícies comercials tot el cinturó de pobles i ciutats així com l’interior dels mateixos. No poques veus critiquen aquesta política per ser curta de mires, ja que a la llarga, diuen aquestes veus crítiques, acabarà amb el teixit econòmic social format per petits comerços familiars de tota la vida.

L’argument principal és que les grans superficies desequilibren el mercat, i ho fan de la següent manera: un producte determinat el baixen de preu, el venen a preu de cost, i fent això aconsegueixen desviar la clientela, que per estalviar-se diners deixa de comprar-lo al comerç del barri i se’n va a la gran superficie. Quan aquesta pràctica s’estén, molts comerços no poden aguantar-ho i han de tancar. Aleshores les grans superficies tenen el monopoli d’aquell producte i el pujen de preu, venent-lo al mateix preu inclús que abans el venia la botiga de tota la vida. Aquesta pràctica ha estat denunciada per diverses veus, però aquesta denuncia és poc escoltada pels governs, i està portant a un desequilibri dels mercats.

El problema és que els propietaris d’aquestes grans superficies ni tant sols viuen a les ciutats o pobles on estan instal·lades, ni sovint al mateix païs. Els diners se’n van fora en lloc de quedar-se en el teixit social local.