5.4.2. Continguts ètics
Jordi | 20 d'agost de 2020Els mitjans audiovisuals envaeixen la nostra vida quotidiana d’una forma com no havia passat mai en la història de la humanitat. El mitjà més important, la televisió, pot ser una font d’informació i educació, però també de manipulació i passivitat.
Les cadenes, per tal d’aconseguir audiència, trien massa sovint els temes més emocionalment intensos: violència, ira, sang, sexe, fàstic, por. Per això és important tenir criteri alhora de veure la televisió, ja que tot aquest material d’alguna forma és com el menjar: entra dins nostre i ens nodreix o ens perjudica depenent de la seva qualitat. A més hi ha el tema de la sobreestimulació d’imatges, que hiperactiven el cervell, i això afecta especialment els nens que veuen masses hores la televisió. I finalment, també s’ha de tenir present el tema de la desconnexió emocional entre les imatges virtuals (de violència…) i l’emoció que en la vida real es despertaria en un cas similar, però amb la realitat virtual no es desperta.
El següent text, escrit per un dels psicòlegs més importants del S. XX, Victor Frankl, parla sobre els continguts violents a la T.V. i demostra els seus efectes perjudicials:
“Diversos estudios clínicos han revelado los efectos contraproducentes observados en niños y adolescentes ante la violencia, brutalidad y sadismo que ven por televisión. Se han encontrado cientos de casos en los que la violencia en televisión ha causado efectos dañinos. El presidente de la Comisión de Causas y Prevención de la Violencia afirmó que <<la dieta constante de conducta violenta en televisión provoca un efecto adverso en el carácter y las actitudes humanas>>. <<Debería promoverse una reducción de la violencia presente en los medios de comunicación y entretenimiento>>, dice J.D. Frank. El British Journal of Psychiatry describe un experimento durante el cual se les mostraba a diversos <<niños películas que contenían actos agresivos>>, y se encontró que <<después de haber visto estas imágenes, aumentaba en exceso la tendencia a comportarse de forma agresiva, en comparación con la tendencia inicial>>. John P. Murray, del Instituto Nacional de Salud Mental resume los resultados de unos cuantos estudios de la forma que sigue: <<Asistir a violencia en televisión provoca que el espectador se vuelva más agresivo>>”.
V.Frankl, El hombre en busca del sentido último.
El termòmetre de la teleporqueria:
La teleporqueria va ser definida l’any 2006 pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Segons aquesta definició, un programa que permeti la resposta afirmativa a qualsevol de les qüestions següents es pot incloure en aquesta categoria:
- Fa de la violència un espectacle?
- Reforça els estereotips de gènere?
- Reforça els estereotips xenòfobs?
- És difícil establir clarament si és un programa informatiu, educatiu o d’entreteniment?
- Fa servir un llenguatge cridaner, barroer o impúdic?
- Estimula la por o inseguretat?
- Es fonamenta en rumors, calúmnies o xafarderies?
- Si és un concurs, hi surten nens fent papers d’adults?
- Té talls publicitaris?
- Afavoreix determinats grups de pressió (empreses, partits, clubs)?
