Ètica

Altre lloc XTECBlocs
  • rss
  • Pàgina de benvinguda

6.1. La dependència digital: avantatges i perills

Jordi | 7 de febrer de 2020

L’era digital en què vivim té avantatges clars, com per exemple l’accés ràpid a la informació, que ens ajuda a solucionar necessitats pràctiques. Un exemple entre molts seria l’us dels navegadors com el google maps, que ens permet arribar amb cotxe pràcticament a qualsevol punt geogràfic amb una alta fiabilitat.

Però l’era digital ens exposa a perills que abans no hi eren:

-Addicció als aparells digitals: Fins fa no gaires anys les persones sortien de casa sense cap mòbil a la butxaca, i es sentien segures. Ara, sembla que si un no porta el mòbil no pot fer res. S’ha de recuperar, per tant, la capacitat de fer activitats i de gaudir sense haver de portar el mòbil sempre al damunt. I amb els ordinadors també s’està creant una dependència que pot arribar a extrems poc saludables: passar-se hores jugant amb els ordinadors o la play afavoreix l’aïllament social.

-Pèrdua de qualitat en les relacions humanes: És una imatge molt habitual veure un grup de persones juntes, sobretot joves, que estan cadascú amb el seu mòbil, en silenci i sense comunicar-se entre ells. El mòbil, per molt poder d’atracció que tingui, no hauria de ser mai el substitut de les relacions humanes presencials, físiques. Està bé quan la distància física és insalvable, però quan les persones s’ajunten, el mòbil hauria de quedar en un segon pla.

El següent text del filòsof contemporani Charles Taylor, parla de la necessitat del contacte directe amb els demés:

Para mis propósitos sobre este punto, deseo valerme del término lenguaje en su sentido más flexible, que no sólo abarca las palabras que pronunciamos sino también otros modos de expresión con los cuales nos definimos, y entre los que se incluyen los “lenguajes” del arte, del gesto, del amor y similares. Pero aprendemos estos modos de expresión mediante nuestro intercambio con los demás.

Charles Taylor, El multiculturalismo y la política del reconocimiento, pp. 52-53.

-Pèrdua de la intimitat a les xarxes: Cada cop més experts avisen del perill de compartir segons quin tipus d’informació personal o fotos personals a les xarxes, ja que no hi ha control ni seguretat de a on aniran a parar ni quin us se’n pot arribar a fer.

-Exposició a les radiacions: També estan començant a sortir estudis que demostren la relació entre determinats desequilibris del cos i de la ment i l’exposició a les radiacions digitals. Es mòbils, el wifi, les antenes, etc. És important, doncs, tenir hàbits que ens protegeixin el màxim possible: apagar el mòbil a la nit o si més no posar-lo en mode ‘avió’; apagar el wifi o almenys tenir-lo lluny del lloc on es dorm, etc…

-Exposició a un ritme accelerat i a una sobre-estimulació constants: Moltes persones ja de nens es passen, com sabem, vàries hores diàries exposades a les pantalles (televisió, mòbil, ordinador, play…). Especialment en el tema dels videojocs i de les pel·lícules que contenen canvis d’imatge molt ràpids, veiem que inevitablement han d’afectar l’espectador en el sentit d’accelerar el ritme del cervell. El problema és que quan això és un hàbit, a la persona li costa molt relaxar-se amb el ritme de la vida normal, de la vida ‘real’ i no virtual. Aquesta sobre-estimulació fa que a les persones després els hi sigui difícil connectar amb la natura i amb elles mateixes. I això, com apunten ja alguns psicòlegs, pot estar relacionat amb vàries patologies, per exemple amb la dificultat per concentrar-se, etc.

Diversos estudis científics (per exemple de la Universitat de Indiana) van trobar com es deprimien regions cerebrals associades al control emocional quan es feia un us compulsiu dels videojocs, sobretot dels videojoc violents. Aquest us compulsiu s’ha associat també en diferents estudis al sobrepès, la introversió i tendències depressives. Aquí podriem reprendre el tema de les capacitats humanes: no és ètic dedicar tots els esforços que comporta estudiar la carrera d’informàtica per acabar fent videojocs que atemptin contra els drets humans.

Categories
6.1.  La dependència digital: avantatges i perills, CAP A UN MÓN MÉS JUST, UNITAT 6. CIÈNCIA, TECNOLOGIA I ÈTICA
Comentaris RSS
Comentaris RSS
Retroenllaç
Retroenllaç

« 5.2. Ecològia: canvi de paradigma 6.2. Bioètica »

Fer un comentari

Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.

 

Articles recents

  • La regla d’or de l’Ètica

Comentaris recents

    Arxius

    • setembre 2021
    • desembre 2020
    • agost 2020
    • juliol 2020
    • febrer 2020
    • gener 2020
    • agost 2018

    Categories

    • CAP A UN MÓN MÉS JUST
      • UNITAT 1. CONSCIÈNCIA ÈTICA. UNA VIDA AMB VALORS
        • 1.1. Qüestió d'harmonia
        • 1.2. La muntanya ens retorna l'eco
        • 1.3. Definició d'Ètica. Valors universals i valors relatius
        • 1.4. La dignitat humana: l’esforç per a ser millor persona
        • 1.5. Ètica per conviure. La Justicia i la Virtut per damunt de tot.
      • UNITAT 2. EL FONAMENT MORAL DELS DRETS HUMANS
        • 2.1. L’egoisme com a força contrària als drets humans
          • 2.1.1. L'Origen de la Declaració Universal dels Drets Humans
          • 2.1.2. El Bé i el Mal presents en l’ésser humà
          • 2.1.3. El caràcter moralment neutre de les capacitats humanes
        • 2.2. Els drets humans com a base de l’acció ètica
        • 2.3. Com assegurar el compliment dels drets humans
          • 2.3.1. L'incompliment dels drets humans al món
          • 2.3.2. Institucions externes encarregades de preservar els drets humans
          • 2.3.3. L'ètica, la moral i la religió com a moderadors interns
            • 2.3.3.1. Diferència entre el Dret i la Moral: La intenció com a base de l'acció ètica
            • 2.3.3.2. El factor moderador de les creences
      • UNITAT 3. LA IMPORTÀNCIA DE LA DISCIPLINA I L’AUTOCONEIXEMENT
        • 3.1. Autoconeixement i acció moral
          • 3.1.1. L'imperatiu socràtic 'coneixe't a tu mateix'
          • 3.1.2. Autoconeixement i identitat personal
          • 3.1.3. Falsedat i mentida versus veritat i sinceritat
        • 3.2. Repensant el concepte de llibertat
          • 3.2.1. Llibertat de què i per a què? Diferència entre ‘llibertat’ ‘llibertinatge’.
          • 3.2.2. La llibertat externa com a requisit per a la moderació
        • 3.3. Restricció ètica i autodomini
          • 3.3.1. Sòcrates i l'ètica del contrast
          • 3.3.2. El control de la impulsivitat i dels sentits
          • 3.3.3. L'acció amb sentit: pensar en els demés
          • 3.3.4. Ulisses: Una pèrdua inicial per a un guany major
          • 3.3.5. La regla d'or de l'Ètica
      • UNITAT 4. CAP A UNA CULTURA DE LA PAU
        • 4.1. Definició i tipus de conflictes
          • 4.1.1. Diferència entre 'problema' i 'conflicte'
          • 4.1.2. Formes de violència: Física, verbal i estructural
        • 4.2. Solució i mediació
          • 4.2.1. El diàleg com a eina de pau: L’us conscient del llenguatge
            • 4.2.1.1. Relació llenguatge-pensament-emocions-salut
            • 4.2.1.2. El llenguatge assertiu
            • 4.2.1.3. La funció creativa del llenguatge
            • 4.2.1.4. Evitar les crítiques
          • 4.2.2. Superant els prejudicis
          • 4.2.3. La figura del mediador: el recurs del pacte i de les lleis
      • UNITAT 5. ÈTICA, POLÍTICA I MITJANS DE COMUNICACIÓ
        • 5.1. La política i el bé comú
          • 5.1.1. Definició de política
          • 5.1.2. La corrupció i el descrèdit de la classe política
          • 5.1.3. Formes de govern a la societat grega
        • 5.2. Cap a una economia justa i solidària
          • 5.2.1. El problema de la usura i del transvasament de la riquesa
          • 5.2.2. Comerç local i grans superficies: el desequilibri dels mercats
          • 5.2.3. Cap a una economia del bé comú
          • 5.2.4. Codis ètics professionals
        • 5.3. Ecològia: canvi de paradigma
        • 5.4. La responsabilitat dels mitjans
          • 5.4.1. Informació objectiva i neutralitat
          • 5.4.2. Continguts ètics
          • 5.4.3. Publicitat responsable
      • UNITAT 6. CIÈNCIA, TECNOLOGIA I ÈTICA
        • 6.1.  La dependència digital: avantatges i perills
        • 6.2. Bioètica
        • 6.3. Ciència i religió
        • 6.4. La crisis actual, reflexions i perspectives
    • General

    Meta

    • Entra
    • RSS dels articles
    • RSS dels comentaris
    • WordPress.org
    rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox