2.3.3.1. Diferència entre el Dret i la Moral: La intenció com a base de l’acció ètica
Jordi | 6 d'agost de 2020Diferència entre el Dret i la Moral:
El Dret i la Moral regulen la relació entre les persones mitjançant normes jurídiques i morals, les quals asseguren la cohesió social. La diferència, però, és que les normes morals, encara que puguin estar escrites, es compleixen a través del convenciment intern dels individus. Les normes jurídiques o lleis que dona el Dret, en canvi, no exigeixen aquest convenciment intern.
Si una persona compleix les normes morals però per dins no n’està convençut, aleshores la seva acció no és del tot bona moralment parlant. Per exemple, és una norma moral ajudar als necessitats, però si algú ho fa només perquè parlin bé d’ell, aleshores no es pot dir que sigui una acció moral del tot bona.
En canvi, si una persona troba que una llei és injusta, per dins no hi està d’acord, però la compleix, aleshores la seva acció és correcta juridicament parlant.
La intenció que hi ha darrera de l’acció
La intenció que hi ha darrera de una acció és el que fa que aquesta sigui ètica i moral o no. Per exemple, ens podem imaginar el cas d’un comerciant que no cobra preus abusius als compradors inexperts. La seva acció, en principi, sembla una acció moral, però no ens precipitem. Ens hem de preguntar quina intenció hi ha darrera de la seva acció. Si el comerciant no cobra preus abusius per assegurar-se així la clientela, la seva acció, aparenta ser moral però en realitat no ho és, perquè el comerciant està mogut únicament pel seu interès personal; la seva acció és només un mitjà, no un fi en si mateixa; i, qui ens assegura que si aquest comerciant tingués el monopoli no cobraria preus abusius? En canvi, si el comerciant no cobra preus abusius no per cap interès personal sinó només perquè és el seu deure, aleshores l’acció és un fi en si mateixa, quelcom que ha de fer-se per si, i aleshores és moral. Aquest exemple el proposa Kant, un filòsof del s. XVIII. Segons Kant, una persona actua moralment quan actua per deure.
Un altre filòsof, Plató, parla també de la necessitat de purificar la intenció, i critica a aquells que practiquen la moderació, és a dir, que renuncien a certs plaers, només per obtenir altres plaers sensibles:
“Por temor de verse privados de otros placeres y por más que los desean, renuncian a unos dominados por otros. Aunque, sí, llaman intemperancia al ser dominado por los placeres, no obstante les sucede que, al ser dominados por placeres, ellos dominan otros placeres. […] en cierto modo, ellos se han hecho moderados por su intemperancia. […] quizá no sea ése el cambio correcto en cuanto a la virtud, que se truequen placeres por placeres y pesares por pesares y miedo por miedo, mayores por menores, como monedas, sino que sea sólo una la moneda válida, contra la cual se debe cambiar todo eso, la sabiduría”.
Platón, Diálogos (Fedón), 68e-69c.