Ètica

Altre lloc XTECBlocs
  • rss
  • Pàgina de benvinguda

4.1.2. Formes de violència: Física, verbal i estructural

Jordi | 7 de febrer de 2020

VIOLÈNCIA FÍSICA

Quasi mai està justificada, només en casos extrems de defensa personal o de l’us legítim de la força (no abusiu) per part dels cossos de seguretat. La violència física no justificada es pot donar en múltiples àmbits, i sempre comporta una imposició i un abús de la força. Inclou la violència sexual i la de gènere, i d’altres tipus. La millor manera de fer-hi front és denunciant a les autoritats la persona abusadora.

VIOLÈNCIA VERBAL

És un tipus de violència psicològica, on no s’agredeix físicament però sí animicament. Té varies formes d’expressar-se, i sovint passa desapercebuda:

Les acusacions:

Acusar algú vol dir fer-lo culpable del sofriment que patim. La majoria de vegades, però, si hi parem atenció, veurem que les acusacions no estan justificades. A més, les acusacions normalment no acaben bé, perquè la persona acusada sovint es defensa posant-se a la defensiva o llançant una contra-acusació, i així comencen la majoria de discussions. Cal pensar-s’ho molt bé abans d’acusar algú. I sobretot, com veurem, cal cuidar la manera de dir les coses.

L’actitud de desvalorar l’altre:

Inferioritzar, humillar, criminalitzar, desvalorar, ignorar despectivament etc., totes aquestes són formes de violència verbal i psicològica. Consisteix en atacar verbalment a la persona, amb l’objectiu de posar-la en un pla inferior, on tant la seva persona com els seus arguments siguin menystinguts. S’ataca la persona enlloc dels seus arguments, amb l’objectiu de que aquests no siguin tinguts en compte.

Una de les manifestacions és l’acte de no saludar quan un és saludat, o d’abordar una persona amb demandes sense ni tant sols saludar-la previament. La salutació és un ritual universal, que protegeix contra el fet d’utilitzar l’altre com a simple mitjà. Primer es saluda a l’altre, es reconeix l’altre com un igual, i després ve la conversa.

A nivell arquetípic:

L’actitud desvalorant en el mite de la caverna:

Plató explica que els presoners de la caverna es burlarien i intentarien matar a qui intentés mostrar-los la irrealitat de les ombres i deslligar-los per tal d’iniciar l’ascensió al món real. Diu que un dels motius de no abandonar el món d’ombres per part dels habitants de la caverna és que, si admeten que l’advertidor té raó i que hi ha un món real més enllà de la foscor de la caverna, han de reconèixer també que la seva ciència ha estat només sobre ombres, i per tant perden tot el prestigi, poder i honors que tenien. L’orgull i la subjecció a les passions, porta als presoners a rebutjar qualsevol canvi que els impedeixi seguir gaudint d’uns privilegis que han guanyat a costa de destinar les seves capacitats a una ciència efímera. Renunciar a la vida anterior és un sacrifici que pocs estan disposats a fer. L’orgull i la por a perdre les coses materials es converteixen així en un fort obstacle en el camí cap a la saviesa.

L’actitud desvalorant en la història de les religions:

L’actitud de desvalorar l’altre la veiem en  l’arquetip del missatger negat, que trobem en tota la història de les religions.

Si llegim els grans textos sagrats, veiem que el rebuig als profetes ha estat una constant invariable durant tota la història profètica de la humanitat. Sempre que sorgia un profeta d’entre els membres d’una comunitat hi havia un grup de persones, normalment les més poderoses, que exercien una pressió per intentar desmentir i negar el missatge que els hi portava. Aquesta pressió es traduïa en burles i coaccions de tota mena, i fins i tot l’arribaven a matar. L’actitud reductiva i desvalorant s’expressava en frases del tipus “això no és sinó…”, “això no és més que…”, és a dir, frases destinades a treure valor a la persona.

VIOLÈNCIA ESTRUCTURAL

Consisteix en un tipus de violència on els aparells de govern i els governants hi estan implicats de forma evident o implícita. Hi ha unes estructures de poder i unes lleis injustes que justifiquen l’us abusiu de la força o condicions de vida precàries per part d’un segment de la població. Per exemple el règim de l’Aparheid de segregació racial a Sudàfrica fou un clar exemple de violència estructural. Hi ha qui diu que l’actual desequilibri financer al món, amb grans fortunes en mans de molt poques persones poderoses i una massa cada vegada més gran de gent pobra podria considerar-se també violència estructural.

Categories
4.1.2. Formes de violència: Física, verbal i estructural, CAP A UN MÓN MÉS JUST, UNITAT 4. CAP A UNA CULTURA DE LA PAU
Comentaris RSS
Comentaris RSS
Retroenllaç
Retroenllaç

« 4.1.1. Diferència entre ‘problema’ i ‘conflicte’ 4.2.2. Superant els prejudicis »

Fer un comentari

Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.

 

Articles recents

  • La regla d’or de l’Ètica

Comentaris recents

    Arxius

    • setembre 2021
    • desembre 2020
    • agost 2020
    • juliol 2020
    • febrer 2020
    • gener 2020
    • agost 2018

    Categories

    • CAP A UN MÓN MÉS JUST
      • UNITAT 1. CONSCIÈNCIA ÈTICA. UNA VIDA AMB VALORS
        • 1.1. Qüestió d'harmonia
        • 1.2. La muntanya ens retorna l'eco
        • 1.3. Definició d'Ètica. Valors universals i valors relatius
        • 1.4. La dignitat humana: l’esforç per a ser millor persona
        • 1.5. Ètica per conviure. La Justicia i la Virtut per damunt de tot.
      • UNITAT 2. EL FONAMENT MORAL DELS DRETS HUMANS
        • 2.1. L’egoisme com a força contrària als drets humans
          • 2.1.1. L'Origen de la Declaració Universal dels Drets Humans
          • 2.1.2. El Bé i el Mal presents en l’ésser humà
          • 2.1.3. El caràcter moralment neutre de les capacitats humanes
        • 2.2. Els drets humans com a base de l’acció ètica
        • 2.3. Com assegurar el compliment dels drets humans
          • 2.3.1. L'incompliment dels drets humans al món
          • 2.3.2. Institucions externes encarregades de preservar els drets humans
          • 2.3.3. L'ètica, la moral i la religió com a moderadors interns
            • 2.3.3.1. Diferència entre el Dret i la Moral: La intenció com a base de l'acció ètica
            • 2.3.3.2. El factor moderador de les creences
      • UNITAT 3. LA IMPORTÀNCIA DE LA DISCIPLINA I L’AUTOCONEIXEMENT
        • 3.1. Autoconeixement i acció moral
          • 3.1.1. L'imperatiu socràtic 'coneixe't a tu mateix'
          • 3.1.2. Autoconeixement i identitat personal
          • 3.1.3. Falsedat i mentida versus veritat i sinceritat
        • 3.2. Repensant el concepte de llibertat
          • 3.2.1. Llibertat de què i per a què? Diferència entre ‘llibertat’ ‘llibertinatge’.
          • 3.2.2. La llibertat externa com a requisit per a la moderació
        • 3.3. Restricció ètica i autodomini
          • 3.3.1. Sòcrates i l'ètica del contrast
          • 3.3.2. El control de la impulsivitat i dels sentits
          • 3.3.3. L'acció amb sentit: pensar en els demés
          • 3.3.4. Ulisses: Una pèrdua inicial per a un guany major
          • 3.3.5. La regla d'or de l'Ètica
      • UNITAT 4. CAP A UNA CULTURA DE LA PAU
        • 4.1. Definició i tipus de conflictes
          • 4.1.1. Diferència entre 'problema' i 'conflicte'
          • 4.1.2. Formes de violència: Física, verbal i estructural
        • 4.2. Solució i mediació
          • 4.2.1. El diàleg com a eina de pau: L’us conscient del llenguatge
            • 4.2.1.1. Relació llenguatge-pensament-emocions-salut
            • 4.2.1.2. El llenguatge assertiu
            • 4.2.1.3. La funció creativa del llenguatge
            • 4.2.1.4. Evitar les crítiques
          • 4.2.2. Superant els prejudicis
          • 4.2.3. La figura del mediador: el recurs del pacte i de les lleis
      • UNITAT 5. ÈTICA, POLÍTICA I MITJANS DE COMUNICACIÓ
        • 5.1. La política i el bé comú
          • 5.1.1. Definició de política
          • 5.1.2. La corrupció i el descrèdit de la classe política
          • 5.1.3. Formes de govern a la societat grega
        • 5.2. Cap a una economia justa i solidària
          • 5.2.1. El problema de la usura i del transvasament de la riquesa
          • 5.2.2. Comerç local i grans superficies: el desequilibri dels mercats
          • 5.2.3. Cap a una economia del bé comú
          • 5.2.4. Codis ètics professionals
        • 5.3. Ecològia: canvi de paradigma
        • 5.4. La responsabilitat dels mitjans
          • 5.4.1. Informació objectiva i neutralitat
          • 5.4.2. Continguts ètics
          • 5.4.3. Publicitat responsable
      • UNITAT 6. CIÈNCIA, TECNOLOGIA I ÈTICA
        • 6.1.  La dependència digital: avantatges i perills
        • 6.2. Bioètica
        • 6.3. Ciència i religió
        • 6.4. La crisis actual, reflexions i perspectives
    • General

    Meta

    • Entra
    • RSS dels articles
    • RSS dels comentaris
    • WordPress.org
    rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox