Ètica

Llegeix les següents situacions i encercla la opció correcta:

Un programador informàtic dissenya un programa per ajudar a les persones grans que estan soles a casa. Quina de les següents capacitats està utilitzant sobretot?

força (física)                  autocontrol (moderació)         capacitat lògica

Un gàngster astut es proposa robar un banc (on hi ha els estalvis de gent traballadora), i a partir d’aquest mal propòsit dissenya un pla estratègic per assolir el seu pla delinqüent. Quina capacitat està utilitzant en l’alaboració del seu pla?

força (física)                   autocontrol (moderació)               capacitat lògica

Un enginyer rep la oportunitat de guanyar molts diners si falsifica el pressupost d’una gran obra que dirigeix, posant que s’han gastat molts més kilos de ciment dels que realment s’han utilitzat. Tot i que es sent temptat, rebutja el soborn perquè creu que no està bé. Quina capacitat utilitza quan rebutja la temptadora oferta?

força (física)                   autocontrol (moderació)                 capacitat lògica

Un pilot d’avió ha d’aterrar sovint en condicions adverses, matenint la calma per no cometre errors. Quina capacitat ha de predominar sobretot quan aterra en aquestes circumstàncies?

força (física)                   autocontrol (moderació)                    capacitat lògica

Un indesitjable assassí a sou que no li tremola el pols quan dispara matant víctimes innocents a sang freda, quina de les següents capacitats té ‘desenvolupada’?

força (física)                    autocontrol (moderació)                  capacitat lògica

Un manobre que es guanya el sou treballant dur a l’obra per tirar endavant la seva familia, quina capacitat està utilitzant sobretot?

força (física)                        autocontrol (moderació)               capacitat lògica

Una persona forta però injusta, que s’imposa físicament als demés utilitzant fins i tot la violència, quina capacitat creus que utilitza:

força (física)                       autocontrol (moderació)               capacitat lògica

Què en pots deduir de tots aquests exemples? Si cal pensa-ho conjuntament amb el teu grup o company de taula.

El 10 de desembre de 1948, després de les dues guerres mundials i de tot el sofriment generat, l’Assamblea General de les Nacions Unides, reunida a París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans.

Recordem que, com vam veure en els cursos passats, es tracta d’un document de trenta articles en què se subratllen els drets humans considerats bàsics i que s’apliquen, sense excepció, a tots els éssers humans. Els Drets Humans es defineixen generalment com aquelles llibertats bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna. Aquests drets es posseeixen independentment de quina sigui la situació legal o jurídica del país o regió en el que habita i de factors com l’ètnia, la nacionalitat o qualsevol altre circumstància de l’individu en qüestió.

El document es va crear com un seguit d’objectius que els governants mundials havien de seguir, ja que es tracta d’un document d’obligat compliment per a tots els estats membres de la comunitat internacional.

El text de la declaració va ser traduït a multitud d’idiomes, i l’Assamblea va demanar a tots els països membres que publiquessin el text de la Declaració i disposessin que fos “distribuït, exposat, llegit i comentat a les escoles i altres establiments d’ensenyament, sense distinció fundada en la condició política dels països o dels territoris”. En conseqüència, la declaració ha esdevingut, segons descriu el Llibre Guinness de Rècords, el “Document més traduït” del món.

[Entra FRA LLORENÇ amb un cistell, per recol·lectar plantes medicinals]:

“Sota la pell d’aquesta flor tan tendra,

hi ha un verí i un poder medicinal:

el seu aroma fa reviure el cos;

però si algú se’l beu, li paralitza el cor.

Així com dins les plantes, dins els homes

hi han acampat dos reis: la gràcia i el mal.

I quan és el dolent que predomina,

tot ho devora el seu poder mortífer”.

            William Shakespeare, Romeo i Julieta

(acte segon, escena tercera)

El llenguatge té el poder de modificar el pensament, per això és important cuidar-lo. Si parlem malament de nosaltres mateixos ens estem tancant portes, i si parlem malament dels demés estem contribuint a reforçar les seves males qualitats. El llenguatge ens predisposa a una determinada actitud, un tipus de pensament, positiu o negatiu depenent de com utilitzem el llenguatge.

Tenint un pensament positiu les emocions seran també positives. Està ben comprovat que la imaginació desperta reaccions físiques, quasi tan intenses com la mateixa situació real. Si ens imaginem coses agradables (la natura, el mar, etc.) ens relaxem, mentre que si ens imaginem situacions estressants ens estressem. El pensament, per tant, afecta a la salud. I per tenir un pensament positiu és necessari fer servir un llenguatge positiu, amb nosaltres i amb els demés.

Podríem resumir-ho dient que l’ésser humà té tres plans o nivells:

1. La ment
2. Les emocions
3. El cos

Les religions i tradicions espirituals hi afegeixen el pla espiritual, és a dir, l’esperit, que és el pla més alt i que regeix els demés. Si l’esperit no existís,diuen, no podríem observar els nostres pensaments i emocions, és a dir, no en seriem conscients.

Esdevenir conscients és així un dels objectius principals de l’educació emocional, i les diferents tècniques espirituals, com la meditació, estan orientades a fer-nos cada cop més conscients i a tenir cada cop més responsabilitat sobre nosaltres mateixos.

En relació a la salut, avui en dia hi ha alguns metges que parlen ja del tercer gran paradigma mèdic. Així, el primer va ser el descobriment de la cirugia, el segon el de la penicilina (antibiòtics), i el tercer és aquest que es pot anomenar amb varis noms, i que té a veure també  amb la medicina preventiva i amb l’espiritualitat. Aquest nou paradigma accepta que molts trastorns són psicosomàtics (reacció del cos davant de pensaments negatius); aquesta medecina contempla una visió holística de l’ésser humà, és a dir, que no és només un cos, sinó també unes emocions, una ment i una part espiritual. I es basa en la medicina preventiva, és a dir, en cultivar una vida amb bons hàbits (dietètics, mental-emocionals i espirituals) per garantir i mantenir la salut.

L’Odissea, el poema èpic grec escrit per Homer al s. VIII a.c., narra el viatge de l’heroi Ulisses, que després de la guerra de Troia triga deu anys en tornar a casa, a l’illa de Ítaca, d’on era rei i a on l’esperen la seva dona i el seu fill.

El cant XII narra el pas del vaixell d’Ulisses per un mar on hi ha sirenes. Ulisses sap que moltes naus naufraguen quan passen per allà, ja que el cant embriagador de les sirenes embogeix els mariners que es llencen per la borda per anar a cercar les sirenes:

Ulisses utilitza la seva astucia per passar de llarg sense naufragar: fa que els mariners es tapin les orelles amb cotó, per a que no sentin els cants i segueixin remant, però abans es fa lligar al màstil del vaixell, i ell no es tapa les orelles. Els hi dona l’ordre als mariners de no deslligar-lo fins que s’hagin allunyat de la zona de les sirenes, encara que els hi demani a crits, mentre canten les sirenes, que el deslliguin. D’aquesta manera Ulisses aconsegueix un doble objectiu: escoltar la bellesa del cant de les sirenes i evitar el naufragi.

Què ens ensenya aquest episodi de la Odissea?

Com tota gran obra literària, la Odissea és plena de símbols que cal interpretar i treure’n  ensenyances que ens puguin servir a la nostra vida. L’episodi de les Sirenes parla del concepte de “subjecció orientada”: Ulisses vol gaudir de la bellesa dels cants de les sirenes, però sense embogir i llançar-se per la borda, i per això es fa subjectar voluntàriament al màstil del vaixell, s’assegura a l’element rígid de la nau.

Les sirenes, en el pla simbòlic, representen, entre d’altres símbols, la bellesa seductora del món, la qual és un eco de la Bellesa divina absoluta i eterna que es reflexa en les coses passatgeres.  Aquesta idea la trobem en savis grecs com Plató i en d’altres filosofies i cosmovisions.

La bellesa del cant de les sirenes representen la bellesa eterna que no és d’aquest món, però que es presenta com una trampa com si fos d’aquest món. I les sirenes no tenen aparell reproductor; i en els relats clàssics ensenyaven seductorament només la meitat superior del cos, com una promesa que després no es podria satisfer plenament. Què pot voler dir tot això?

Si el màstil representa la rigidesa de la Llei, de les lleis ètiques i morals, i les sirenes representen d’una banda la bellesa eterna i de l’altra la trampa del món, potser podem interpretar aquest episodi de la següent manera:

Llançar-se de cap a les coses del món pot implicar un esforç que no dona fruits, que no es reprodueix, un esforç mal orientat. Però viatjant assegurat als principis eterns, lligant-se voluntàriament a les lleis i les normes ètiques i morals, representades en el vaixell d’Ulisses per l’element rígid i vertical del màstil, orientat simbòlicament cap al cel, es pot gaudir de la bellesa del món sense naufragar en el camí de retorn que és la vida. I aquest ‘lligar-se’ o ‘subjectar-se’ voluntàriament per poder gaudir de la bellesa sense naufragar és el camí del mig, el més adecuat per a la vida, a mig terme entre la repressió i el desenfrè, un camí que dona llibertat però evita el llibertinatge, un camí d’integració i d’equilibri que permet gaudir del viatge al mateix temps que assegura i garanteix l’arribada al bon port.