Ètica

Tots nosaltres diem que tenim valors positius: la solidaritat, la pau, l’amor, la justícia, etc., però a lhora d’actuar cometem contradiccions, és a dir, no actuem d’acord a als valors explícits que diem tenir, sinó a valors ocults dels que a vegades no en som ni conscients. Quan passa això, quan els ocults s’imposen als explícits, aleshores caiem en incoherències. Per exemple, un valor explít pot ser ‘no sóc racista’, però si fem comentaris o bromes racistes aleshores estem caient en una incoherència.

Les societats, igual que les persones, també tenen valors explícits i valors ocults. Els valors socials explícits són els que qualsevol societat proclama com a desitjables: el respecte, els drets humans, la llibertat, la democràcia, la justícia social, etc. Són valors que trobem en els plans d’educació i s’ensenyen als centres educatius.

Però també hi ha els valors socials ocults. Són els que no s’ensenyen ni se’n parla, però que són molt presents en les societats (sobretot les ‘occidentals’), i que les dominen: els diners, la fama, l’ostentació, el luxe, el culte al cos, la sexualització de la societat, etc…

Per detectar els valors socials ocults podem analitzar la publicitat. Els publicistes saben que aquests són valors ocults molt poderosos, que venen molt perquè són capaços d’influir en la conducta de moltes persones. Els mitjans de comunicació, també ens donen bones pistes sobre els valors socials reals. Els programes de més audiència ens informen dels valors reals de molts espectadors i també dels responsables de cada mitjà. D’aquí surt el concepte de ‘teleporqueria’, com aquella que transmet valors no desitjables però socialment dominants.

Els videojocs també són transmissors d’aquest tipus de valors. És sorprenent que una societat com la nostra faci negoci de jocs que promouen la mala educació, la violència, la droga, el racisme, el sexisme, les violacions, la delinqüència, la conducció temerària, etc., quan de manera explícita condemna radicalment aquestes conductes. I encara sorprèn més que personatges d’èxit (esportistes, etc.) els hi facin d’altaveus.