En aquest vídeo s’expliquen, de manera bastant clara, els principis de la tectònica de plaques.
Fixeu-vos, al minut 3:05 en què bé es veu el límit entre dues plaques (la Placa Nord-americana i la Placa Pacífica) a la Falla de Sant Andreu. Aquesta fractura té més de 1300 Km de longitud.
Presteu atenció a la representació dels processos de subducció i col·lisió.
Cordialment,
JP
La Tectònica de Plaques
Júpiter més a prop de la Terra
Aquests dies Júpiter està passant més a prop de la Terra (592 milions de kilòmetres) del que ho fa habitualment. Aquesta situació es va donar per darrera vegada l’any 1953, i no es repetirà fins al 2022.
Per si el voleu localitzar us he penjat un mapa del cel de Barcelona d’aquesta nit, cap a les 22h 30′.
Fixeu-vos que està cap al Sud-Est, una mica per baix de la lluna, entre les constel·lacions dels Peixos, la Balena i Aquari. Està acompanyat per Urà, però aquest darrer planeta no el podrem veure.
Si feu l’observació amb un telescopi senzill o uns bons prismàtics, podreu veure els quatre satèl·lits galileans.
L’acidificació del mar
En aquest vídeo, emès per TV3 aquest mateix any, es mostra un altre efecte de l’alteració del cicle del carboni:
l’acidificació dels mars.
Tal i com podeu deduir de l’anàlisi de l’equilibri químic següent:
podeu observar que un augment de la concentració de diòxid de carboni desplaça l’equilibri cap a l’esquerra: a la formació d’àcid carbònic.
Cordialment,
Jesús Pedrós
El cicle del carboni i el clima
Us adjunte un vídeo del microespai “El medi ambient” emès en el 2007 en el qual es relaciona l’alteració del cicle del carboni, que hem vist a l’aula aquests dies en 2n de Bat., i el canvi climàtic.
Cordialment,
JP
Al voltant del Sistema Solar
En aquest enllaç trobareu una molt bonica col·lecció de fotografies fetes per la NASA i l’Agència Espacial Europea: http://www.boston.com/bigpicture/2010/09/around_the_solar_system.html
Us deixe amb un parell de mostres del que podeu trobar. Gaudiu-les.
Cordialment,
Jesús Pedrós
La Lluna en quart creixent, des de l'Estació Espacial Internacional
Dunes de Mart, NASA.
El sismògraf, les ones sísmiques
Fixeu-vos en
– com funciona un sismògraf
– El concepte d’hipocentre
– La propagació de les ones P o primàries, 1′ 59”
– La propagació de les ones S o secundàries, 2′ 19”
– La utilitat de l’estudi de les ones per a investigar l’interior de la terra: 2′ 50”
—
JP
Els terratrèmols
Fixeu-vos, sobre tot, en les idees i conceptes següents: La generació de les ones sísmiques, el focus sísmic o hipocentre, l’epicentre, els límits de placa, subducció i les falles transformants.
Cordialment,
Jesús Pedrós
L’autopista invisible
Per damunt dels nostres caps viatgen multitud d’insectes, com veiem en aquesta bonica animació. S’eleven utilitzant les seves ales o arrossegats per corrents de vent. Algunes aranyes simplement s’agafen a un fil de seda que fabriquen, i el fil actua com una vela que és impulsada pel vent.
Una papallona pot arribar més o menys fins als 1000 metres. Les mosques domèstiques, vespes i altres petits insectes poden creuar el cel a 1500 metres d’alçada. Per damunt de 2000 metres podem trobar coleòpters com les marietes. Alguns tipus d’arnes s’eleven fins als 3000 metres, i algunes petites aranyes, agafades als seus fils de seda, volen per sobre dels 4000.
Potser val la pena no pensar-hi, quan mirem el cel.
(Vist a Fogonazos, original a NPR)
—
Jesús Pedrós
