La Candelera és la que, a 40 dies del Nadal (se celebra el dia 2 de febrer), commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la Purificació de la seva mare, Maria, un ritus obligatori en la tradició jueva basat en l’oferta i benedicció de candeles de cera. La tradició marca el dia d’avui com el dia de desmuntar el pessebre i, per tant, el moment en què es dóna per tancat el cicle de Nadal.

La Presentació del Nen Jesus i la Purificació de Maria és una de les festes més antigues d’entre les tributades a Maria durant l’any. Va ser introduïda a la litúrgia cristiana pel papa Gelasi I l’any 496. El Papa Gelasi I va introduir la festa com a continuació de diverses tradicions gregues i romanes que se celebraven per aquestes dates.

La festa és hereva d’antics costums romans celebrats durant les Parentalia: una processó amb petites espelmes beneïdes (cerea ascensa) que els romans feien, vestits de negre, fins als cementiris per guiar les ànimes dels difunts, en una mena de culte als morts.

En temps de Jesucrist, 40 dies després que una dona hagués donat a llum, havia d’anar al temple a presentar el nounat als sacerdots i fer una petita ofrena. Hi tenia lloc un ritus de purificació de la mare. Segons la tradició cristiana, com que Jesús va néixer el 25 de desembre, 40 dies més tard, és a dir, el 2 de febrer, Maria va anar a presentar-lo als sacerdots. La celebració cristiana de la Candelera rememora i recrea aquest fet.

Estrictament, les processons de la Candela és, en tant que es recrea el que va fer la Mare de Déu quaranta dies després d’haver infantat Jesús, a càrrec de les dones que han infantat durant l’any anterior, dones embarassades o dones que hagin perdut un infant. La processó es desenvolupa a l’exterior o interior de l’església i els que l’efectuen van armats amb grans candeles de cera enceses.

És la festa de la llum i es beneeixen candeles, que tenen virtuts protectores. Antigament, es repartien candeles beneïdes durant aquest dia.

Tradicionalment s’ha considerat una data per pronosticar la meteorologia. El 2 de febrer és al punt mig exacte entre l’inici i la fi de l’hivern, per la qual cosa el poble ha fet del dia un observatori de predicció temporal, com es reflecteix en la coneguda dita “Si la Candelera plora, l´hivern és fora; si la Candelera riu, el fred és viu”. Tradicionalment s’ha entès que la intenció del refrany és que si el dia de la Candelera plou o no, la primavera tardarà més o menys en arribar. Una altra interpretació, més assenyada, és que si la nit de la Candelera hi ha lluna nova (és a dir, que no es veu, i és quan la Candelera “plora”), és quan la primavera s’avança; si, per contra, hi ha lluna plena, s’entén que la Candelera “riu” i indica que la primavera tardarà més en arribar. Una variant del refrany és “Quan la Candelera flora, l’hivern fora. I si no flora, ni dins ni fora.”, relacionant el dia amb la floració.

També arriben les primeres cigonyes, primer símptoma de la millora en el temps i que la primavera comença a treure el cap. El dia ja s’ha allargat prou, també: “Per la Candelera, una hora entera” i “Per la Candelera, el Sol ja corre per la carretera”.