Category Archives: 11. El món grec

La Polis grega

L’Hèl·lade comptava amb un relleu muntanyós, valls estretes i costes retallades. Això no facilitava les comunicacions entre les diferents ciutats. La polis era cadascuna de les ciutats estats independents i les petites poblacions que les circumdaven. Cadascuna d’aquestes poli comptava amb un govern propi, però tamé amb unes lleis, exercit i moneda propis.

Govern d’Aristòcrates.

Les polis estaven governades per grans propietaris agrícoles que dominaven els pagesos i que eren militars (aristoi: els millors). La resta de ciutadans (varons) es reunien en assemblea però sense poder polític.

La democràcia.

 Avui en dia és considerada la millor forma de govern que hi ha. A Atenes durant elsegle VI a.C. hi havia tanta properitat econòmica que molts ciutadans tenien diners per tenir equipament per lluitar per la ciutat. Com a contrapartida van demnar poder participar en el govern de la ciutat. Soló i Clístenes van introduir el dret de tots els ciutadans a participar en el govern de la ciutat i a tenir la protecció de la llei.

Les colonitzacions gregues.

Molts grecs van abandonar les polis entre els segles VIII i VI a. C. per por a ser esclavitzats. El terreny era escàs i els deutes eren grans. Moltsvan recórrer les costes de la mediterrània i del mar Negre cencant metalls. Alguns s’hi van instal·lar i van fundar colònies on imitaven lea forma de viure de les seves ciutats d’origen. 

Des d’aquestes colònies els grecs van establir comerç amb els polis indígenes. Els productes més preuats que obtenien d’aquests pobles eren l’or, la plata, el coure i l’estany. A canvi els grecs van introduir el coneixement de noves tècniques : el torn per a la ceràmica, la metal·lúrgia del ferro, la moneda, l’escriptura, la difusió del conreu de la vinya i l’olivera…

El naixement del món grec

La civilització grega estava composta per moltes petites ciutats (polis) independents escampades per la península Balcànica i per les illes del mar Egeu.

Era un poble dedicat al conreu de l’olivera, la vinya i el blat, i a la ramaderia ovina i caprina. El medi càlid i sec afavoria aquestes activitats. Però També es dedicaven a la pesca i el comerç per la mediterrània.

Anomenem Hèl·lade al conjunt de tots els pobles independents que habitaven aquests territoris i que tenien en comú la mateixa llengua: el grec, i la mateixa religió. Parlaven i escrivien fent servir el mateix alfabet i explicaven el seus orígens amb la mitologia que deia que Zeus era el pare de tots els seus déus i de tots els homes.

Els grecs eren els habitans del pobles primitius de la península Balcànica i del que van poblar sucessivament aquells territoris. A l’any 2.000 a.C. un poble indoeuropeu (els aqueus) van fundar Micenes i van donar orígens a la cultura micènica caracteritzada per les ciutats emmurallades i l’ús d’armes de bronze i els carros de guerra.

Els doris, també procedents del nord es van establir a Grècia cap a l’any 1.200 a.C.