La civilització grega estava composta per moltes petites ciutats (polis) independents escampades per la península Balcànica i per les illes del mar Egeu.

Era un poble dedicat al conreu de l’olivera, la vinya i el blat, i a la ramaderia ovina i caprina. El medi càlid i sec afavoria aquestes activitats. Però També es dedicaven a la pesca i el comerç per la mediterrània.

Anomenem Hèl·lade al conjunt de tots els pobles independents que habitaven aquests territoris i que tenien en comú la mateixa llengua: el grec, i la mateixa religió. Parlaven i escrivien fent servir el mateix alfabet i explicaven el seus orígens amb la mitologia que deia que Zeus era el pare de tots els seus déus i de tots els homes.

Els grecs eren els habitans del pobles primitius de la península Balcànica i del que van poblar sucessivament aquells territoris. A l’any 2.000 a.C. un poble indoeuropeu (els aqueus) van fundar Micenes i van donar orígens a la cultura micènica caracteritzada per les ciutats emmurallades i l’ús d’armes de bronze i els carros de guerra.

Els doris, també procedents del nord es van establir a Grècia cap a l’any 1.200 a.C.