El Divendres 18 de Maig, ens va visitar a la classe de 6è B l’Albert Sala, un pentatleta manresà que va estar al màxim nivell durant 10 anys. Com que nosaltres ens diem Pentatló Modern durant tot aquest any olímpic, vam poder conèixer de més a prop aquest esport força desconegut. Ell va ser un esportista d’alt nivell durant molts anys, però es va quedar a les portes d’anar als Jocs Olímpics.
L’Albert ens va explicar que hi havia cinc diferents proves: esgrima, natació, equitació i la combinada (cursa i tir). Ens vam posar en rotllana per tal que, al mig, poguéssim posar-hi tot el nombrós material que ens va portar. Ens va explicar els detalls d’aquest esport mitjançant un power point i una sèrie de vídeos.
Aquest esport consisteix en la participació en cinc proves diferents que es fan en un mateix dia totes elles i amb les quals vas aconseguint punts i qui n’aconsegueix més, guanya. Es tracta de trobar l’esportista més complert.
La primera prova és Esgrima: combats (tirada) en la modalitat d’espasa en les que tots els participants s’enfronten entre tots, és a dir: un a un, tots els participants van enfrontant entre si. Tenen un màxim d’un minut per tocar a l’altre i, quan el toquen, s’ha acabat el tir. En funció de la quantitat de victòries que aconsegueixes, tens més o menys punts, de manera que el 70% de victòries són els 1000 punts.
La segona prova és la natació. S’ha de nedar 200 metres estil lliure i s’aconsegueixen 10 punts amunt o avall de 1000 en funció dels segons que puges o baixes de 2’30 els homes i 2’40 les dones, es a dir: si atures el cronòmetre a 2’28 aconsegueixes 1020 punts. L’Albert feia a l’entorn de 2’10.
La tercera prova és hípica i és la que li agradava més. Sortegen els cavalls i tenen 20 minuts per conèixer-lo. Els cavalls són seleccionats pels jutges prèviament i, si n’hi ha un que no és adequat, es canvia per un dels de reserva. El pentatleta, pot canviar de cavall sempre i quan hi hagi un motiu justificat, sinó toca el que toca. Cada cavall el fan servir dos pentatletes i després, durant la prova, s’han de fer 15 salts, dels quals 2 són dobles i un, triple. No guanya qui ho fa més ràpid sinó qui s’acosta més al temps estipulat. El que costava més era trobar un ritme constant. Vas perdent punts si tombes obstacles i quedes eliminat si caus del cavall 2 cops. La vestimenta que fan servir, és molt elegant. L’Albert portava una americana vermella, una camisa blanca i una corbata blanquinosa.
En acabat, tota la puntuació es transforma, mitjançant una taula, en segons. Això permet fer una sortida compensada a la prova combinada (cursa cros i tir) en funció dels resultats obtinguts fins aleshores. D’aquesta manera, surten per ordre de la classificació però no tots de cop, sinó que si un esportista porta 12 segons menys que el posterior, sortirà 12 segons abans. Aquesta prova combinada és molt moderna. L’Albert no la va fer mai. Quan ell competia, eren proves separades. La combinada, doncs, es tracta de córrer 3000 metres, aturant-te cada 1000 metres per tirar amb una pistola, una diana molt petita des d’una distància de 10 metres. No hi ha límit d’intents, però només es disposa d’1’10’’ per encertar les 5 dianes. No hi ha punts segons si t’apropes al centre de la diana. “Només” s’ha d’encertar el centre negre, però ens va semblar molt difícil. Es posen un aparell que tapa un ull. Fins el 2008 les pistoles eren de balins. Actualment són làser.
Pierre de Coubertein va crear el Pentatló Modern, basant-se en el Pentatló dels Jocs Antics (clàssics) de l’Antiga Grècia, perquè volia aconseguir l’atleta més complert.
L’Albert va escollir aquest esport perquè li agrada molt muntar a cavall i li agrada molt viatjar. Els pentatletes viatgen molt sovint i per tot el món. Ell va conèixer aquest esport a unes estades esportives d’estiu i des dels 15 fins als 25 anys s’hi va dedicar a alt nivell. Va plegar perquè havia de treballar i no s’ho podia combinar. Ens va portar molt material que vam poder mirar, tocar, provar i emprovar-nos. Per exemple: la roba, calçat i la careta d’esgrima, 4 espases, bambes de claus, l’americana, el casc i les bótes d’hípica, roba i calçat d’atletisme, banyadors de competició, la sella del cavall, etc. Tot l’equipament per competir, sella i cavall a part, pesava 25 kg. I tota la seva roba, menys la d’equitació portava escrit a l’esquena el seu nom.
Ens va agradar molt, tot i que s’ha de reconèixer que és un esport complicat. Trobar l’esportista més complert no pot pas ser fàcil!
També volem felicitar a l’Albert per la bona estona que ens va fer passar.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=IJ3S9-RHivM[/youtube]