Nosaltres, els alumnes de 5è B (Alexander Calder) estem fent un treball sobre l’Univers. Vam triar aquest tema entre tota la classe a través d’una votació. Hem après moltes coses. Ens està agradant molt perquè és molt interessant. Ens agradaria explicar moltes de les coses que hem après. No les podrem pas escriure totes aquí, perquè n’hem après moltes, però algunes sí.
Tot va començar amb el Big Bang. És una explosió gran que va formar l’Univers a partir d’una concentració colosal d’energia en un sol punt. D’això fa més de 13 mil milions d’anys. Ningú sap què hi havia un instant abans d’aquesta explosió. L’Univers està en expansió des d’aquell moment i nosaltres estem fets a partir de la pols de les estrelles d’aquella explosió.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/R3-OcZF8-Fc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Les estrelles i els planetes són de tamanys molt diversos, però la Terra no és pas dels grossos ni molt menys. L’estrella del nostre Sistema Solar és el Sol, que fa 1.392.500 km. de diàmetre i està a 149.600.000 km. de la Terra i l’estrella més gran que coneixem és la W Cephei que fa 367.620.000 Km de diàmetre. L’estrella menys lluminosa és Wolf 359 i la més lluminosa és la Deurade. Els llocs més freds de l’Univers és la Nebulosa Boomerang. L’estrella més propera al Sol és Afa Centauri.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/zCIR5lYDLOw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Quan mirem el cel des de la Terra, les estrelles les agrupem en Constel·lacions. N’hi ha 88.
Les galàxies són conjunts d’estrelles i planetes. La nostra galàxia és la Via Làctea. Algunes de les galàxies que coneixem són Andròmeda, Aquila Llaura, Argo Navis, Auriga, Boötes, Lepus, Lopus i Lyra.
El planeta Terra es va formar a partir del gas i la pols d’una nebulosa fa aproximadament 4.500 milions d’anys. No és una esfera perfecta: és ovalada i “xafada” pels pols. És el tercer planeta del sistema solar d’un total de 8 planetes. Des de fa uns anys, Plutó no és considerat el 9è planeta i, per tant, n’hi ha 8. El diàmetre de la terra és de 12.756 Km.
La Terra té un satèl·lit que és la Lluna. Està a una distància mitjana de 384.400 km. És el lloc més llunyà on ha arribat la humanitat. Nosaltres pensàvem que havíem arribat molt més lluny. Per arribar-hi, fa falta un coet enorme on a dins hi viatgen les persones. El 20 de Juliol de 1969, Neil Armstrong va trepitjar la Lluna tot dient una frase molt famosa: “ un petit pas per l’home i un gran pas per la humanitat”. Hi va arribar a bord de l’Apollo 11 acompanyat per Edwin Aldrin i Michael Collins. Abans d’aconseguir aquesta fita, hi van haver moltes d’altres proves (Iuri Gagarin va ser el primer home a estar a l’espai el 1961 amb la nau Vostok 1, molts vols tripulats -inclòs un amb la gossa Laika amb l’Sputnik 2- i sense tripular a l’espai i al voltant de la Lluna…) sense les quals no hauria sigut possible arribar-hi. Per poder-se enlairar, els coets tenen enormes tancs d’hidrògen que és el combustible que fan servir per fer funcionar els motors. A mesura que s’enlaire, van perdent parts de la nau i per tornar només fan servir una petita part.
Les persones no hem arribat mai a cap altre planeta, ni habitat ni sense habitar.
Els astronautes, quan hi ha una avaria o qualsevol altra feina fan servir eines d’origen artesà però més lleugeres. Això sí: s’han d’entrenar per fer-les servir sense gravetat. També s’ajuden de la més alta tecnologia. Per protegir-se del sol, porten un vestit especial amb molts botons per controlar-lo, amb ventilació i respiració assistida, calefacció, telescopis especials, un braç robòtic, trepants i proteccions a la nau. Per viatjar nececiten unes màquines tecnològiques molt especials.
En 40 anys han mort 21 astronautes, i una ocatàstrofe va ser la del coet Columbia.
El dimecres 9 de març del 2011, va aterrar per última vegada la nau espacial “Discovery”. Servia per transportar aliments, aigua , tecnologies i trajos de recanvi a la estació espacial orbital.
Els astronautes han de fer experiments; pot durar poc o molt, depèn de l’experiment. Hi han cops que astronautes han mort fent experiments.
Hi ha astronautes que no poden viure gaire temps a l’ espai exterior , perquè poden tenir problemes, com tornar-se bojos,no poden caminar quan tornen a la terra i moltes coses que efecta la falta de gravetat.
Els trossos de meteorits vénen de fragments d’ esteroides, roques que estan volant per l’Univers i que “cauen” a la terra quan queden atrapades per la seva gravetat.