En la setmana cultural hi havia un taller que es deia “Contes Imaginaris”, amb la professora Marta. Primer ens va ensenyar el conte titulat “Raspall” escrit pel famós Pere Calders.  Tracta d’una família de rics en que el gos del nen petit va mossegar el barret d’una senyora, llavors la família va dir que no volien el gos, i li van regalar el gos, a la filla de la jardinera. El nen no tenia amb qui jugar i va anar a les golfes a veure  si trobava alguna cosa per a distreure’s. Va trobar una pilota, però es va adonar que no tenia el mateix tacte que el del seu gos Turc. Després va trobar un raspall, el va agafar, i es va adonar que era tant suau com en Turc. El va substituir com si fos el seu gos. Quan va anar a dormir, se’l va emportar, i va sentir la seva calentor com si el raspall fos un ésser viu. El raspall es va començar a moure i a saltar com a un boig. El nen espantat va sentir el crit del seu pare i llavors el raspall va corre i va mossegar al lladre que estava lluitant contra el seu pare.

Pere Calders, escrivia contes absurds, que són uns relats explicats en una vida urbana normal, com qualsevol, i en mig del conte passava una cosa estranya i diferent, encara que els personatges feien com si no passés res.

Després ens va llegir uns quants contes del llibre “Quaranta contes molt breus”. A continuació ens vam dividir en grups de tres o quatre persones i ens havíem d’inventar un conte absurd, com els d’en Pere Calders. Vam començar a rumiar sobre quin títol posaríem i de que tractaria el conte. Quan vam anar acabant, li vam anar llegint a la Marta els contes, i si li agradava i no teníem faltes, ho passava al ordinador. I després els va anant penjant al mural del passadís.

Aquí podeu veure una selecció dels contes que s’han anat creant en aquest taller tan divertit i creatiu.