El divendres a la tarda, dia 25 de novembre, vam anar a l’aula d’anglès, on estava col·locada una  televisió especial per veure-hi un documental dels castellers en 3D ( amb les ulleres).

Aquest dia es celebra a tot el món el DiaInternacional contra la violència de gènere. Aquest documental intenta transmetre un missatge de respecte i convivència. Als castells tothom pot participar sense cap mena de diferències, ni de gènere, ni d’edat, ni de procedència.

Al  inici del documental, parlàvem una mica, però després ens vam quedar bocabadats amb les espectaculars imatges del documental.

El documental es titulava ENXANETA i tractava dels castellers. Deia que era molt difícil mantenir l’equilibri,  i que un 50% dels castells  que feien es queien. També parlaven que s’havien d’esforçar molt per tenir dures les cames, els braços i les mans, i per això feien unes quantes flexions cada dia. Els nens petits que havien de pujar a dalt del castell, a vegades dubta

ven si seguint pujant o no , si veien que el castell tremolava, es baixaven del castell, i si no seguien endavant per competir.

El documental era molt espectacular i explicava coses molt interessants.

El dia abans el Juan ens va comunicar que aniríem al Caixafòrum a fer un taller sobre els impressionistes. El dia següent al arribar a l’escola en Juan va portar una motxilla per portar l’esmorzar de tots i anàvem fent torn per portar-la. Mentre fèiem camí cadascú parlava amb el seu company o amb el de davant per distreure’ns. Com que vam arribar d’hora vam aprofitar per esmorzar al costat del Caixafòrum. Quan vam arribar ens va rebre una noia que es deia Míriam i ens va explicar una mica que era el impressionisme, a quina època històrica corresponia, etc. També ens va fer algunes preguntes i vam començar la visita al museu. Vam veure quadres de impressionisme i es vam fixar que la majoria eren francesos i que si te’ls miraves de prop veies traços curts i de diferents colors però si t’allunyaves veies un paisatge,un retrat,…

Després vam veure un quadres de dones realistes i ens havíem de fixar en que feien les dones i com eren. I després  ho vam posar al carro. La nostra guia ens va donar disfresses i un nen feia de pintor realista i l’altre feia de pintor impressionista. L’impressionista havia de fer parar quan volia i la gent es quedava quieta i no cali que tots estiguessin de cara, en canvi el pintor realista els havia de posar de tal manera que sortissin tots ben posats i de cara. Després ens vam acomiadar de la Míriam i vam fer camí de tornada cap a l’escola.

Va ser una visita molt interessant, vam aprendre coses noves.