EL LLEÓ SENSE CERVELL

Hi havia un lleó que manava a tots els animals i els maltractava, i els hi feia la vida impossible.

Un dia tots els animals van reunir forces i van anar a parlar amb el lleó:

– No ens pots maltractar d’aquesta manera, tenim sentiments!!!

I va contestar el lleó:

– Molt bé, farem una lluita, si guanyo jo seguiré manant i tractant-vos com jo vulgui i si perdo manareu vosaltres.

Havia arribat el dia de la lluita. S’enfrontaven el lleó i el conill.

Comença la lluita!!!

El lleó atacava el conill, però aquest es movia molt ràpid, llavors el conill va pensar: “em posaré davant el penya-segat i quan vingui el lleó m’apartaré”.

I així ho va fer, es va posar davant el penya-segat i quan el va atacar el lleó es va apartar i el lleó va caure.

Tots van viure feliços, menys el lleó.

Val més ser intel·ligent i no gaire fort, que ser molt fort i molt poc intel·ligent.

Les noies i els nois de 6è, a l’hora de català hem estat llegint i treballant les faules.

Una faula és una narració curta. Els protagonistes són animals que actuen com éssers humans. Del seu comportament se’n treu una lliçó. Ensenya com ens hem de comportar.

Ens hem organitzat en grups de dos o tres persones, aquí us presentem una mostra del que hem escrit; esperem que us agradi i gaudiu de la lectura.

EL CONILLET I EL LLOP

Hi havia una vegada, un llop, una gallina, un cavall i un conillet.

Un dia el llop va tenir una idea:

-Perquè no fem un grup per recollir aliments i així no haver de treballar durant l’hivern ?

-Bona idea! –van dir el cavall i el conillet a l’uníson .

-Em sembla bé!-va dir la gallina.

Van passar els dies i el conillet es va adonar que l’havien fet fora del grup.

-Llop, per què meu fet fora del grup?

-Perquè ets inferior a nosaltres!

-No es veritat, tots som iguals!

-No, nosaltres som més forts i més grans!

El conillet se’n va anar al seu cau plorant i va recollir el seu aliment per si mateix.

Mentrestant, al grup del llop no els i anava tant bé:

-Recollim carn!- va dir el llop.

-No, recollim herbes!- va dir el cavall.

-No, el gra és millor!- va dir la gallina.

I així tota la tardor,…

Va arribar l’hivern i no tenien res per menjar. EL conill tenia poc, però suficient. Com que el grup del llop no tenia res per menjar el conillet els hi va deixar part del seu menjar. Llavors el conillet va dir:

-Heu comprovat que al pot petit hi ha la bona confitura.

El divendres 19 de març varem anar a la classe de P 4 a agafar a un nen o nena per explicar-li un conte.  A mi em va tocar un nen, que es deia marc i jo el vaig baixar a la meva classe. Ell estava molt content i no tenia vergonya.

Desprès li vaig preguntar que quin conte preferia o vols el de la nena que no vol anar a l’hospital o vols el de patufet. Em va dir vull el de la nena que no vol anar a l’hospital, perquè el del patufet ja el coneix-ho.

A mi em feia molta gracia per que tota la estona m’escoltava i no parava de preguntar que que li passava a la nena i jo li deia: mira la foto i et surt o que li passa a la nena.

Varem acabar d’explicar el conte i el Marc estava molt content i em va dir que li havia agradat molt.