Miquel Martí i Pol
EL CARNAVL DE LA MARTA I LA LAURA
ACTE 1 Carrer
MARTA: Hola Laura.
LAURA: Hola Marta.
MARTA: Que tens el vestit de carnaval?
LAURA: No, i tu?
MARTA: No però si vols et faig un i un altre per a mi.
LAURA: D’acord gràcies.
MARTA: A on vas?
LAURA: Ja me’n vaig cap a casa. Tu?
MARTA: Jo també. Vols anar a prendre alguna cosa?
LAURA: Si anem.
MARTA: Tu tens parella de carnaval?
LAURA: No,tu tens?
MARTA: No prefereixo anar amb tu.
LAURA: D’acord.
ACTE 2 Bar
Al arribar al bar
MARTA: Com vols que et faci el vestit?
LAURA: Millor anem a una botiga a buscar peces per la roba.
ACTE 3 Botiga
El dia següent van quedar per anar una botiga.
Al arribar la Marta va dir.
MARTA: Quin tipus de roba vols?
LAURA: La que et vagi millor.
MARTA: Val anem.
BOTIGUER: Hola bon dia, què voleu?
LES DOS NOIES (a la vegada): Hola bon dia.
MARTA: Voldria dues peces de roba per fer-nos nosaltres les disfresses de carnaval.
LAURA: Mira aquella m’agrada, ensenya-me-la si-us-plau.
BOTIGUER: Doncs aquella va molt bé per cosir i fer disfresses.
MARTA: Val,donem dos d’aquelles per fer dos pantalons i dos més d’aquells de l’esquerra del tot per a fer dos samarretes i dos barrets.
BOTIGUER: D’acord seran… Vint Euros.
MARTA I LAURA (a la vegada): Gràcies, adéu.
BOTIGUER: Adéu, que vagi bé.
La Marta i la Laura se’n van anar cap a casa de la Marta per a fer les disfresses.
ACTE 4 Casa
A l’habitació de la Marta van començar a pensar com farien les disfresses.
MARTA: Ja tinc una idea. Laura ves a preparar alguna cosa per a menjar.
LAURA: D’acord vaig.
Quan la Laura va acabar de preparar el menjar va pujar a l’ habitació i es va trobar dos vestits molt macos penjats del llit.
LAURA: (exclamant): Apa! Que bonics que són els dos vestits! Quin es el meu?
MARTA: El de color verd!
LAURA: D’acord són molt macos els dos.
MARTA: Gràcies,ens els emprovem?
LAURA: Val dóna’m el meu.
Quan se’ls van emprovar a les dues els hi anaven molt bé. I ja estaven llestes per a demà!
ACTE 5 Plaça
MARTA: (pel mòbil):Laura, ja estàs preparada?
LAURA:(pel mòbil):sí quedem a la plaça
Quan es van trobar a la plaça va començar la festa.
CARNESTOLTES:Hola bon dia a tothom!
Ara donarem el premi a la millor disfressa d’aquest any.
HAVITANTS:Bééééééé!!
CARNESTOLTES:Ja tenim el guanyador. El guanyador és…
Marta i la Laura de Vilanova i la Geltrú
Marta i la Laura:Visca!! Hem guanyat
Després d’aquest premi se’n van anar a casa i ho van celebrar i ho van celebrar tot amb la seva família els seus amics.
Cosmin Dumistrascu i Gerard Ferrero
EL SEGREST DE LES LLENGÜES
PRIMER ACTE:
(Quan va tocar el timbre per sortir al pati,el mestre va aprofitar per dir-li un cosa als tres nens).
MESTRE:Jordi,Ferran i Víctor quedeu-vos un moment.
NENS:Els nens es van quedar sorpresos.(No tan sorpresos perquè ja sabien que suspendrien les llengües).
VÍCTOR:Què vols profe?
PROFE:Vosaltres ja sabeu perquè us he fet quedar.
VÍCTOR,FERRAN I JORDI:Què insinua profe?
MESTRE: Ja estic far que suspengueu les llengües, vostres tres podríeu treure les millors notes de la classe!!!
FERRAN:Ja,però no ens entra al cap.
MESTRE:Bé baixeu al pati i ja parlarem un altres dia.
NARADOR:Els nens surten de la classe i se’n van cap al pati.
JORDI:Jo ja estic fart d’aquest profe,no sé perquè li interessa que nosaltres suspenguem les llengües.
VICTOR:Ja Jordi,cansa molt,però crec que deu ser per alguna motiu i l’hauríem d’esbrinar.
NARRADOR:Va tocar el la campana per tornar a la classe.
SEGON ACTE:
NARRADOR:Van acabar las classes i els nens se’n van anar cap a les seves cases.
JORDI:Demà voleu quedar?
VICTOR:Jo no puc tinc un partit de futbol (decepcionat).
JORDI:(Content).Però podem venir a veure’l!
FERRAN:Sí,bona idea!
VICTOR:Doncs molt bé demà a les 15h a l’estadi de futbol.
NARRADOR:El dia següent,es va disputar el partit, tots estaven molt nerviosos per començar el partit: les grades cridaven,tothom cantava l’himne del seu equip,en teoria, tot el que acostuma a passar un dia de partit. El partit va començar i un espontani al camp va saltar.
ESPONTANI:(Cridant):Ei! Tu,ets el Víctor Soler Raventós?!
VICTOR:Sí,sóc jo,però què vols?
ESPUNTANI:Mira té,m’han donat aquesta carta per a tu(donant)
VICTOR:(Llegint):
T’espero a tu i als
teus amics sota
el pont de l’ escola
a les 17h.
No triguis.
002456
POLICIA:Vine aquí desgraciat (cridant).
ESPONTANI:No m’agafaràs mai poli (conten).
NARRADOR:En acabar el partit,els nens i el profe es van reunir.
MESTRA:Què t’ha donat?(intrigar).
TOTS:Sí,sí què t’ha donat (preocupats).
VICTOR:Una carta que diu que hem de estar sota el pont de l’escola a les 17h.
POLI AMB ESPONTANI:Sí són les 16:40h ens queda poc temps(mirant el rellotge).
ESPONTANI:Correu,correu!! (es riu).
TARCER ACTE:
NARRADOR:Van arribar al pont de l’escola.
FERRAN:Menys mal ja hem arribat!! (cansat,cansat).
JORDI:Mireu allà,hi ha una persona,anem a veure si és ell.
VICTOR:Sí anem,a veure si és ell.
POLICIA:Espereu,jo primer.
NARRADOR:Tots es van dirigir cap aquell home.
POLICIA:Miri sóc policia i m’agradaria saber si vostè ha enviat aquesta carta(ensenyant la carat).
HOME:Sí,he sigut jo, però nomes volia parlar amb els nois (seriós).
NARRADOR:Els nois es van apropar i van parlar amb ell.
VICTOR:Què vols?(preguntant).
HOME:Heu de completar aquesta prova,teniu fins demà a les 18:00h per completar sinó ells moriran (ensenyant les persones).
NARRADOR:Hi havia 3 persones dintre d’una gàbia atrapades com animals.
VICTOR:Mare!què t’ha passat com és que estàs allà dintre?
MARE:Aquest senyor ha vingut m’ha segrestat mentre cuinava.(nerviosa)
JORDI:Pare i tu?(mig plorant)
PARE:Quan estava a punt de pujar al cotxe, aquest senyor m’ha agafat per sorpresa(trist).
FERRAN:Germanet, i tu?(preocupat).
GERMANET:Aquest senyor m’ha dit que em donaria una xocolatina si pujava a la furgo(plorant).
FERRAN:Quants cops t’he dit que no te’n vagis amb desconeguts!!(enfadat).
HOME:Prou ja de tantes tonteries, anem a casa vostra a fer les proves (mig rient).
POLICIA:Aneu-vos-en ja m’ocupo jo d’aquest delinqüent (fent-se el xulo).
NARRADOR:El policia es va llençar contra l’home i de cop i volta va treure una pistola i el va disparar.
MESTRA:Correu va, jo trucaré una ambulància!!!(espantat).
POLICIA:Bé,el nostre pla ha anat com la seda.(content).
NARRADOR:El nens se’n van anar corrents a casa seva a fer la prova. El dia següent van anar al pont a l’hora prevista.
JORDI:Que no hi ha ningú (espantat).
HOME,POLICIA,MESTRES I PARES:Sorpresa!!
NENS:Què vol dir tot això?(enfadat).
HOMA:Heu sigut capaços de superar aquesta prova,però tot i sabent que la vostra família estava en perill(content).
MESTRA:Jo ara només us vull dir una cosa,heu aprovat les llengües amb la millor nota de la classe!!(felicitant).
NARRADOR:I fins ara els nens són el millors de la classe en llengües.
TOTS:I conte contat aquest conte s’ha acabat.
FI
EL REI MENTIDER
ACTE I
(A la casa)
NENS: Pare,vols venir a jugar amb nosaltres al jardí?
PARE: D’acord ara vaig !
(toc,toc !)
MAJORDOM: Senyor,és una carta per vostè.
PARE: Vaig !
NENS: Què hi posa a la carta?
PARE: És del rei. Diu que aquesta tarda vagi a visitar-lo que té alguna cosa a dir-me.
MARE: No sé si hauries d’anar perquè l’últim cop que li van enviar una carta del rei a algú del poble no va tornar.
MAJORDOM: La vostra dona té raó.
NENS:(tristos) Pare ni hi vagis siusplau!
PARE: He d’anar que si no vaig em treurà les terres!
TOTS: (mig enfadats) D’acord fes el que vulguis.
ACTE II
(al castell)
MAJORDOM DEL REI: Majestat, ha arribat la visita que esperàveu.
REI: Passa, passa. Estàs a casa teva. (li va dir a en Josep, el pare de família)
JOSEP:(una mica espantat) Què vol sa Majestat?
REI: (mig rient-se) Aniràs a la guerra i lluitaràs pel teu poble.
JOSEP: (espantat) És que jo no estic preparat per anar a la guerra!
REI: (mig rient-se) Tranquil! El majordom t’acompanyarà fins al lloc on estan les armes amb les que lluitaràs.
MAJORDOM: D’acord. Vingui Josep, és per aquí.
(Josep va entrar a una petita habitació. De cop i volta el majordom el tanca)
JOSEP: (enfadat) Però senyor què feu? (aterroritzat) Deixeu-me sortir d’aquí!!
(El majordom amb el rei)
MAJORDOM: Ja ho he fet senyor!
REI: Gràcies! Ara vull que els hi donis una carta a la seva família que posi que l’han segrestat. I per fi em quedaré amb la seva família! I les terres!
ACTE III
(a la casa)
(toc, toc, toc!!!)
(La mare va dirigir-se a la porta, i va veure una carta al terra, la va agafar i la va llegir)
MARE: (mig plorant) Nens correu veniu!!
NENS: (espantats) Què passa?
MARE: (plorant) Ha arribat una carta que diu que han segrestat al vostre pare!!
NENS: (enfadats) Ja el vam avisar!!
MARE: (enfadada) Ja ho sé! És que el vostre pare és molt tossut!
NENS. (plorant) I ara que farem?
MARE: Doncs anar a buscar-lo!
ACTE IV
(al castell)
(toc,toc,toc!)
REI: (al majordom) Obre la porta.
MAJORDOM: D’acord.
(El majordom va obrir la porta i es va trobar amb la família del presoner)
MAJORDOM: (nerviós) Passeu, passeu.
MARE: (enfadada) On està el meu home ?!
REI: Us ha abandonat, ja no us estima!
TOTS: (enfadats) És mentida!!
MARE: (murmurant) Separeu-vos i busqueu-lo per tot el castell. Quan digui 3 ho feu.
NENS: D’acord.
MARE: 1,2,3!
(Es van separar corrents i van buscar al seu pare per tot el castell. Van arribar a prop a de l’armari on estava amagat el pare i el van escoltar cridant)
NENS: (cridant) Mare, mare! Corre està aquí!!!
(Però el rei va agafar a la mare i els nens van agafar una cadira i li van donar al cap al rei amb l’ajuda del majordom, que no estava d’acord amb el rei. Li van agafar les claus i van obrir l’armari on estava el seu pare i se’n van anar cap a casa.)
ACTE V
(pel camí a casa)
MARE: Ja t’ho vaig dir.
PARE:Ho sé, però és que tenia por de què em prengués tot el que tinc.
MARE: És igual. Et segueixo estimant.
(I els dos enamorats es van fer un petó)
2 NENS: Quin fàstic!
2 NENES : Que bonic!
(I ara sí que van ser feliços)
FI
Maria Saldaña i Mohamed Yassini
ARTISTES PER UN DIA
ACTE 1
(A la plaça del poble)
MARTA (Contenta): Mira Daniel allà està el cartell del circ, anem a veure quin dia s’estrena!
DANIEL (Content): D’acord tinc moltes ganes de veure quan comença!
MARTA (Mirant el cartell): Que bé només falten 3 dies!
DANIEL (Emocionat): Anem-ho a dir als pares!
(Sortint de la plaça)
DANIEL: Mira allà està l’equilibrista del circ!
MARTA:Sí, però sembla trista, no ho veus?
DANIEL: Què et sembla si li anem a preguntar què li passa?
(Dirigint-se a l’equilibrista tots dos)
MARTA (Encuriosida): Hola, em dic Marta i ell és en Daniel, el meu amic. Veníem perquè ens semblava que eres l’equilibrista del circ, és veritat?
LAURA (Amb cara d’angoixa): Sí, sí que ho sóc, però…
DANIEL (Estranyat): Què et passa, estàs bé?
LAURA (Trista): És que em sembla que el circ no es podrà realitzar, perquè practicant m’he torçat el turmell, i sense la meva actuació el circ ja no seria el mateix.
MARTA (Mig plorant): Però no és pot anul·lar el circ…
DANIEL (Trist): Sí, la Marta té raó, que farem sense el circ…
ACTE 2
(A casa de la Marta)
(Truquen a la porta: Ding, dong…)
MARIA (Dins de casa): Qui és?
MARTA (Des de fora i trista): Sóc jo, mama, obre si us plau.
MARIA (Obrint la porta i estranyada): Què us passa, què esteu tant tristos?
(En Daniel es queda quiet al costat de la Marta)
MARTA ( Mussitant i trista): És què…
MARIA (Encuriosida): És que, què filla?
MARTA (Mig plorant): Doncs, el que passa és que en Daniel i jo hem anat a veure quan és l’estrena del i… (Quasi bé plorant).
(Entra el pare)
ALBERT (Entrant content del carrer): Hola, família, i Daniel, que feu amb aquestes cares tan llargues? Què ha passat?
MARIA: Doncs, passa, que la Marta diu que no sé què ha passat amb el circ, aquell que ve cada any.
ALBERT (Amb curiositat): I què ha passat amb el circ?
MARIA: No ho sé la Marta m’ho estava explicant però tu has entrat i l’has tallat.
MARTA (Trista): Doncs el problema és que l’equilibrista del circ s’ha lesionat i diu que s’haurà d’anular la funció, però en Daniel i jo volem fer alguna cosa perquè això no passi. Oi què sí Daniel?
DANIEL (Amb timidesa): Sí és veritat, però no sabem què fer.
MARIA: Bé, ara ja és massa tard per pensar, hauríem de sopar i dormir i demà que ja tindrem la ment més fresca ja pensarem en alguna cosa. D’acord?
DANIEL (Preocupat): D’acord, però jo què faig?
ALBERT: Si vols truquem als teus pares i els preguntem si et pots quedar?
DANIEL (Content): Sí, d’acord!
MARIA: Bé jo vaig a preparar el sopar, m’ajudeu, nens?
MARTA I DANIEL ( Més animats): D’acord, ens sembla bé!
ACTE 3
(Al dia següent, a casa)
MARTA I ALBERT (des de la porta d’entrada): Nens, marxem a treballar, teniu l’esmorzar a la cuina. D’acord?
MARTA (Des de l’habitació): D’acord, adéu!
DANIEL (Des de l’habitació): Adéu!
( A la cuina esmorzant)
DANIEL: Mmmmm… Què bo!
MARTA: Oi que si? Les coques que prepara la mare són boníssimes!
DANIEL ( Pensatiu): Marta no et sembla que hauríem de començar a posar mans a la feina? J saps pel que fa el circ…
MARTA (Decidida): Sí, tens raó.
DANIEL (Pensatiu): Però que podem fer?
MARTA (Contenta): He estat tota la nit donant-li voltes i se m’ha acudit que…
DANIEL (Impacient): Què, no et tallis!
MARTA (Indecisa): Doncs havia pensat que…, que podríem preguntar a l’equilibrista, la Laura, que si nosaltres…
DANIEL (Impacient): Què nosaltres què, va digues!
MARTA (No molt segura va dir d’una tirada): Doncs que nosaltres podríem substituir a l’equilibrista perquè no s’anul·li l’obra.
DANIEL (Sorprès): Però tu estas boja, que vols que ens matem caient de la corda! Tu estàs malament! T’has passat tota la nit pensant i només se t’ha acudit això!?
MARTA (Enfadada): A veure, tu vols que es faci el circ, o què?
DANIEL: Si, però…
MARTA (Decidida): Doncs que et sembla si anem a buscar a l’equilibrista i li preguntem què li sembla?
DANIEL (Estranyat): Però on la trobarem?
MARTA (Decidida, marxant cap a l’habitació on es trobava l’ordinador): Tu deixa’m fer a mi!
DANIEL: Però espera’m!
ACTE 4
(A casa de la família del circ truquen a la porta)
LAURA: Ja obro jo mare!
MIREIA: D’acord! (S’escolta)
LAURA (Obrint la porta sorpresa): Què feu vosaltres dos aquí?
MARTA: (Li dóna un cop de colze a en Daniel)
DANIEL (Sense saber què dir): Doncs venim pel que fa el circ, hem pensat que, nosaltres podíem substituir-te!
LAURA(Sorpresa): Què?
MARTA (Contenta): Sí, fins i tot ens hem pensat el que farem!
LAURA (Indecisa): Ho hauria de parlar amb els peres…
DANIEL (Impacient): Doncs vinga diguem-els-hi ja!
LAURA: D’acord!
(Entren a la casa)
ACTE 5
NARRADOR: (Després d’una estona parlant amb els pares de la Laura, van decidir de fer l’espectacle amb l’actuació dels dos nens. I per fi va arribar el dia esperat, el 5 de maig a les 17:00h de la tarda. Era el dia de la gran i esperada actuació del “Circ Divertit”, així es deia).
(A la carpa del circ, comença l’espectacle)
GENT DEL POBLE (Contents): Criden i aplaudeixen).
LLORENS (Presentador del circ), (Content): Benvinguts i benvingudes, a l’esperat espectacle del “Circ Divertit”, rebeu-lo amb un calorós aplaudiment i esperem que us agradi!
(Aplaudiments de la gent del públic, gent del poble)
LLORENS: Aquí comença la primera de les actuacions: el domador de lleons!
(Comença la primera actuació, el públic aplaudeix)
(A l’ acabar rep un fort aplaudiment)
LLORENS: I ara us deixem envair per la màgia que porta la següent actuació!
( Tots aplaudeixen i a l’acabar l’acomiaden de la mateixa manera)
LLORENS: Ara arriba divertit, el Pallasso Avorrit!
(Rep un fort aplaudiment al començar i a l’acabar un de més fort)
LLORENS: I per tancar l’espectacle, l’última actuació la d’equilibrisme representada per dos nens molt admiradors d’aquest circ, que ham fet que sigui possible realitzar-lo. Amb tots vosaltres la Marta i en Daniel!
(Entren, la gent aplaudeix, fan l’actuació, acaben i reben un fort aplaudiment).
NARRADOR: A l’acabar tothom els felicita, sobretot els membres del circ i tots tornen contents cap a casa, després de viure aquesta experiència tan interessant).
Paula Caballero Roca i Diego Gajate
L’OMBRA
ACTE I (tenda de campanya):
-Ignasi: Ho heu entès tots?
-Nens (alhora): Sí!!!!!!
-Laura: Tinc uns dubtes.
-Ignasi: Quins?
-Laura: Que no he entès res.
-David (en to burleta): Ets tonta o què?
-Laura: Calla’t!, Que tu també ets una mica tonto.
-Ignasi (enfadat): Calleu-vos ja!, Ara t’explico les proves Laura.
-Laura: OK.
-Ignasi (ton concentrat): La primera prova: escalar un arbre, la segona:
llençament de tirolina nocturna i la tercera:
nedar pel riu, hi ha molta corrent i l’aigua és
freda.
-Laura: Jo no sé nedar.
-Ignasi: No cal nadar.
-Roger: Puc anar amb pilotes a l’aigua?
-Ignasi: No guarro!, Som-hi.
ACTE II (bosc):
-Ignasi (cridant): Meritxell, comença la segona prova.
-Meritxell: Val.
(Es tira amb la tirolina la Meritxell).
-John (cagat): Ara en toca a mi?
-Ignasi: Jo diria que et toca a tu, eh.
-John (cagat): És obligatori que ho faci?
-Ignasi: Home, clar que sí.
(El John es tira amb la tirolina).
(Se’n van cap a la tercera prova).
-David (tot decidit): Vull començar jo!
-Ignasi: Doncs comença.
-David (to burleta): Seré el millor!
(Comença a nedar).
-Ignasi: Pau, et toca.
-Pau: Val.
(El Pau comença a nedar i veu una estranya ombra i gira cua).
-Pau (desesperat): Auxili !, Auxili !
-Ignasi: Què passa Pau?
-Pau (desesperat): Hi ha algú, hi ha algú !!!
(El Pau surt de l’aigua).
-Ignasi: Què passa?
-Pau (desesperat): He vist alguna cosa.
-John: El què?
(Darrere un arbre es veu una ombra).
-Pau (espantat i cridant): ÉS ELL !, ÉS ELL !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
-Ombra: Us mataré a tots!!!
-Ignasi. Començeu a córrer.
(Comencen a córrer i l’ombra els persegueix).
-Ignasi: No us pareu, correu fins a la tenda de campanya i allà trucarem la
policia.
(Estan una estona corrent).
-Meritxell: Està allà la tenda.
ACTE III (costat tenda):
-Ignasi: Entreu a la tenda, que jo trucaré a la policia.
-Nens: Val !
(L’Ignasi els truca).
-Ferran: Hola, digui, què vol?
-Ignasi: Una ombra sospitosa ens està perseguint.
-Ferran: On esteu?
-Ignasi: Al bosc d’aquí al costat.
-Ferran: D’acord, anirem el més ràpid possible.
(S’acaba la conversa, i l’ Ignasi torna amb els nens).
-Roger (espantat): Han segrestat la Laura i el John.
-Pau: Se’ls han endut cap aquells arbres.
-David: Doncs que esperem. Anem-hi.
(Surten de la tenda).
-Ombra: Un pas més i els mato!
-John (cagat): Socors, auxili !!!!!!!
-David: Calla’t ja!
(Ignasi veu que els policies venen pel darrere).
(Ignasi fa la pistola amb la mà).
-Ignasi: Et mataré!
-Ombra: Ha-ha-ha-ha !!!
(Els policies treuen la porra i li donen molt fort al cap de l’ombra pel darrere i els nens s’escapen).
(Passa una estona i li treuen la màscara que tenia).
-Jana: És ell el terrorista del bosc.
-Ferran: Sí, és veritat.
-Pau: Jo vull la meva recompensa, que l’he trobat jo !
(La Jana li fa un petó a la galta).
(I els polis se’n van amb el terrorista).
-Ignasi: Vinga tothom a dormir.
FI
Oriol Martí
Ivan Novella.
Els Pabordes de la Festa Major 2012 munten una parada davant del Teatre Principal per convidar la ciutadania a participar en la festa, amb l’eslògan: Sense tu no hi ha festa! La crida convida a aquelles persones que vulguin participar en la Festa Major a fer-se voluntaris, patrocinadors, col·laboradors, proposar activitats, apadrinar, compartir…
El dissabte 24 i el diumenge 25 de març, a la parada que els Pabordes 2012 muntaran davant del Teatre Principal , com cada any, es podran apadrinar les alfàbregues que perfumaran l’agost de Vilanova.
Els responsables de Disney han reconegut que la producció “John Carter” no ha rebut una bona acollida entre el públic i que la inversió de prop de 250 milions de dòlars, uns 190 milions d’euros, s’ha perdut completament .
Aquesta pel·ícula de ciència-ficció està basada en vàries novel·les i ha estat dirigida per Andrew Stanton, guanyador de dos Oscars per pel·lícules com “Buscant en Nemo” o “Wall-E”.
Aquests dies si mireu el cel de nit, podreu veure Venus i Júpiter alineats.
Són dos “punts” més brillants que tota la resta . És molt “xulo ” de veure.
