LA PIZZA
La pizza és rodona
com una pilota de goma.
per fer una bona massa
cal tenir molta traça.
Si fas una pizza d’embotit
tindrà un sabor exquisit.
Molts tipus hi ha per triar
i no sé mai quina agafar.
Gerard, Oriol i Anna
LA PIZZA
La pizza és rodona
com una pilota de goma.
per fer una bona massa
cal tenir molta traça.
Si fas una pizza d’embotit
tindrà un sabor exquisit.
Molts tipus hi ha per triar
i no sé mai quina agafar.
Gerard, Oriol i Anna
L’AMANIDA
L’amanida és saludable i colorida
sempre fresca i avegades avorrida,
però no hi ha res com una bona amanida.
Hi ha per tots els gustos,
grans, petits o gegants.
Però sempre delicioses
com l’olor de les roses.
Maku i Alejandro
La pizza és molt gran
i amb molts ingredients especials.
La salsa de tomàquet amb formatge ratllat
en molts restaurants la podem trobar.
A la punta de la bota els romans
la van inventar.
Laia i Gemma
SEGUIT DE LES VISTES AL MAR
La ginesta altra vegada!
la ginesta amb tanta olor!
es la meva enamorada 
que ve al temps de la calor.
He pujat dalt del serrat:
de la primera besada
per fer-li una abraçada
m’ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura:
l’estisora va en renou
desflorant tanta hermosura,
fins que el cor m’ha dit prou
amb un vímet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l`he tinguda lligada
m`he girat al mar, de cara,
i he Que brillava com cristall;
he aixecat el pom en l’aire
i he arrencat a córrer avall
UN CAMÍ
VISTES AL MAR
LA LLUNA
La lluna tan blanca,
sembla de paper.
Té cara de pena
i res no hi pot fer. 
Penjada en la fosca
com un llumener,
la lluna ja plora
damunt del carrer.
LES CIRERES
Les cireretes ja pengen de l’arbre
com fanalets d’una festa major;
enlluernats, els ocells hi fan via,
enamorats d’aquell món de color.
Prou que coneixen la dolçor tancada 
dins de la bola vermella i lluent!
cada any hi vénen a la primavera
i els acull, l’arbre, generosament.
EL FLAM
Sempre que a casa fan flam,
quin reclam!,
pels llepafils i pels altres
és un ham.
Quan el porten a la taula
gronxa el plat 
i li claves la cullera
de bon grat.
Avis i nens l’ aprecien
i és ben clar,
perquè pel flam no fa falta
mastegar.